Manchester, ciutat convidada i agermanada

Quan pensem en una ciutat agermanada amb Barcelona, venen al cap –pels seus vincles històrics o culturals– Sarajevo, Nàpols o Atenes. Difícilment imaginaríem una ciutat sovint prejutjada pel seu clima plujós, el fred o un suposat caràcter anglès distant i altiu. Res més lluny: l’Ajuntament ha triat Manchester com a ciutat convidada a la Mercè.

Totes dues urbs van ser protagonistes de la Revolució Industrial, que va fer germinar el comerç de béns i va estendre el progrés –no exempt de crítiques– al conjunt d’Europa. Amb el temps, el parentiu s’ha fet més evident en l’àmbit artístic (deixant a part l’excel·lència futbolística de Pep Guardiola). Tant la ciutat anglesa com la catalana avui tenen una sòlida oferta cultural comparable a la de París o Londres, però s’han guanyat un prestigi singular erigint-se en paladins d’una cultura alternativa als museus i edificis històrics que conformen el Vell Continent.

De Manchester en provenen moltes de les bandes que han brillat en els clubs i sales de concerts de la capital catalana: The Smiths, Oasis o Doves. No obstant, a les parets de Barcelona hi continua retrunyint la ciutat de les abelles, animal símbol de Manchester. En aquesta Mercè ressonarà també aquesta herència amb propostes arriscades com el multiinstrumentista Tom Werkha, el jazz-pop i folk de Ríoghnach & Honeyfeet, l’energia ballable de Porij o les cançons compromeses de Chloe Slater. En total, 40 talents emergents –20 de totes dues ciutats– ompliran de música i color els carrers en el que s’anuncia com un intercanvi creatiu sense precedents.

Tradicions i arts escèniques

A banda dels concerts a 15 escenaris repartits per Barcelona, un dels plats forts en què tindrà presència la ciutat anglesa serà el Mercè Arts de Carrer (MAC) i Cultura Popular: un mosaic de tradicions i arts escèniques que envairan tots els racons, des del parc de l’estació del Nord, passant pel castell de Montjuïc fins a la Nova Icària.

Així, es podrà viure el pregó d’Emma Vilarassau acompanyat del paisatge sonor de la instal·lació Warning Notes de la companyia Oxford Contemporary Music, la solemnitat de les sardanes compassada amb el compromís dels ballarins neurodivergents de Stopgap Dance Company; el correfoc enllaçat amb el Jardí de Foc de Walk the Plank; o la diada castellera a la plaça de Sant Jaume barrejada amb els sons de Nova Orleans dels britànics Mr Wilson’s Second Liners.

L’agermanament entre nacions centenàries a favor de la cultura també s’ha materialitzat al terreny de la imatgeria festiva. L’artista vilafranquina Dolors Sans ha dissenyat el cap d’una geganta amb tècniques tradicionals catalanes, mentre que l’associació anglesa Global Grooves ha creat el seu cos i vestuari. El resultat és Queen Bee (reina abella): una figura de quatre metres amb rostre humà que evoca una treballadora tèxtil de Manchester, símbol de l’abella obrera que identifica la ciutat.

Notícies relacionades

Gratis i per a tota la família

Qualitat sobre la taula

La mateixa col·laboració ha donat vida a un drac que representa la indústria tèxtil compartida entre tots dos territoris. La peça ha sigut construïda juntament amb l’imatger de Solsona Pau Reig. Totes dues figures desfilaran durant la Mercè abans de viatjar a Anglaterra.

Més enllà de la música i les tradicions festives, Barcelona i Manchester comparteixen altres llaços significatius. L’esport n’és un: el Camp Nou va ser escenari de la històrica final de la Champions de 1999, que va guanyar el Manchester United, mentre que el Barça de Guardiola va marcar època a Old Trafford. Els últims anys, també el futbol femení hi ha teixit ponts. L’urbanisme constitueix un altre paral·lelisme evident. Totes dues ciutats, després del declivi industrial, van emprendre ambiciosos plans de regeneració. A Manchester, antics molls i fàbriques es van transformar en pols culturals i mediàtics; a Barcelona, el 22@ i la renovació del Poblenou van seguir un camí similar. La cooperació s’estén a l’àmbit acadèmic i científic, així com al compromís compartit de totes dues urbs amb la sostenibilitat i la lluita contra l’emergència climàtica.