La paradoxa d’Ana Obregón

Ana Obregón ho ha tornat a fer. Una altra portada. Una altra exclusiva. Un altre cop la nena a primera fila. L’abril del 2023, ja ens va presentar en portada la seva neta Ana Sandra. El desembre del mateix any, també va cobrar pel bateig. L’agost del 2024 va posar amb la nena –les dues en biquini– a casa seva a Mallorca. El desembre del 2024, Ana Sandra es va convertir en l’estrella del Nadal d’Ana Obregón (en portada altre cop, és clar). El març d’aquest any, portada compartida amb l’excusa de l’aniversari de les dues. I aquesta setmana, novament fotos de l’estiu a l’¡Hola! amb el titular: "Vull que em recordin com la dona que va viure intensament, va morir amb el seu fill i va ressuscitar amb la seva neta". Gira el món, gira el calendari, i la nena continua apareixent, i Obregón cobrant per l’exhibició. Les Mamarazzis no sortim de la nostra sorpresa. No perquè cobri, sinó per l’evident contradicció i la sobreexposició d’un dol permanent en el qual viu la menor.

"Han de ser nens"

El més cridaner és que Ana, amb Terelu i Eugenia Martínez de Irujo, va ser de les primeres famoses que va aconseguir que els mitjans no poguessin ensenyar les cares dels nens. Aless Lequio era objectiu diari dels paparazzis. Fins que es va plantar. Va recórrer al Defensor del Menor i va aconseguir que s’hagués de pixelar els menors. "Els nens han de ser nens", repetia llavors sense parar. Doncs d’aquest discurs queda poc o res. Ara la nena posa. A cara descoberta. I, a sobre, va explicar que el que guanyés amb tots les fotografies aniria a la Fundació Aless Lequio. No va ser així, i la premsa ho va descobrir. Es va enfadar moltíssim quan li vam preguntar al respecte. Ho va justificar dient: "Ara tinc una boca més per alimentar". I tan ampla.

En el programa de Sonsoles Ónega (Antena 3), fins i tot va defensar que amb aquesta exposició pública no estava fent mal a ningú i que l’únic que intenta és compartir la seva felicitat. Es va oblidar de recordar que potser l’única damnificada podria ser la mateixa nena, com ella va vaticinar quan va buscar l’anonimat del seu fill.

De totes maneres, en el mateix programa va afegir que, a partir de l’any que ve, no trauria més portades amb la filla neta. No sabem si la portada d’aquesta setmana és una última tirada per fer caixa. Tampoc sabem si complirà la seva paraula perquè el cas és que, en xarxes socials, veiem molts vídeos del dia a dia de la menor, alguns de bastant pertorbadors com el d’Ana Sandra bufant les espelmes de l’aniversari del seu pare mort.

Notícies relacionades

Els catalans amb subscripció a plataformes digitals es disparen en tres anys fins al 78%

El ‘setlist’ i les col·laboracions de ‘Lux’, el nou disc de Rosalía: de Björk a Sílvia Pérez Cruz i l’Escolania de Montserrat

A tot això se suma un detall que sempre sobrevola el tema: Alessandro Lequio, avi biològic de la nena, ja va deixar clar que no la coneix ni la vol conèixer. La seva negativa frontal a aquesta neta filla és difícil d’entendre si, com sosté Ana, la gestació va ser l’última voluntat d’Aless. Aquesta distància alimenta el dubte de si aquest desig va ser tan nítid com ella diu.

I sí, sabem el que ha passat: ha perdut un fill. Un dolor insuportable que qualsevol tem i respecta. I potser per això, per aquest escut emocional, es frena la crítica. Però el que està fent és tan bèstia que no podem mirar cap a cap a una altra banda. Aquesta nena creix entre càmeres, titulars i un dol que no li correspon. Quan El conte de la serventa semblava una distopia, casos com aquest demostren que, de vegades, estem més a prop de Gilead del que ens agradaria admetre.