PSC, ERC i Junts endureixen els seus atacs i deixen en l’aire els pactes

El líder del PSC, Salvador Illa, va buscar garantir-se el suport d’ERC si resulta guanyador, però no ho va aconseguir. El president de la Generalitat i candidat republicà, Pere Aragonès, va mantenir la incògnita sobre la seva política de pactes i va endurir el seu to cap al PSC. I el número tres de Junts, Josep Rull, en absència del cap de llista, Carles Puigdemont, tampoc va deixar clar si el seu partit està disposat a recolzar algú si l’expresident no té possibilitats de ser president. Tot obert, cap pacte clar i, per tant, amb possibilitats de bloqueig institucional.

En l’inici del debat, Illa i Aragonès es van buscar de seguida. El format plantejat ho permetia i no ho van dubtar. El candidat socialista li va retreure la falta d’"estabilitat" de la legislatura a Catalunya mentre Aragonès es va recolzar en Junts i no en el PSC. A partir d’aquí, sabedor que és líder en els sondejos, es va entregar a mirar de repel·lir els atacs de la resta i a demanar suport a aquells que volguessin obrir una "nova etapa" després de "10 anys perduts" de procés. En definitiva, el vot útil dels que no vulguin un president independentista. També va tenir temps per a un anunci sucós: si és president, el que va ser major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, tornarà al capdavant de la policia catalana i també que la consellera d’Interior serà Núria Parlon.

Però si els vots d’ERC són decisius perquè Illa sigui president, no està clar que els tingui. Aragonès continua convençut que pot renovar el seu mandat de president tot i que no guanyi en vots i va dedicar algunes de les seves intervencions a criticar la mala gestió dels socialistes en el Govern, per exemple, amb "el caos" de Rodalies o el finançament insuficient que, segons ell, té la Generalitat. Al marge de les crítiques, va repetir més d’una vegada el seu itinerari per als catalans si aconsegueix convèncer-los i que passa pel referèndum, el finançament singular i l’Estat del Benestar.

El tercer actor en discòrdia, Junts, tampoc va mostrar quines podrien ser les seves cartes després del 12 M. El 2021 ja va vendre cars els seus vots a la investidura d’Aragonès i, ara mateix, les relacions entre els dos partits estan trencades. Això significa que, tot i que eventualment aconsegueixi quedar per davant d’ERC la nit electoral, el pacte amb els republicans no es pot donar per fet. Com que Junts ha estat en l’oposició els dos últims anys, Rull va dedicar una part a criticar la "improvisació i indolència" del Govern d’ERC i va demanar la confiança en Puigdemont.

Però el debat no va ser només un duel a tres. Els partits que no compten amb possibilitats de tenir la presidència, però que poden ser decisius, van dedicar els seus esforços a captar vot fronterer. Alguns per veure confirmades les seves expectatives de creixement i d’altres, directament, per sobreviure. Per exemple, Cs, el PP i Vox van buscar pescar en el votant socialista descontent. El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, va parlar de "traïció", Ignacio Garriga (Vox) va acusar Illa de ser "crossa" de l’independentisme i Alejandro Fernández va recordar que el candidat socialista s’oposava a l’amnistia i va canviar de parer: "Vostè ha mentit perquè va jurar i va perjurar que no hi donaria suport".

L’ànima esquerrana

Notícies relacionades

La política d’ara mateix

La resurrecció digital

En la configuració de majories també podrien ser decisius els Comuns i la CUP. Els primers es van reivindicar com l’ànima esquerrana del pròxim Govern. És a dir, la garantia que un Illa president no acabi entregat a projectes com el Hard Rock. La seva candidata, Jéssica Albiach, va demanar un paper rellevant en el pròxim executiu perquè es prioritzin qüestions com les polítiques de vivenda o "posar en el centre una nova cultura de l’aigua". També la CUP sap que pot captar votants tant de Junts com d’ERC. Així, Laia Estrada va buscar el suport del votant postconvergent que vegi amb preocupació els "macroprojectes" com el Hard Rock, i també d’aquell votant independentista que no se senti a gust amb l’estratègia de negociació d’ERC.

El debat va abordar la sequera i la cultura però, amb vuit candidats en disputa, va ser difícil passar dels retrets creuats. L’últim debat televisat de la campanya va servir per constatar que, guanyi qui guanyi, Catalunya tindrà difícil investir el seu pròxim president.