El conflicte del Pròxim Orient
Hamàs es resisteix a desaparèixer i assegura que «mai» es rendirà
Tot i la pèrdua de combatents i l’aïllament internacional, el grup islamista segueix exercint influència a Gaza i Cisjordània
El seu desarmament és l’obstacle més gran al pla de pau, segons els experts

Tan sols uns dies abans que Donald Trump presentés el seu pla per a la pau a Gaza, la CNN va entrevistar Ghazi Hamad, un dels pocs líders polítics de Hamàs que continuen vius. Hamad va reconèixer que els palestins "han pagat un preu molt alt" per la sagnant incursió militar al sud d’Israel que va posar en marxa l’ofensiva sense quarter contra l’enclavament dels dos últims anys, però en cap moment va mostrar una ni una mica de contrició o penediment. "¿Sap quin és ara el benefici del 7 d’octubre? Només ha de fixar-se en el debat en l’Assemblea General (de l’ONU) i veure que 194 països han obert els ulls a les atrocitats i la brutalitat d’Israel. Tots ells han condemnat Israel. Feia 77 anys que esperàvem aquest moment", va dir el dirigent islamista. I per si algú tenia en dubtes, va reblar: "Mai, mai ens rendirem".
Això és el que busca el pla de Trump. La primera fase per a un alto el foc i l’intercanvi de presoners va ser acceptada per les parts dijous. Però a partir d’aquí el pla reclama que Hamàs es desmilitaritzi, cedeixi el poder a Gaza i renunciï a participar en el seu futur. Un envit que no és del tot nou per als islamistes, per més que ara s’enfrontin al moment més crític de les seves gairebé quatre dècades d’existència. La seva cúpula militar i política ha sigut escapçada. I el seu aïllament internacional és gairebé complet. "Entre els països àrabs només els quedava el suport de Qatar, però el van perdre amb el suport qatarià al pla de Trump. Paral·lelament, l’Iran ha sigut derrotat i és ja incapaç de prestar ajuda a Hamàs", explica l’analista i exministre palestí Ghassan Khatib. "Estan sols i no crec que tinguin futur llevat que es transformin exclusivament en un partit polític".
En cas de fer-ho, perdrien la seva raó de ser. Hamàs és per damunt de tot un moviment de resistència a l’ocupació israeliana. Més fins i tot que un projecte polític. La seva lluita armada li ha valgut la designació de grup terrorista a Occident.
En qualsevol cas, són moltes les veus qualificades que dubten que desaparegui. "Després de conèixer molts dels seus membres, mai n’he trobat cap que estigui disposat a entregar les armes o desmantellar el moviment", va dir recentment Michael Milshtein, excap del Departament d’Assumptes Palestins de la intel·ligència militar israeliana.
Autoritat a l’ombra
"Hamàs continua sent un actor central a Gaza, on opera com a autoritat a l’ombra", explica Salma Eissa, responsable de les investigacions sobre el Pròxim Orient a ACLED, una entitat que monitora conflictes armats amb big data. "Les seves estructures formals han sigut severament delmades, però continua exercint influència a través de les seves xarxes locals, comitès d’emergència i activitats policials en algunes zones de Gaza", afegeix des del Caire.
Notícies relacionadesEn el pla militar, ha passat a operar exclusivament "com a guerrilla". En el pla polític, ha sobreviscut més per incompareixença d’altres actors que pel seu domini efectiu del territori" o la seva popularitat entre la població, que s’ha desplomat a Gaza. A Cisjordània continuen tenint un suport minoritari, però considerable, segons les enquestes. No hi ha xifres oficials de quants membres de Hamàs han mort aquests dos anys, però ACLED els xifra en poc menys de 10.000, dels més de 30.000 combatents que tenia abans del 7 d’octubre del 2023.
Hamàs és un moviment descentralitzat, on les decisions es prenen de forma consultiva entre la branca política, escampada entre Qatar, el Líban i Turquia; la branca militar, assentada a Gaza, amb les aportacions dels presos a les presons israelianes. "La seva supervivència ha sigut sempre el factor més important. Per això el seu desarmament està cridat a ser probablement el principal obstacle perquè avanci el pla de Trump", assegura Eissa des d’ACLED.
- Desigualtat econòmica El nou municipi de Barcelona en el top 3 dels més rics de Catalunya: té més de 66.000 euros de renda personal anual
- Polítiques d’estrangeria El Govern expulsa 10 estrangers reincidents cada setmana a Catalunya
- BARCELONEJANT La febre de les ‘blind boxes’
- Gestió del litoral Desenes de clubs nàutics catalans busquen escletxes legals per esquivar la llei de Costes i evitar el tancament
- Universitat a Catalunya Jordi Riera, director general de la Fundació Blanquerna-URL: «El nostre grau de Medicina comptarà amb una xarxa de set hospitals universitaris»
- ASSUMPTES PROPIS Lawrence Rees, historiador del nazisme: "És un miracle que existeixin democràcies"
- CANVI EN EL SóNAR Sortir-ne escaldats
- TENNIS Djokovic cau i Shanghai tindrà una insòlita final entre cosins
- Alpinisme "Semblava la pel·lícula de la meva vida"
- CICLISME Pogacar fa a la Llombardia el que Merckx mai va aconseguir