L’Illa Glòries comença a bategar amb les primeres mudances de nous veïns

A la seva manera, cadascun dels nous veïns de Glòries arriba amb un ‘currículum immobiliari’ a la seva esquena que retrata aquesta infinitat de situacions que fa que l’accés a la vivenda s’hagi convertit en la principal preocupació dels barcelonins, per sobre de la inseguretat ciutadana i el turisme.

L’Ángelo estava treballant quan el passat 16 de juny es va efectuar el sorteig a què s’havien apuntat més de 10.000 persones, una xifra que, potser no sigui necessari tornar-lo a subratllar, reflecteix la profunditat del problema de la vivenda. Li va trucar la seva parella, Estefani, amb qui té dos nens de 16 i 14 anys, que la sort els havia somrigut. Fins ara han viscut al Guinardó, just al costat de l’Hospital del Sant Pau, en un pis pel qual paguen uns 1.000 euros almes, gens forassenyat en aquesta ciutat, això si no es té en compte l’edat de la finca, d’aquelles en què les humitats, perquè les han patit, són conseqüència del plom d’algunes de les canonades del subministrament d’aigua.

«Aquí pagarem 580 euros al mes, més uns 15 de despesa decomunitat», explica l’Ángelo, que per a res intenta dissimular la seva profunda felicitat. Amb l'ajuda de Washington, un company de feina, té ja mig pis arreglat. Fins i tot les plantes són al balcó. Li queda traslladar només el dormitori matrimonial i, ben aviat, donar d’alta una cosa fonamental aquests dies, l’aerotèrmia de l’apartament, o sigui, fred a l’estiu, calor a l’hivern. Tots dos, Ángelo i Washington, mostren una notable perícia en el maneig de les eines habituals en una mudança. Treballen en una empresa especialitzada en impermeabilitzacions i això els converteix en una veu més o menys autoritzada a l’hora d’emetre un veredicte sobre els acabats de l’Illa Glòries. Un notable alt, diuen.

Però, el que són les coses, una altra de les parelles, l’Alberto i laMontse, són encara una millor alternativa per obtenir una opinió. Ell va treballar durant anys en la construcció de promocions de Núñez i Navarro i de Metro 3. Els terres i la fusteria de portes i finestres són, diu, del millor del pis. En el seu cas, han arribat a Glòries perquè són part del grup dels 30 afectats per reallotjaments urbanístics als quals se’ls va entregar les claus de la seva nova llar el 30de juliol passat. També en el seu cas hi va haver un sorteig previ, el 14 de juliol, però per triar l’ordre en què es realitzarien les visites a la finca per triar apartament. Van ser els primers de la llista. Es van decidir per una de les vivendes amb sol de tarda, és a dir, amb vista a la Sagrada Família i de forma lateral al parc de Glòries.

El cas d’Alberto i Montse és molt diferent del d’Ángelo i Estefani. Ells ja eren veïns del barri. Viuen encara a un parell de carrers, en una finca afectada urbanísticament que l’ajuntament preveu demolir per completar en el futur la transformació de Glòries fins al carrer de Consell de Cent. Tenen allà un pis amb un lloguer de renda antiga pel qual fins ara pagaven 290 euros al mes. Podien optar a una indemnització, però han preferit al final el reallotjament, pel qual, això sí, passaran a pagar 620 euros al mes.

Pagaran el doble per, és veritat, una vivenda d’obra nova a la qual, no obstant, li posen alguns petits peròs. Va ser una estranya sorpresa, per dir-ho suau, entrar el primer dia i descobrir que el vàter estava brut, i no de pols de les obres. En qualsevol cas, la sensació en el seu cas és la d’un nou començament després d’uns 40 anys al barri i més de 60 a Barcelona.

Notícies relacionades

La ronda de Sant Antoni reneix com a ‘camp de futbol’ i molesta part del veïnat

Els usuaris de les Glòries testegen noves funcions per a la font d’aigua tancada

Vasken i Irina, veneçolà ell i ucraïnesa ella, també formen part del grup de reallotjats urbanístics. Tenen previst mudar-se el 3 de setembre perquè aquest és l’acord a què han arribat amb l’ajuntament. Aquell dia entregaran les claus de la seva fins ara llar del carrer Independència. Aquesta coreografia d’entrega de claus i mudança té la seva raó de ser. Es tracta d’evitar un parèntesi que sigui aprofitat per algú per ocupar la seva antiga llar. Així funcionen les coses en aquesta ciutat. No ells ni les seves dues filles s’han mudat encara, però el pis ja s’intueix. Amb cinta adhesiva han marcat a terra on anirà cadascun dels mobles.

Aquests primers batecs de l’Illa Glòries no serien notícia si això fos una cosa habitual, si la construcció de vivenda pública, el seu sorteig i l’entrega de claus fos una cosa tan comuna que deixés de ser notícia. No ho és encara, tot i que és cert que, a poc a poc, el parc de vivenda d’aquestes característiques està creixent. Amb tot, el cas de l’Illa Glòries no deixa de tenir una cosa especial. D’una banda, hi ha el fet de la raresa que és que en 150 anys d’història no hagi viscut ningú postalment aGlòries. Almenys una de les escales té la seva direcció a la plaça. I, de l’altra, hi ha la mida de la promoció, que donarà sostre a unes 800 persones, una xifra suficient com perquè comercialment li doni alguna cosa de vida als baixos de les finques del voltant, entre ells els de la mateixa Illa Glòries. Sisplau, un supermercat, diuen Alberto, Montse, Ángelo, Estefani, Vasken i Irina.