Junts decideix a Perpinyà fins on arriba la ruptura amb Sánchez

El 27 d’octubre del 2017 el Parlament va declarar de manera unilateral la independència. Vuit anys després, el principal protagonista d’aquella jornada, que va acabar amb la suspensió de l’autonomia i conseqüències judicials per a tots els implicats, tornarà a acaparar els focus. L’expresident Carles Puigdemont ha citat la direcció de Junts a Perpinyà, ja que continua sense poder travessar la frontera a causa de l’ordre de detenció que pesa sobre seu. Però des d’aquell 2017 ha plogut molt. El que els postconvergents han de decidir aquest dilluns és si retiren el suport a Pedro Sánchez, i fins on estan disposats a arribar, perquè ja fa temps que el partit negocia "peça a peça" i no són pas poques les iniciatives del Govern que han tombat al costat del PP i Vox.

El nucli més dur de la direcció de Junts es va reunir diumenge a la tarda al municipi francès durant tres hores. Avui s’afegeix a la deliberació la resta de l’executiva, en una cimera que es preveu llarga i amb molts torns de paraula. Fins a les cinc de la tarda no està convocada la compareixença per explicar la decisió, que posteriorment haurà de ser recolzada per la militància en una consulta. Com que l’acord d’investidura de Sánchez va ser ratificat internament, també ho hauria de ser la seva ruptura. La formació ja va fer servir aquesta via per decidir si abandonava el Govern de Pere Aragonès el 2022. Llavors l’opció de la sortida va guanyar per un estret marge, 55% a favor per un 42% que volia quedar-se, cosa que va obrir ferides en el partit.

Ara la situació és diferent. Internament, el sentiment majoritari és que el PSOE no ha complert i que la taula de negociació que es va obrir a Suïssa no dona gaire més de si. Almenys, no en les circumstàncies actuals. Puigdemont va prometre el 2023 que la seva formació cobraria del PSOE "per endavant" i que s’havia acabat donant els vots "a canvi de res", expressions que van fer fortuna per erosionar ERC. Dos anys després d’haver investit Sánchez, i davant l’avenç d’Aliança que pronostiquen les enquestes, Junts tem arribar a les urnes sense èxits per exhibir.

Els incompliments

La llei d’amnistia no ha permès la tornada de Puigdemont a Catalunya, la delegació de competències en immigració no ha superat ni el primer tràmit al Congrés i el català continua sense ser oficial a Europa. En la llista de pendents també hi ha les propostes contra la multireincidència o les ocupacions, lleis que continuen en un calaix al Congrés i a les quals els alcaldes de la formació donen molta importància de cara a les municipals del 2027. El que sí que han aconseguit són alguns nomenaments en consells d’administració d’empreses.

El Govern resta importància al nou pols de Puigdemont, però en les últimes hores ha començat a moure’s per rebaixar la tensió. Ha aconseguit que Alemanya signi una declaració en què es compromet a "obrir un diàleg" per avançar en l’oficialitat del català a la UE, tot i que el govern de Friedrich Merz adverteix que continua sense veure clara la proposta. També l’Executiu s’obre ara a estudiar la iniciativa per aturar la multireincidència.

Malgrat aquests gestos, després de diversos ultimàtums i pròrrogues, Junts necessita que la reunió d’aquest dilluns marqui un punt d’inflexió. En cas de no ser així, els seus avisos poden acabar sonant com el conte d’en Pere i el llop. La formació sobiranista té diversos camins sobre la taula per palesar que ha arribat "l’hora del canvi", com va verbalitzar Míriam Nogueras al Congrés, des de donar per trencada la negociació amb el mediador internacional i fer un boicot parlamentari, escenaris més factibles, fins a afegir-se a una moció de censura instrumental per convocar eleccions anticipades, sempre que el candidat no sigui Alberto Núñez Feijóo.

Notícies relacionades

La serenitat de l’estupor

El Govern aprovarà la llei que permetrà al fiscal instruir els delictes

El vicepresident, Antoni Castellà, es va encarregar de deixar oberta aquesta porta, perquè és l’única que a la pràctica pot fer caure Sánchez. Junts, però, no pot convocar-la pel seu compte perquè no té una desena part dels seients a l’hemicicle. Si no s’afegeix a l’operació cap dels partits que actualment recolza Sánchez, i ara per ara ningú sembla estar-hi disposat, Puigdemont necessitaria PP i Vox. En aquest cas, difícilment trobarien un nom de consens i l’operació tindria costos per a tots els seus integrants.

Però els altres escenaris també tenen inconvenients per a Junts. Trencar l’espai de negociació a Suïssa té un cost evident per a Puigdemont, perdre el protagonisme mediàtic cada vegada que s’ha produït una trobada. A més, Junts pot acabar sent irrellevant, ja que el seu principal poder institucional és al Congrés i pot no repetir la mateixa representació. De moment, Junts es prepara per a "moments complicats".