La xarxa pública de fibra òptica arriba al 72% de municipis catalans i arriba als 7.500 quilòmetres

El Govern defensa que en els últims 12 mesos s’ha produït un increment significatiu que demostra la seva aposta nítida per aquesta qüestió. Les anteriors xifres eren d’agost del 2024, quan hi havia 6.021 quilòmetres que permetien connectar 553 municipis (58,4%). Aquesta infraestructura no només connecta els serveis públics –com les escoles, els centres de salut i les dependències municipals–, sinó que també està oberta a les operadores privades perquè puguin fer arribar els seus serveis de connectivitat a ciutadans i empreses, especialment en zones rurals i amb baixa densitat de població.

¿Per què apostar per la fibra òptica? Segons l’executiu d’Illa és una «estratègia de país» orientada a reduir la fractura digital, impulsar la igualtat d’oportunitats i «afavorir la cohesió social i el progrés econòmic a tot Catalunya». L’objectiu és, a finals d’any, arribar als 8.000 quilòmetres i als 739 municipis, el 78% del total. Així, aquest 2025, s’haurà invertit en aquest tema 91,5 milions d’euros per a una inversió que, des que va començar a executar-se, ja supera els 300 milions. Segons els càlculs de la conselleria de Presidència d’Albert Dalmau, que pilota l’assumpte, per cada euro invertit a la xarxa pública es genera un retorn social de 12,85 euros.

Lectura política

Els avenços en fibra òptica no només tenen una lectura econòmica i social –facilitar la vida a empreses i ciutadans–, sinó que també tenen una lectura política. ERC, soci del PSC al Parlament i del PSOE al Congrés, fa temps que pressiona Illa per avançar en el desplegament d’aquesta xarxa. Amb anuncis com el d’aquest dilluns, el Govern pot exhibir davant el partit de Junqueras que compleix els compromisos i, per tant, pot continuar reclamant-li suport en el que queda de mandat. A més, li permet intentar compensar alguna cosa els incompliment en altres fronts, com el del nou finançament, que està lluny de concretar-se.

De fet, la primera aposta ferma pel desplegament de la fibra òptica va començar quan la Generalitat estava liderada per Junts i es va intensificar amb l’executiu de Pere Aragonès (ERC). Aquests governs es van trobar el problema que, per estendre una part d'aquesta xarxa, necessitaven passar el cablatge a través de carreteres que són de titularitat estatal i no autonòmica. En més d’una ocasió, van denunciar que no trobaven la col·laboració de l’Estat i s’acabava formant un coll d’ampolla. Ara se suposa que, amb un executiu socialista a Barcelona i un altre a Madrid, hauria de ser més fàcil desencallar la qüestió. La Generalitat admet que hi ha un 20% del desplegament que està «molt condicionat per aquestes carreteres».

Un altre projecte clau

Notícies relacionades

El fill de l’oligarca rus del clan de la Costa Brava nega ser el seu testaferro

"Això ens sobrepassa"

Aparèixer a la llista de municipis pendents de rebre el cablatge de la xarxa pública no implica necessàriament, que la fibra òptica no existeixi actualment en aquest poble o ciutat, perquè un operador privat pot haver-se encarregat de portar-la fins allà. No obstant, obtenir aquest punt de connexió sí que suposa garantir l’arribada de fibra als ens públics i que les empreses privades de telecomunicacions ho tinguin més fàcil per connectar els domicilis a ella.

De fet, un altre dels grans projectes que la Generalitat té en marxa és, a través d’aquesta mateixa xarxa pública de fibra òptica, interconnectar entre elles les més de sis mil seus que té l’administració catalana com escoles, comissaries, hospitals, estacions de bombers, seus de conselleries i altres edificis governamentals. El pla és desenvolupar-lo entre el 2026 i el 2031. Això ha de servir perquè la Generalitat tingui una «connectivitat més robusta» per, per exemple, tenir millor capacitat de resposta davant situacions crítiques com la gran apagada de finals d’abril. «Guanyarem sobirania i infraestructures digitals pròpies que ens permetin resistir millor i superar millor situacions com aquesta», va explicar llavors a EL PERIÓDICO el secretari de Telecomunicacions i Transformació de la Generalitat, Albert Tort. Les comissaries, els hospitals i les estacions de bombers són «espais crítics» pels quals el Govern més va témer durant aquell episodi massiu de falta de llum.