El Govern vol frenar la despoblació a la muntanya

L’eix central d’aquesta iniciativa és la futura llei d’alta muntanya, que substituirà la normativa vigent des del 1983. Aquesta nova legislació té com a objectiu adaptar-se als reptes ambientals, socials i econòmics actuals i contempla la creació una sèrie d’accions clau en diferents àmbits.

En paral·lel, segons fonts del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, es pretén reactivar l’Estratègia Pirineu, que ja identifica set eixos prioritaris –des d’esport i turisme fins a agricultura i gestió forestal– amb 74 accions previstes, de les quals només entre 10 i 15 estan en marxa. La direcció general de Polítiques de Muntanya, recentment separada de la de Polítiques del Litoral, té el repte de coordinar aquestes iniciatives i buscar finançament per convertir-les en projectes concrets.

Diversificar l’economia

L’objectiu és demostrar que viure a la muntanya no ha de ser sinònim de tenir dificultats ni d’haver de renunciar als serveis que es troben a les ciutats. La prioritat del Govern és preservar la població d’aquestes zones, garantint oportunitats d’ocupació, habitatge i una connectivitat òptima.

Una de les claus és diversificar l’economia més enllà del turisme i de l’activitat primària. "S’han d’oferir feines de qualitat que facin atractiu residir en pobles que han perdut habitants", explica Bernat Claramunt, investigador del CREAF que actualment treballa en un projecte europeu per copiar iniciatives assajades en d’altres punts d’Europa.

Es pot assenyalar que les comarques de muntanya no són totes iguals i tenen necessitats molt diferents. La Cerdanya i el Pallars, per exemple, afronten reptes diferents: mentre la primera està més ben connectada però pateix problemes de vivenda, la segona necessita millorar principalment en infraestructures i també en serveis.

¿Què és viure bé?

La direcció general estudia com replantejar el relat sobre què significa "viure bé": "¿Tenir qualitat de vida significa disposar del servei de repartiment d’Amazon en 24 hores o significa tenir els serveis essencials ben coberts i alhora estar en un entorn únic?".

En aquest sentit, Escandinàvia va posar en marxa un projecte precisament per modificar la narrativa sobre què era ser feliç. "La majoria d’habitants arribaven a la conclusió que tenir bones infraestructures i hospitals era necessari, però potser no era imprescindible poder comprar mangos i alvocats al mercat", exposa Claramunt. Un dels projectes previstos a Catalunya se centrarà a veure quins avantatges pot tenir per a la població viure en un lloc que ha perdut habitants, però que pot ser ple d’oportunitats i benestar.

Un dels reptes del Govern i de la direcció general, a més de redactar la nova llei, per a la qual serà necessari assolir consens polític i desenvolupar l’Estratègia Pirineu, és aconseguir que el treball polític sigui transversal.

Diverses conselleries

"La direcció general està avançant, però requereix que diferents conselleries (Economia, Educació, Salut, Cultura...) facin inversions a les zones amb poca població", remarca Claramunt. "Políticament, és poc rendible però és indispensable perquè parlem del 30% del territori", afegeix.

Notícies relacionades

Justícia va vetar registrar actes del notari investigat a BCN

Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: "El grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals"

L’objectiu és impulsar un model propi, que funcioni com a laboratori de sostenibilitat, innovació i benestar social. Per això, es vol fomentar la rehabilitació de vivendes per poder atraure nous residents.

"No n’hi ha prou amb evitar que la gent marxi: cal oferir raons reals perquè vulgui quedar-se", remata Claramunt.