Un jurista assetjat per la polèmica des que va succeir Delgado

Algunes d’aquestes, com les relatives al cas Stampa, ja el van enfrontar llavors amb gran part de la carrera, i la situació ha anat enverinant-se després de la seva qüestionada confirmació com a fiscal general pel nou Govern de Pedro Sánchez sorgit del 23J, ja que per primera vegada en democràcia el número u de la fiscalia espanyola no va comptar amb l’aval d’idoneïtat per part del Consell General del Poder Judicial.

També és la primera vegada que un fiscal general és investigat pel Suprem, que a més ho fa en relació amb un delicte, el de revelació de secrets, que afecta un ciutadà particular. Però aquesta no és l’única qüestió pendent que García Ortiz té en l’alt tribunal. La Sala Contenciosa Administrativa, la mateixa que va veure desviació de poder en l’ascens a fiscal de sala de Dolores Delgado, té pendent decidir si anul·la el seu propi nomenament per "progovernamental", a instàncies d’una de les tres associacions professionals que representen els fiscals al nostre país.

Des del seu segon nomenament i presa de possessió com a fiscal general el gener passat s’han succeït diverses peticions de dimissió que van culminar en un ple celebrat al Senat el mes de maig en què la majoria va aprovar instar el seu cessament al Govern, una decisió també inèdita que no va tenir cap mena de conseqüència per a García Ortiz.

Qüestions polèmiques

Notícies relacionades

La defensa de Santos Cerdán demana al CGPJ que investigui si el Suprem considera «insultant» la seva estratègia

La fiscalia demana al Tribunal Suprem que absolgui García Ortiz: «Els fets descrits no són constitutius de cap delicte»

Una altra de les seves decisions més qüestionades va ser el seu veto que el Consell Fiscal –part de l’origen del qual és electe i amb majoria de fiscals de tall conservador– presentés un informe al Senat en relació amb la proposició de llei d’amnistia. Argumentava que aquest òrgan no té competència per informar proposicions de llei en tramitació parlamentària, com era el cas, però la seva decisió va ser qualificada de política en contrast amb l’adoptada pel Consell General del Poder Judicial, que sí que va respondre al requeriment de la Cambra alta amb un document molt dur contra el concernit de la llei.

A aquesta postura es va sumar la negativa de la fiscalia a investigar Carles Puigdemont per terrorisme al Suprem, raó per la qual es va criticar també el seu acostament al Govern de Sánchez.