Els crítics d’ERC es reactiven per condicionar el nou full de ruta de Junqueras

Els sectors crítics d’ERC s’han reactivat en les últimes hores amb un objectiu clar en l’horitzó: presentar esmenes a l’esborrany de full de ruta que el partit va donar a conèixer dilluns. Tant Nova Esquerra Nacional com Foc Nou, les dues candidatures que li van disputar el poder a Oriol Junqueras la tardor passada, busquen així condicionar l’estratègia d’ERC per als pròxims quatre anys i tornar a marcar perfil propi. Tenen fins al 18 de febrer per presentar aquestes esmenes i el document final amb el full de ruta definitiu es votarà en el congrés del 15 i 16 de març.

El principal grup crític d’ERC és Nova Esquerra Nacional, que lideren Xavier Godàs i Alba Camps i que aglutina els dirigents i militants que, quan va esclatar la guerra entre Oriol Junqueras i Marta Rovira, es van decantar per Rovira. Fonts de Nova Esquerra expressen la seva disconformitat amb el contingut del full de ruta i confirmen a EL PERIÓDICO que presentaran esmenes «en el sentit polític» que ja van defensar durant les eleccions internes al lideratge del partit. «Ja hi estem treballant», asseguren. No seran gaires esmenes, però sí clares i directes.

¿Quin és aquest ‘sentit polític’ de Nova Esquerra? Sempre han discrepat amb Junqueras sobre dos grans temes. En primer lloc, volen que ERC tingui un perfil ideològic més nítid i enquadrat en l’«esquerra nacional», és a dir, en el sobiranisme progressista. Acusen Junqueras de voler una ERC que, buscant incloure molts sectors de la societat, acaba per desdibuixar la identitat de l’organització. «Quan vols agradar a tothom al final no agrades a ningú. Hem de recuperar la identitat», ha dit Godàs més d’una vegada.

L’altra gran discrepància que mantenen amb Junqueras és sobre el funcionament intern de l’organització. És per això que tenen decidit presentar esmenes als estatuts actuals d’ERC per impedir que el president del partit i la secretària general puguin ser, alhora, candidats a futures eleccions. El seu argument és que s’han de centrar de ple en el dia a dia de la formació. Això xoca amb la ferma voluntat de Junqueras i Alamany de ser candidats a la Generalitat i a l’Alcaldia de Barcelona, respectivament.

Una altra facció crítica d’ERC és Foc Nou, que està liderada per Helena Solà i Alfred Bosch. Aquest dimarts va fer una reunió per confirmar també la seva voluntat de presentar esmenes i plantar cara a la direcció en quatre camps: «regenerar» la proposta política d’ERC; «recuperar la independència com a objectiu principal»; «recuperar la reputació del partit» i evitar que es pacti «sistemàticament amb el PSOE». En aquest últim punt hi ha molt camí per recórrer. L’esborrany de full de ruta, tot i que inclou diverses crítiques als socialistes, no aclareix si ERC ha de deixar de pactar amb el PSC i el PSOE. Hi ha encara un tercer sector crític en el partit, el Col·lectiu 1 d’octubre, que plantejarà exactament el mateix: «Trencar tots els pactes amb els partits del 155».

Termòmetre

Notícies relacionades

L’agonia interminable del Govern de Sánchez

Junts i ERC pacten amb el PSOE col·locar afins en institucions i en empreses

La importància de les esmenes que eventualment puguin presentar els sectors crítics en els pròxims dies no s’ha de mesurar només pel seu contingut, sinó també per si són capaços d’obtenir el suport de la militància i que, per tant, aquestes esmenes acabin incloses en el document final. És a dir, el congrés del 15 i el 16 març serà precisament això: un termòmetre sobre si Junqueras té un control ferri del partit o si, per contra, els seus detractors continuen tenint pes i ascendència entre els afiliats.

El procés per impulsar aquestes esmenes –i perquè arribin a incorporar-se al full de ruta– és complicat. Per exemple, el primer pas obligatori és que han de superar una votació en les agrupacions regionals del partit. A més, després la direcció es reserva la possibilitat de negociar-les amb els impulsors i desactivar-les. És aquí on es podrà mesurar la capacitat d’influència real dels crítics per marcar el rumb d’ERC i el futur polític de Junqueras.