La falta de "majories alternatives" calma el Govern davant un nou curs advers

Nombrosos barons del PSOE rebutgen el concert econòmic per a Catalunya pactat amb ERC a canvi del seu suport a l’exministre de Sanitat, en un moviment crític dins del partit que lidera Sánchez molt més transversal que en altres ocasions. L’arribada d’Illa a la Generalitat també ha allunyat Junts, amb els postconvergents posant obstacles a la tramitació dels Pressupostos i la Moncloa començant a interioritzar que és probable que els comptes públics de l’any que ve no estiguin aprovats abans de l’1 de gener. I el soci minoritari de la coalició, Sumar, es troba més feble i dividit que mai.

El PP ensuma la sang i es disposa a aprofundir en la ferida. El 6 de setembre vinent, Alberto Núñez Feijóo reunirà tots els seus líders territorials per organitzar l’ofensiva contra la quota catalana, en una iniciativa, que busca avivar el conflicte intern en el PSOE. Els conservadors també han demanat la compareixença de Sánchez al Congrés per donar compte de l’acord fiscal amb els republicans i la visita a Barcelona i posterior fugida de Carles Puigdemont.

Rebuig de l’avanç electoral

Si no aconsegueix tirar endavant els Pressupostos, els populars asseguren que el president estarà "enfonsat" i no tindrà més remei que donar per finalitzada la legislatura, marcada fins ara per la sequera legislativa, i convocar eleccions generals. Com a molt tard, a principis del 2026. Però a la Moncloa rebutgen de ple aquest vaticini. El perill d’un avançament dels comicis va quedar aclarit amb les eleccions europees del 9 de juny, quan el PP va obtenir dos escons i quatre punts més que el PSOE, però es va quedar molt lluny de l’objectiu que s’havia traçat Núñez Feijóo. El mandat de Sánchez, asseguren els seus col·laboradors, serà de quatre anys i arribarà fins a finals del 2027. Per molt adversa que sigui la conjuntura, continuen, el cap de l’Executiu es mantindrà fins aleshores a la Moncloa. No hi ha "cap majoria alternativa" a la que ell va construir a mitjans del novembre passat, amb el PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària arribant als 179 vots al Congrés dels Diputats.

Mentrestant, insisteixen els col·laboradors de Sánchez, el PP i Vox es troben més allunyats que mai després que el repartiment entre territoris de menors migrants no acompanyats fes que la formació ultra sortís de les coalicions que compartia amb els conservadors en diverses comunitats. Santiago Abascal ha cenyit aquesta bretxa a les autonomies i no al Congrés, però en qualsevol cas Feijóo i ell només hi reuneixen 170 escons, sis per sota de la majoria absoluta. I per molt que Puigdemont hagi amenaçat amb la idea que els seus set diputats podrien arribar a donar suport a una hipotètica moció de censura de la dreta contra Sánchez, aquesta possibilitat, diuen a la Moncloa, està "completament descartada" per part dels postconvergents.

Notícies relacionades

El Govern es debat sobre portar a votació els Pressupostos

José María Páez, vocal del CGPJ: "Els decibels dels atacs als jutges són absolutament escandalosos"

A partir d’aquí, el Govern no s’atreveix a anticipar què pot acabar passant a curt termini amb els Pressupostos. El grup parlamentari més reticent al suport és Junts, amb molta diferència, i la seva disposició a negociar ara mateix passa per hores molt baixes. El partit independentista ja va unir els seus vots al PP i Vox a finals de juliol per tombar el camí de dèficit presentat pel Govern, pas previ a l’elaboració dels comptes públics. Va ser un símptoma clar de la seva creixent distància amb la Moncloa, arran de la investidura d’Illa i la controvertida decisió del Suprem de no aplicar l’amnistia a Puigdemont.

Però els postconvergents no tanquen la porta. Al contrari. El PSOE i Junts s’han emplaçat a fer una reunió al setembre, probablement a Ginebra (Suïssa). Allà els socialistes podran prendre la temperatura del partit independentista. No obstant, i davant la probabilitat que no aconsegueixin lligar el seu suport, el Govern ja comença a desplegar la tesi que continuar amb els actuals Pressupostos (els del 2022, ja prorrogats aquest any) no seria tan "greu" perquè són prou "expansius" perquè es puguin aplicar sense excessius problemes l’any vinent.