El piromusical dels Estopa

"Que cremi el cel de Barcelona". Aquest any ho garanteixen els Estopa. La Mercè es tornarà a acomiadar amb un Piromusical d’autor. Després de les bandes sonores firmades a foc pel Sónar i Rosalía, el testimoni amb olor de pólvora passa ara als germans Muñoz. David i José prometen uns focs memorables nivell Son Goku, segons s’intueix de l’anunci que van penjar en xarxes: "Llum, foc, destrucció", van concloure amb la cantarella de Bola de Drac. I sí, hi haurà llum, foc i armes de destrucció rumbera, això és obvi. La banda sonora de la pirotècnia inclourà una cançó d’estrena: Camila, amb The Tyets. Una rumba catalana –avancen els germans– "molt canyera".

Hi haurà una altra estrena esperada: la Font Màgica de Montjuïc reprendrà just per la Mercè les seves icòniques coreografies després de les obres de rehabilitació. El Piromusical, de fet, serà el primer espectacle que llueixi al 100% amb aigua, llum i so. La font tornarà ja a la normalitat el 2 d’octubre amb els seus clàssics xous nocturns. Encara més espectaculars –asseguren– i sostenibles (amb llums led).

Fa dos anys que La Mercè aposta per piromusicals d’autor, bandes sonores amb pedigrí per acompanyar el desplegament pirotècnic. Els va iniciar el 2023 el festival Sónar, en ple 30è aniversari. El 2024 s’hi va sumar Rosalía, que va aprofitar per estrenar Omega, entre petards i hordes de motomamis. Els Estopa també estrenaran cançó aquest any: la rumba catalana Camila, amb el grup de Mataró The Tyets.

Els germans Muñoz no van poder evitar fer espòiler durant la presentació del programa de les festes. Entre les cançons de la seva vida –se’ls va escapar– hi seran Los Chichos, Albert Pla i Extremoduro, que obrirà l’espectacle. "Segur que són les cançons de molta gent –va apuntar José–, no només les nostres, i de moltes generacions". "Música pureta", van avisar entre rialles. Hi han dedicat temps i molt carinyo, prometen. "Hem agafat trossos de cada cançó, hem meditat... Hem fet de dj".

Data en vermell al calendari: diumenge 28 de setembre, 22 hores. Final de festa de La Mercè amb la mirada clavada al cel, com sempre, a l’avinguda de Maria Cristina. S’espera més amuntegament que el de l’afició del Barça a l’estadi Johan Cruyff. Hi ha alternatives d’altura per evitar cops de colze. Aquests són els piromiradors més cotitzats.

Les Arenes (Gran Via, s/n). La seva cúpula apareix sempre la primera dels rànquings. És el destí més obvi de peregrinació Piromusical. Mirador panoràmic 360º amb vistes directes a l’explosió. Normalment té accés lliure, menys el dia dels focs. Només hi podran pujar els que tinguin reserva en algun dels restaurants del centre comercial.

Una altra de les terrasses més buscades: The Clock, a l’hotel Catalonia Barcelona Plaza (plaça Espanya, 6-8). Ja fa dos mesos que van començar a rebre reserves al restaurant de la vuitena planta. Gairebé no queda disponibilitat per al dia del Piromusical, avisen.

Més hotels amb vistes al final de festa: el rooftop Stage de l’Hotel Occidental Barcelona 1929 (Creu Coberta, 20-22). Còctels i tapes amb les torres venecianes de fons. La nit del Piromusical es pot accedir a l’àtic del novè pis pagant 15 euros (fins a completar ocupació). També es pot reservar per sopar a la terrassa de restaurant Montjuïc amb vista al MNAC, a l’hotel InterContinental de Barcelona (av. de Rius i Taulet, 3).

Còctels d’autor amb vistes

S’estrena al veïnat El Bonavista, el recent rooftop de l’Hotel Moxy (Mallorca, 1) amb el segell del Grup Confiteria. Pura fantasia retro: carnassa de reels amb llums dels setanta i plats Duralex. Aquest serà el seu primer Piromusical. La nit dels focs s’hi pot pujar sense reserva. Tenen una àmplia zona oberta sense taules on es poden tastar còctels d’autor a 10 plantes d’altura.

Notícies relacionades

Gratis i per a tota la família

Manchester, ciutat convidada i agermanada

¿Que si és possible arribar més alt? Aguanta’m el cubata. En una planta 25 hi ha el rooftop d’hotel més alt de Barcelona: el cinc estrelles Nobu (avinguda de Roma, 2-4). Es recomana anar-hi amb temps: no admeten reserves al bar de la planta 25, però sí al restaurant de la 23. És el temple de cuina japonesa-peruana del pare de la fusió, l’aristoxef Nobu Matsuhisa.

I si no dona el pressupost per al postureig d’altura, sempre queden les escales del MNAC (parc de Montjuïc, s/n). Això sí, cal mentalitzar-se per a unes cues que ni que regalessin Labubus.