¿Cal canviar la manera de celebrar la Festa Nacional del 12-O?

Aquest diumenge, de nou, Felip VI presideix la desfilada al centre de Madrid, a la qual assisteixen les principals autoritats de l’Estat. Les absències acostumen a ser sonores, sobretot les dels presidents autonòmics. El representant de la Generalitat de Catalunya va estar 14 anys sense acudir-hi fins a l’any passat, quan Salvador Illa (PSC) sí que ho va fer. Després de la parada militar, el cap de l’Estat ofereix una recepció a més de mil convidats al Palau Reial, on està representada tota la societat i es fan gestos amb grups de persones que han sigut protagonistes l’any anterior per alguna raó. En aquesta ocasió, per un motiu trist: el cap de l’Estat ha convidat els alcaldes de la zona zero de la dana de València.

Aquesta estructura, que s’ha mantingut intacta en les últimes dècades i que no s’ha modificat ni amb els canvis de Govern (PP i PSOE) ni amb el relleu al tron, trasllueix per a algunes persones la imatge d’«un país políticament subdesenvolupat i un país ancorat en el passat». Són paraules de Cristina Monge, politòloga i professora de Sociologia de la Universitat de Saragossa. Monge considera que tant la desfilada militar com la recepció posterior que Felip VI dona al Palau Reial s’haurien de «ressignificar» i assenyala que hauria sigut una «bona oportunitat» fer-ho aquest any, quan el Govern va proposar una iniciativa per recordar els 50 anys de la mort de Franco. «Aquesta idea [de l’Executiu] semblava molt ambiciosa, però no està tenint cap tipus de transcendència social ni per entendre què va passar llavors ni per millorar ara com a país», denuncia. Monge veu en la jornada d’aquest diumenge un «model increïblement ranci», amb una recepció del Rei a la qual acudeix la «cort empresarial i mediàtica». 

«El dia dels tancs»

«S’hauria de fer una cosa més moderna i que unís el conjunt de la nació, no només que en representés una part», afirma, una observació que també fa Jorge Resina, professor de Ciència Política de la Universitat Complutense de Madrid. Per a Resina caldria evolucionar cap a una «festa cívica» i evitar un dia que veu com a «divisiu», perquè acaba sent «el dia dels tancs» i que interpel·la «un sector molt tradicional de la ciutadania».

El professor apunta també la necessitat de replantejar-se pròpiament el dia que és la Festa Nacional, que veu «controvertit» com a mínim, ja que té la «càrrega històrica de la conquesta d’Amèrica i la colonització», elements que «incomoden molts països» pels «actes violents» d’aquells segles. «Hauríem d’analitzar quin sentit volem donar a un dia així. ¿Per què no fixar la Festa Nacional el 6 de desembre, data de promulgació de la Constitució actual, o el 19 de març, quan es va aprovar la del 1812, la ‘Pepa’?», es pregunta. En aquests moments, que sigui el Dotze d’Octubre està recollit en una llei del 1987, aprovada amb el socialista Felipe González a la Moncloa.

La dificultat de fer canvis

Fonts de la Moncloa preguntades sobre si hi ha plans per introduir algun canvi en la Festa Nacional asseguren que aquest «debat està descartat en aquest moment». La dificultat d’abordar qualsevol modificació és una de les idees que destaca María de la Serna, professora del Màster de Protocol de la Universitat Europea. «És un acte molt clàssic, ens costarà molt fer qualsevol canvi, perquè xoques amb els costums, la història... Es podria haver aprofitat la successió al tron, entre Joan Carles I i Felip VI, però no es va fer», apunta.

Conscient del pes de la tradició, suggereix que qualsevol modificació s’hauria d’introduir a poc a poc, tant en la desfilada, amb més representació de sectors de la societat civil, «sense esborrar l’Exèrcit», com en la recepció. Veu «obsolet» aquest acte al Palau Reial, que té com a amfitrió el Monarca, perquè es trasllueix la «idea de vassallatge» quan ell i la seva dona, Letizia, saluden un a un tots els convidats al saló del Tron. Una opció, afirma, podria ser que apareguessin directament a la recepció i es posessin a xerrar amb totes les persones, una cosa que fan ja, una vegada que acaben de donar la benvinguda als convidats.

Altres països

Andrés Boix, professor de Dret Públic a la Universitat de València, veu el Dotze d’Octubre com una «herència franquista» que es «vertebra entorn de les Forces Armades i del Rei». Boix remarca com altres països veïns, com Alemanya, Itàlia i Portugal, «han esborrat» d’aquestes jornades les empremtes simbòliques de les dictadures i els episodis històrics més divisius. A Itàlia, per exemple, la Festa Nacional és el 2 de juny, quan es va votar, el 1946, la Constitució republicana i antifeixista després de la caiguda de Mussolini.

Notícies relacionades

Enquesta eleccions generals Espanya: L’auge de Vox dispara el bloc de la dreta i acosta el PSOE al PP

"També és la nostra festa"

Boix considera que caldria reformular la celebració per celebrar «valors comuns com la solidaritat, el pagament d’impostos i els serveis públics», i podria anar canviant de ciutat per fer partícip tot el país, una proposta que també veu bé Monge. La professora De la Serna creu que la Festa Nacional s’ha de commemorar a la capital i ja hi ha «altres festes que es mouen a altres ciutats», com passa amb la desfilada amb motiu del dia de les Forces Armades. 

El Dotze d’Octubre continua sent una cita amb la història, però també una oportunitat per escriure. Potser el futur de la Festa Nacional no passa per esborrar el que ha passat anteriorment, sinó per eixamplar-ho: fer lloc als qui mai s’han sentit cridats a celebrar-la.