Qualitat sobre la taula

Encarar la marató urbana de la Mercè amb l’estómac buit és una temeritat. Afortunadament, els principals escenaris de les festes estan envoltats de restaurants que t’ompliran el dipòsit amb producte de qualitat, res de paelles tretes d’un microones o kebabs de digestió apocalíptica.

Al centre de les celebracions, la zona de la Catedral i els intestins del Gòtic, es troba Can Bo (Via Laietana, 30), un restaurant que aposta per la cuina local actualitzada en territori estranger. El celler és infinit i es menja de nassos. Esqueixada, anguila fregida i ensaladilla russa (brutal), opcions obligatòries. A l’interior del Gòtic, no es pot faltar a Bellafila (Bellafila, 5), un dels millors restaurants de cuina catalana de Barcelona. Cuina d’aquí, sí, però amb l’aportació creativa de Jordi Parramon, un cuiner que es llueix amb la tonyina marinada, el calamar farcit o la costella amb cireres. I si els teus amics modernets prefereixen sopar japonès, Ikoya Izakaya (avinguda Francesc Cambó, 23), a dos minuts de la Catedral, és el vostre destí; robata i sushi de molta qualitat, amb el toc d’autor d’Hideki Matsuhisa: ideal per a grups.

Voltants de la rambla del Raval

Els que vagin als actes de la rambla del Raval, estan d’enhorabona, perquè allà mateix tenen el magnífic restaurant Suculent (rambla del Raval, 45). Cuina d’autor de producte i altíssim nivell, cortesia de Toni Romero, un dels xefs més top de la ciutat. No gaire lluny, hi ha una de les joies amagades del barri: Na Mindona (Riereta, 8), una casa de menjars mallorquina que nodreix els fidels amb delícies balears casolanes de gran autenticitat: tradicional, rústic i deliciós. Els que van en grup, trobaran festa a Assalto (Nou de la Rambla, 44): tapes ben fetes i, el millor de la casa, unes carns prèmium per compartir que us faran pujar la bilirubina de valent. I que ningú se salti l’exquisit street food indonesi que practica Makan Makan (Lluna, 4), un petit paradís culinari a un minut de la rambla ravalenca.

Als voltants del parc de la Ciutadella, un altre punt calent de les festes, hauràs de fer-t’hi lloc a cops de colze, però si t’esforces podràs menjar a Tlaxcal (Comerç, 27), un dels mexicans més autèntics i fiables. No se m’acut millor combustible que els seus tacos de llengua, chilaquiles i micheladas. Per als cervesers, el hot spot és el Barna Brew Born (Basses Sant Pere, 10), un temple de la cervesa estil belga amb excel·lent cuina tradicional i uns entrepans de guisats per llepar-se els dits. A dos passos de la Ciutadella, Fismuler (Rec Comtal, 17) vol rebre els més sibarites de la Mercè. Aquesta casa no decep, ja saps al que vas: a menjar la seva colossal escalopa amb ou i tòfona i a rematar amb el seu llegendari pastís de formatge.

Per cert, els valents que es moguin per la plaça Catalunya tenen un punt de referència a escassos 50 metres de la moguda. Es diu La Esquina (Bergara, 2) i fa proselitisme sense xarxa de la cuina espanyola de veritat en una zona presa pel turista. Amanida amb tàrtar de tonyina, truita del dia, excel·lents guisats i arrossos per posar-los un piset. Un miracle a l’infern.

I sortim de Ciutat Vella, perquè a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm també hi passen coses. El primer és el primer, així que el vermut se’l pren un a Casa Mariol (Rosselló, 442). Ambrosia de la Terra Alta fabricada per la casa, igual que els vins, un altre carburant d’elaboració pròpia que apuja el nivell. I per trobar bona taula, s’haurà de caminar una miqueta, però val la pena. A menys de 10 minuts, Tipo Tapa (Rogent, 21) es perfila com una excel·lent opció. Les seves tapes d’autor convencen, i vessen amor i creativitat. Per cert, molt a prop, hi ha Casa Pepi (Sèquia Comtal, 7): platets i cuina catalana de qualitat, sense filtres.

A prop del Moll de la Fusta

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

El meu repudi a tots els que s’acostin als concerts del Moll de la Fusta i no retin homenatge al peix fregit de La Plata (Mercè, 28), llegenda barcelonina amb una minicarta de quatre elements que no canvia des de fa eons. I amb vermut fred en got, sense res, com ha de ser. Ja que parlem de clàssics, a cinc minuts del Moll de la Fusta, mana la cuina catalana tradicional d’Agullers (Agullers, 8): un restaurant que no em canso de recomanar.

Finalment, per als que s’aventurin a les terres de Mordor-Bogatell, el meu consell és que es nodreixin, abans de la guerra, amb els superbs arrossos i tapes marineres de Can Fisher (avinguda Litoral, 64), una escuderia que compleix i juga amb producte d’entitat. Primer la panxa, després la festa.