El Govern impulsa la regularització de gairebé mig milió de migrants arribats a Espanya abans del 2025

El Govern impulsa la setena regularització extraordinària de migrants de la democràcia. Aquest tipus de mesures van ser habituals als anys noranta i en la primera dècada d’aquest segle, però des del 2005, quan més de mig milió de persones van obtenir documentació sota l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero, no s’havien tornat a aprovar. Ara la Moncloa proposa una cosa molt similar. Es tracta de concedir permisos a gairebé 500.000 migrants arribats a Espanya abans del 2025, segons els càlculs de les organitzacions, a través del desenvolupament d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP)l’esborrany de la qual ja ha sigut enviat als grups parlamentaris. 

La idea passa per la seva entrada en vigor al més aviat possible. Tant els requisits per a la regularització (l’absència d’antecedents penals per part del migrant, la demostració que resideix a Espanya des d’abans del 31 de desembre passat i la certificació de la situació de vulnerabilitat) com el procediment en si mateix quedaran regulats en un reial decret que s’haurà d’aprovar en un termini de sis mesos des que el Congrés doni el vistiplau a la iniciativa legislativa, una cosa que s’espera abans de l’abans de l’estiu. 

Els recolzaments a la Cambra baixa

Però els socialistes, com gairebé sempre en un Parlament tan heterogeni i fragmentat com l’actual, no les tenen totes. El PSOE compta amb el suport del seu soci de coalició, Sumar, i els seus aliats d’esquerra a la Cambra baixa, que fa mesos que pressionen per fer el pas. Però el PNB ha mostrat reticències i Junts manté un discurs dur amb la migració que va en la direcció contrària a l’impulsat des de la Moncloa. El PP, finalment, no dona mostres de voler recolzar la regularització, tot i que l’Església Catòlica i organismes com Càritas intenten moure els conservadors. 

Tampoc el PSOE havia tingut fins ara gaire interès a tirar endavant la mesura. La ILP, que va aconseguir 600.000 firmes i el suport de 900 organitzacions, va ser admesa a tràmit l’abril de l’any passat amb el vot a favor de tots els grups tret de Vox, una cosa bastant inaudita en aquest tipus d’iniciatives. Però des d’aleshores havia quedat encallada en la tramitació parlamentària, dins del tràmit d’esmenes, amb la negociació avançant a passos molt lents, 

Els motius

Ara la Moncloa accelera en la seva aprovació. En part, per corregir les fallades al reglament d’estrangeria, que entrarà en vigor aquest mateix dimarts. «Hi ha un nombre important de persones que no pot obtenir aquesta autorització malgrat estar a Espanya durant molt de temps. Com, per exemple, persones que hagin desistit de la seva sol·licitud de protecció internacional o persones amb vulnerabilitat», assenyala l’esborrany enviat als grups parlamentaris, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. 

Notícies relacionades

El TC resoldrà sobre l’amnistia en un ple monogràfic el 24 de juny a l’analitzar el recurs del PP

Junts porta al Consell de Garanties Estatutàries l’ajornament de la taxa turística

Però el gir en la política migratòria també té a veure amb el discurs que enarbora en aquesta complexa matèria el president del Govern, Pedro Sánchez, molt diferent de la tònica en la resta de països de la UE. «Els espanyols som fills de la immigració, no serem pares de la xenofòbia. Fem una política migratòria de la qual la nostra gent gran es puguin sentir orgullosos. I fem una política migratòria que garanteixi el futur dels seus nets (...) Espanya ha d’escollir entre ser un país obert i pròsper o tancat i pobre», va dir el cap de l’Executiu l’octubre passat, durant la seva compareixença a la Cambra baixa per donar compte de la seva política migratòria, en la qual també va defensar la necessitat de l’obertura també per motius econòmics. Els empresaris, en aquest sentit, solen queixar-se de la falta de mà d’obra en determinats sectors, com el de la construcció. 

Tot i així, l’esborrany, avançat per ‘El País’, evita parlar de «regularització extraordinària». En el seu lloc, opta per l’expressió «règim transitori, excepcional i limitat en el temps».