El Pacte Nacional per la Llengua busca guanyar 600.000 catalanoparlants

Fotografia conjunta de Govern, partits, entitats i agents socials per donar un impuls al català. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir ahir la firma del Pacte Nacional per la Llengua, que ha sigut creat quatre anys després de la primera resolució al Parlament que va demanar una iniciativa així. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va presentar l’acord com un "compromís" amb la llengua catalana i va demanar un "esforç col·lectiu" a tots els presents perquè aquest document passi "del paper al carrer" i que les mesures que planteja, amb una dotació de 255 milions aquest any, frenin el retrocés del català.

"És un bon exemple de responsabilitat i de sentit de país. El català és de tots i totes, i ens necessita a tots i totes", va asseverar, davant representants de les organitzacions signants. En l’àmbit parlamentari compta amb el suport del PSC, ERC i la CUP (que sumen una majoria de 68 escons), a la qual s’uneixen entitats en defensa de la llengua catalana, com per exemple Òmnium Cultural o la Plataforma per la Llengua; sindicats com CCOO i la UGT, i patronals com Foment del Treball o Pimec.

Firma sense Junts ni la CUP

Però, malgrat el consens parlamentari en defensa del català, l’acord neix sense unanimitat i amb l’absència de Junts i la CUP. Tampoc el va subscriure el PP ni l’extrema dreta de Vox i Aliança Catalana. Però qui sí que hi va acudir va ser l’expresident Jordi Pujol. Illa va assegurar en el seu discurs que el Govern està "obert" de forma "permanent" a futures incorporacions, i va defensar que el català és "patrimoni de tots" i una llengua "carregada de futur".

L’objectiu del pacte és ampliar el coneixement i l’ús del català en tots els àmbits, des del quotidià –l’educació– fins a les esferes en les quals té menys presència –com ara la judicial– o en què no es garanteix el dret a ser atès en català –com la sanitària–. La intenció és garantir que sigui "plenament oficial" en institucions, empreses i serveis, i "sensibilitzar" per fomentar-ne l’ús entre les noves generacions i entre "totes les opcions ideològiques". L’acord, estructurat en 21 àmbits d’actuació al llarg de 138 pàgines, arriba després que l’última enquesta d’usos lingüístics del Govern revelés que ha crescut el nombre de coneixedors de l’idioma, però que menys d’un terç de la població de Catalunya considera el català la seva llengua "habitual".

En cinc anys s’avaluarà si les polítiques aplicades han aconseguit frenar aquest retrocés i quin ha sigut el seu grau de compliment. Fins aleshores, el Govern es compromet a destinar un mínim anual de 200 milions d’euros en política lingüística –aquest 2025 serà de 250–. D’aquest import, 106 milions d’euros aniran destinats a l’educació –78 dels quals a incrementar el nombre d’aules d’acollida per als nouvinguts–, 57 a ampliar l’oferta cultural i 15 més a la comunicativa. A més, s’ampliarà l’oferta formativa d’adults amb més de 54 milions, dels quals més de 47 serviran per rellançar el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). La previsió és que es puguin incorporar 600.000 nous parlants fins al 2030, una xifra ambiciosa si es compara amb el creixement dels cinc anys anteriors, que van ser de la meitat (267.000).

La idea d’impulsar el Pacte Nacional per la Llengua va néixer durant el mandat de Pere Aragonès (ERC), però l’avanç electoral va deixar la seva firma en l’aire. Per evitar que caigués en sac foradat, els republicans el van posar com a condició a la investidura d’Illa. L’objectiu inicial era firmar l’acord en els primers 100 dies de la legislatura, però els terminis s’han anat dilatant davant la negativa de Junts i la CUP a sumar-s’hi.

La sentència del Constitucional

Junts va reiterar ahir el seu rebuig de formar part del pacte, però va deixar la porta oberta a sumar-s’hi en un futur. Argumenta que no pot firmar-lo fins que es conegui el desenllaç de dos assumptes pendents: la sentència del Tribunal Constitucional sobre el model d’escola en català i l’oficialitat de la llengua catalana a la UE. "No és el mateix un Pacte Nacional per la Llengua amb aquests elements en contra que amb aquests elements a favor", va dir el mateix Puigdemont.

Diferent és l’opinió del PSC, ERC i els Comuns, que consideren que Catalunya estarà millor preparada per a un revés judicial al model d’immersió lingüística amb aquest acord. El socialista Ferran Pedret ho va definir com un "gran salt" per a la llengua i va demanar que no s’utilitzi com a "arma llancívola", mentre que el republicà Jordi Albert el va qualificar de "molt rellevant" i "necessari per al país" i la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, va destacar que permetrà encarar "més forts" el veredicte del TC.

Menys optimistes es van mostrar des d’entitats com Òmnium o Plataforma per la Llengua. L’entitat que presideix Xavier Antich va decidir firmar el pacte, però adverteix que se’n despenjarà si el Govern acata la sentència del TC. El motiu és que, si això passa, ho considerarà un "incompliment greu" del pacte, que defineix el català com a "llengua vehicular" de l’escola catalana. Plataforma per la Llengua va celebrar l’acord, però el va qualificar de "poc ambiciós" i li va criticar "falta de concreció".

Notícies relacionades

Un pacte per fer créixer el català

El Govern esperarà les eleccions per dissociar el fiscal de l’Executiu

La CUP, com Junts, tampoc es va afegir a la iniciativa i, en el seu cas, no preveu fer-ho en el futur. La seva diputada Laia Estrada va considerar que és una "eina de propaganda al servei del PSC" que no atacarà el problema real del retrocés del català. Això sí, es va obrir a negociar les mesures que inclou el pacte que hagin de passar pel Parlament.

Finalment, des del PPC es van mostrar crítics amb la firma d’aquest pacte, que atribueixen a una "dictadura lingüística" que busca "imposar" el català.