FUTBOL | LA CRÒNICA

El Barça balla a l’infern

L’equip de Flick juga com els àngels i salva els paranys del Getafe amb dos gols de Ferran i un d’Olmo, autor també d’un cop de taló celestial. Pedri va dirigir una orquestra insuportable per a José Bordalás i els seus futbolistes.

El Barça balla a l’infern
4
Es llegeix en minuts
Francisco Cabezas
Francisco Cabezas

Cap d'Esports d'EL PERIÓDICO

ver +

José Bordalás és un pinxo. Dret a la banda sembla aquell Alex de La taronja mecànica que, després de relaxar-se amb la Novena simfonia de Beethoven, ordenava als col·legues que sortissin a repartir llenya. Té el seu punt declarar-se cruyffista mentre converteixes el Getafe en els Pistons dels bad boys (si bé aquells paios van guanyar dos campionats de l’NBA). Com a mèrits, convertir cada partit en un infern per al rival.

Que el Barça s’imposés al Getafe jugant com els àngels a la capsa de sabates del Johan (5.711 espectadors) diu molt de l’equip de Hansi Flick, que va aconseguir mantenir la calma que no va tenir Raphinha. El brasiler, que en duia una de groga per haver servit una falta abans de temps, es va alliberar de l’expulsió al final del primer acte perquè no va saber calmar-se. Va clavar una empenta a Rico, però l’àrbitre, Ricardo de Burgos, va optar per absoldre’l. Després de la mitja part ja no va sortir. Bordalás se’l van emportar els dimonis. Ja perdia 2-0.

L’alineació de Flick, és clar, es va haver d’interpretar una altra vegada a partir d’allò que queda habitualment amagat i que el tècnic alemany, valent, es nega a tapar. Els camerinos amb tanta purpurina només es poden cuidar si la pastanaga ve acompanyada del bastó. Marcus Rashford, l’heroi de Newcastle que havia de continuar amb la seva bonaventura contra el Getafe, va arribar tard a l’entrenament de diumenge al matí. El dia de gossos que feia no convidava a llevar-se gaire d’hora. I Flick li va mostrar el mateix camí que al seu dia va mostrar a Iñaki Peña, Kounde o Raphinha fa una setmana: la banqueta. Com en el cas del brasiler, va ser més un assenyalament que no pas un flagell esportiu, perquè Rashford va poder sortir més tard. Ferran Torres (quin gran rendiment que té aquesta temporada: ja ha fet quatre gols) va ser qui es va quedar a la vora esquerra. Mentre que Raphinha se’n va anar a la dreta una altra vegada per l’absència del lesionat Lamine Yamal, a qui aquest dilluns veurem vestit de Dolce&Gabbana disputant amb Ousmane Dembélé la Pilota d’Or.

Pel que fa a la resta de canvis, va destacar, i tant, un gir més en la parella de centrals –Eric Garcia i Christensen, concentrats i fiables, van ocupar les places ocupades per Araujo i lesionat Cubarsí a la Champions–, però també la titularitat de Dani Olmo, un futbolista que havia perdut pistonada i que aquesta vegada es va reivindicar amb un cop de taló celestial en l’1-0.

El Barça va agrair que el Johan tingui una gespa que, malgrat el xàfec que va caure durant tot el vespre a Sant Joan Despí, absorbís l’aigua de valent. No es va fer ni un bassal. Així que Bordalás, tot i el seu pla tan treballat, tàcticament i anímicament, no va poder seguir el ritme amb la pilota imposat pels jugadors de Flick. Pedri va dirigir l’orquestra i els violins van sonar a tota màquina. En el gol inaugural de Ferran Torres, Raphinha, de cara, i Olmo, d’esquena, van esquarterar la rereguarda del Getafe. I en el 2-0, qui va obrir en canal el sistema defensiu va ser Eric Garcia, capaç de convertir un rebuig en una passada al peu de 40 metres. Raphinha i Ferran, exultant aquest últim, van fer la resta. I el davanter valencià encara hauria pogut caçar un hat-trick, però el seu xut sec va acabar al travesser.

Les brases no es van apagar fins al 3-0, quan Rashford, ja perdonat i envalentit, va córrer tot sol per l’extrem sense que Davinchi el seguís i va cedir la bimba a Olmo perquè posés el punt final a la seva gran nit. Mentre això passava, un aficionat començava a córrer per la gespa amb una bandera de Palestina.

Bordalás, llavors, ja s’havia assegut. Flick, en canvi, no encara: va voler veure dret com aquest seu Barça volava fins al final.

Barcelona 3 - 0 Getafe

BARCELONA: Joan Garcia (7); Kounde (7), E. Garcia (7), Christensen (7), G. Martín (7); De Jong (6), Pedri (8), Olmo (8); F. Torres (8), Lewandowski (6) i Raphinha (7). Tècnic: Hansi Flick (8). Canvis: Rashford (7) per Raphinha (m. 46); Fermín (6) per F. Torres (m. 60); Casadó (6) per De Jong (m. 60); Roony (6) per Pedri (m. 76); Araujo (s. q.) per Gerard Martín (m. 84).

GETAFE: David Soria (6); Femenía (4), Djené (3), Duarte (6), Abqar (4), D. Rico (4); Milla (6), M. Martín (4), Arambarri (4); Mayoral (5) i Adrián Liso (5). Tècnic: José Bordalás (3). Canvis: Davinchi (4) per Djené (m. 46); J. Muñoz (6) per M. Martín (m. 46); Kamara (6) per Mayoral (m. 46); Coba (6) per Arambarri (m. 70); Sancris (s. q.) per Adrián Liso (m. 80).

GOLS: 1-0 (m. 15), F. Torres; 2-0 (m. 34), F. Torres; 3-0 (m. 62), Olmo.

ÀRBITRE: Ricardo de Burgos (6).

Notícies relacionades

T. GROGUES: M. Martín, Raphinha, Liso, Djené, Bordalás, Christensen, Abqar.

ESTADI: Johan Cruyff. 5.711 espectadors.