El Govern diu que no pot fer res més per l’amnistia de Puigdemont

La investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat obre un nou cicle polític, però també deixa dos importants assumptes per resoldre a la Moncloa. El concert econòmic a Catalunya pactat pel PSC amb ERC ha tensionat les costures del PSOE, amb bona part dels seus líders territorials carregant contra una fórmula que implica la sortida de la comunitat del règim comú de finançament, i mentrestant Junts ha deixat clar que hi haurà canvis en la seva relació amb el Govern al Congrés dels Diputats. Els col·laboradors de Pedro Sánchez es mostren tranquils sobre el malestar a les files socialistes, que asseguren que s’anirà dissipant així que es coneguin més detalls i s’interioritzi la transcendència que té la investidura de l’exministre de Sanitat. Amb els postconvergents, en canvi, tenen més dubtes.

Junts, els set diputats del qual a la Cambra Baixa resulten indispensables perquè l’Executiu tiri endavant les seves iniciatives, reclama a Sánchez "accions" concretes que garanteixin l’amnistia a Carles Puigdemont. Però a la Moncloa contesten que ja no poden fer gaire més, una vegada que el Suprem ha decidit no aplicar la llei a l’expresident, al concloure que el delicte de malversació que se li imputa pel referèndum de l’1-O no es pot beneficiar de la mesura de gràcia. Ara, expliquen fonts del Govern a EL PERIÓDICO, cal "esperar". Primer, els recursos que tant la Fiscalia com l’Advocacia de l’Estat han presentat contra la polèmica decisió de l’alt tribunal. I després, el Constitucional. "El Govern ja no té més ressorts", assenyalen fonts de la Moncloa.

Sánchez i els seus ministres sempre han defensat que l’amnistia, acordada amb ERC i Junts a canvi dels seus vots a la investidura del president a mitjans del novembre passat, s’ha d’aplicar a tots els independentistes. També a Puigdemont, que dijous passat, va reaparèixer a Barcelona, va protagonitzar un míting de cinc minuts i després va tornar a desaparèixer.

Quan es va conèixer la decisió del Suprem sobre la malversació, fa un mes i mig, el ministre de Justícia, Félix Bolaños, va deixar clar que no compartia els "arguments polítics i jurídics" dels magistrats. "La posició del Govern és aquesta. La llei s’ha d’aplicar de manera integral, com assenyala la seva exposició de motius. No sabem a què es refereix Junts quan demana accions concretes per la nostra banda. El Govern no té més ressorts. Esperarem els recursos d’apel·lació al Suprem", continuen a la Moncloa.

El futur dels comptes

Notícies relacionades

Els socis de Sánchez planten Feijóo i rebutgen negociar una moció de censura

El Govern d’Illa recolza Sánchez, però s’aïlla de la seva crisi: «Estem centrats a governar Catalunya»

Però el comportament en públic dels postconvergents és molt diferent. Els seus set diputats es van alinear fa tres setmanes amb el PP i Vox al Congrés, votant en contra dels objectius de deute i dèficit presentats pel Govern i frenant així la tramitació d’uns Pressupostos per al 2025 la sort dels quals no està assegurada. Si Sánchez no aconsegueix tirar-los endavant, la sensació de paràlisi s’estendrà, dins d’una legislatura marcada fins ara per la sequera legislativa, i s’haurà d’enfrontar a una enorme pressió perquè convoqui noves eleccions generals.

Conscient que gairebé tot a Madrid passa pel partit de Puigdemont, el nucli dur del president del Govern evita carregar les tintes. "Continuem amb absoluta normalitat relacionant-nos amb Junts com hem fet fins ara, complint amb els compromisos que s’han establert i ara esperant també convidar-los perquè puguin donar suport al projecte de Pressupostos, que començarà la seva tramitació al setembre", va dir dissabte, després de la presa de possessió d’Illa, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.