Illa reprèn la llei de barris de Maragall amb una inversió de 1.000 milions

El president va anunciar la que serà una de les inversions "prioritàries" més significatives de la legislatura en un acte amb tota la pompa a Vilanova i la Geltrú (Garraf) al qual van assistir més de mig centenar d’alcaldes, els presidents de les diputacions i els representants de les entitats municipalistes, tots ells actors locals a qui vol fer protagonistes de la iniciativa. "És una oportunitat per a tots els municipis, siguin grans o petits", va defensar Illa, que veu com en aquest pla de xoc convergeixen dues de les línies estratègiques del seu projecte: treballar "colze a colze" amb els municipis i fer front a l’auge de forces reaccionàries que s’acosta des dels barris.

La prosperitat, va tornar a insistir Illa –recorrent a un dels seus conceptes tòtem–, no pot ser compartida si no arriba a cada carrer, va afegir. "Volem enfortir el país en benefici d’una majoria", va resumir, al seu torn, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, departament del qual depèn el pla.

A més dels 200 milions per any compromesos per la Generalitat, amb els recursos que seran aportats des dels ajuntaments s’arribaran a mobilitzar fins a 1.600 milions d’euros en total. El decret del Pla de Barris serà aprovat pel Consell Executiu al juny i la primera convocatòria a la qual podran optar els municipis es llançarà al juliol. A partir d’aquí, n’hi haurà quatre més fins al 2029 i es garantirà que se’n concedeixi almenys un per vegueria, a més d’arribar almenys a 20 barris cada any. En l’etapa del tripartit hi va haver set processos en els quals es van mobilitzar un total de 1.900 milions d’euros per millorar 140 zones.

L’escenari que es preveu de partida és poder comptar amb tots aquests recursos via pressupostos del 2026, ja que els projectes que es beneficiïn del fons començaran cada 1 de gener. No obstant, fonts governamentals asseguren que, en el cas de no poder comptar amb nous comptes, aquesta injecció estarà blindada per compromisos plurianuals. No queda dubte que aquesta inversió serà un argument de pes que utilitzarà el Govern per mirar de lligar el suport d’ERC i els Comuns, amb els quals vol començar a negociar al setembre.

El comissionat de barris, Carles Martí, que va ser nomenat a la primera reunió del Consell Executiu sota la batuta d’Illa fa nou mesos, ha sigut l’arquitecte del desenvolupament de la llei aprovada el 2022 com una actualització de la del 2004. Els barris que podran optar a aquesta inversió han de tenir una renda per càpita inferior a la mitjana catalana –15.830 euros, segons dades de l’Idescat del 2023–, complir amb la puntuació requerida en els indicadors de vulnerabilitat socioeconòmica i urbana –n’hi ha 26 de definits– i presentar un programa d’intervenció amb "caràcter integral" per garantir la seva transformació.

Això implica que han de combinar transformacions físiques del barri –des de convertir en zona de vianants carrers a la millora d’il·luminació o clavegueres o rehabilitació de vivendes–, mesures mediambientals –la llei del 2022 inclou criteris per mitigar l’impacte del canvi climàtic– i accions sociocomunitàries, que poden anar des del foment de l’ocupació a millores al comerç de proximitat o programes d’integració o específics per a la infància o gent gran. Aquests tres criteris impliquen una actualització dels plans de barris que es van impulsar en l’etapa del tripartit.

Els municipis petits

Notícies relacionades

Junts porta al Consell de Garanties Estatutàries l’ajornament de la taxa turística

El Govern avisa als ajuntaments que han de complir la llei i no negar el padró a persones migrants

El pla contempla inversions de 3 a 25 milions d’euros per projecte, com ja va explicar aquest diari, xifra condicionada a la quantitat d’habitants que tinguin els municipis que optin i compleixin amb els requisits de vulnerabilitat. Per als de menys de 20.000 veïns, serà d’entre 3 i 12,5 milions d’euros, mentre que per als que en tinguin més de 20.000 la inversió serà d’entre 6 i 25 milions.

El model serà el del copagament. A les localitats de menys de 5.000 habitants la Generalitat es farà càrrec del 75% de la inversió; en els que tinguin entre 5.000 i 20.000, del 70%; en els de 20.000 a 50.000, del 60%, i en els de més de 50.000, de la meitat, mentre la resta l’assumirà el consistori. De fet, un dels propòsits és afavorir l’accés al pla dels municipis més petits i que tinguin per a això un especial acompanyament per presentar projectes amb el suport tècnic de les diputacions.