El PP puja només un escó i no reconquereix els votants ultres

El PP va obtenir ahir set escons al Parlament d’Euskadi, només un més dels que va treure el juliol del 2020. Els relleus en la formació conservadora, amb Alberto Núñez Feijóo a Madrid i amb Javier de Andrés al País Basc, han tingut un impacte limitat a les urnes. Feijóo tenia tres objectius principals: créixer en diputats, i ho ha fet per la mínima; treure-li a Vox l’únic escó que tenia, que no ho ha aconseguit, i demostrar que el socialisme va a la baixa; no obstant, el PSE ha millorat els seus resultats en dos parlamentaris (de 10 a 12). Els conservadors no han vist rèdit a les urnes ni en la seva batalla contra l’amnistia i els pactes del sanchisme ni en l’escàndol de corrupció del cas Koldo, que afecta el PSOE.

Quan va començar la campanya, el dijous 4 d’abril, a Génova consideraven que era possible saltar fins als 8-9 escons, entre altres coses perquè donaven per fet que traurien a Vox la seva única diputada (per Àlaba). La formació de Santiago Abascal venia d’un mal resultat en les eleccions generals de juliol i d’un altre de pitjor en les gallegues, al febrer, però al final ha aguantat.

Notícies relacionades

Un exmagistrat del Suprem es burla de les persones trans en un acte de Vox al Congrés: «Em dic Francisca Javiera i soc dona»

L’advocat general de la UE proposa rebutjar el recurs de Puigdemont sobre la seva immunitat

Els populars van anar rebaixant les expectatives a mesura que avançava la campanya, sobretot quan el debat sobre el terrorisme d’ETA va irrompre dimarts passat de la mà de Pello Otxandiano, el candidat d’EH Bildu. Els conservadors es temien que aquest tema laminés les seves possibilitats de convèncer el votant centrat, que podia dubtar entre el PNB i el PP, i que també allunyés el més radical, que podia escollir Vox. Al contrari del que han estat fent els últims anys, que han posat sobre la taula el terrorisme d’ETA en debats que no hi tenien res a veure, en aquesta campanya n’han fugit. Ni tan sols la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va parlar de la banda etarra quan va visitar Bilbao a principis de la setmana passada. L’avanç en vots i en escons era una cosa que el PP no aconseguia des de fa més de 20 anys. En les eleccions de 2001 va passar de 16 diputats a 19, el seu màxim històric a Euskadi, amb Jaime Mayor Oreja com a cap de cartell. Des d’aleshores, els populars han anat minvant, 18, el 2005; després, 13, 19, 9 i 6, el 2020, que sembla que ha sigut el seu mínim electoral. En tot cas, l’aritmètica que han ofert les urnes tornen a deixar el PP en un paper totalment irrellevant a Euskadi, semblant al que tenen a Catalunya, on podran intentar demostrar que es recuperen el 12 de maig, en les eleccions al Parlament, on només compten amb tres diputats.

A Génova, els set escons es van celebrar perquè van recordar que fa quatre anys es presentaven en coalició amb Ciutadans i en van treure sis: quatre eren polítics populars i dos, taronges. Aquesta vegada hi han anat sols i han demostrat, insistien fonts de la direcció, que han absorbit l’antic partit d’Albert Rivera.