Més PNB i més Bildu

La suma del PNB i EH Bildu ha guanyat dos diputats a les eleccions d’ahir al País Basc. El retrocés del partit que ha governat en els últims vuit anys és inferior als escons que guanyen els hereus de Batasuna. Tot indica que la governació basca seguirà com fins ara, amb un Executiu de coalició del PNB i el PSE que assoleix la majoria absoluta. Però, indubtablement, és una fita que l’esquerra abertzale hagi disputat al nacionalisme conservador la victòria fins a l’últim minut, empatant finalment en escons i quedant en segona posició en vots. Aquesta composició de l’escena basca mereix una reflexió en què es pot veure el vas mig buit o mig ple. Hi ha els que ho valoren negativament i acusen el PSOE d’envalentir els hereus d’ETA fins a gairebé permetre’ls guanyar les eleccions. I hi ha els que ho consideren un pas més en la normalització política del País Basc, en absència de violència, i després que l’Estat de dret derrotés la banda terrorista. El cert és que estem a mig camí. Els bons resultats d’EH Bildu no es convertiran en un canvi d’hegemonia política precisament perquè a la formació abertzale li falta un últim pas, el d’anomenar les coses pel seu nom i demanar un perdó explícit a les víctimes d’ETA. Aquesta és la raó per la qual el PSE ni es planteja canviar de socis i fer lehendakari Pello Otxandiano i, en canvi, optarà per Imanol Pradales, al qual permetrà consolidar-se com a nou referent institucional del PNB. Poca cosa, doncs, canviarà a partir d’avui al País Basc.

El continuisme basc implica que aquestes eleccions tindran poc impacte en la política espanyola. Tot sembla indicar que Pedro Sánchez pot mantenir els seus dos socis bascos a Madrid, el PNB i Bildu, com els ha tingut des de l’inici de la legislatura. Mentrestant, en el duel entre Sumar i Podem s’han imposat pels pèls els de Yolanda Díaz, tot i que el retrocés d’aquest espai polític ha beneficiat més Bildu que el PSE. De manera que, d’acord amb aquesta peculiar manera que té Sánchez de mirar els resultats per blocs, i no per partits, és difícil determinar qui hi ha sortit guanyant. El govern serà per a la dreta nacionalista amb el partit socialista i el gran avanç ha sigut per a l’esquerra abertzale, que no mesurem més que per la seva relació amb ETA, però que en termes socioeconòmics és molt més radical que Podem o Sumar, i amb aquest programa ha empatat en escons al País Basc, malgrat les altes quotes de benestar i d’equitat que garanteix el concert econòmic.

El PP d’Alberto Núñez Feijóo es jugava poques coses ahir. Ha millorat lleugerament els seus resultats, però no ha aconseguit deixar Vox fora del Parlament basc. Amb tot, és evident que la tendència es repeteix elecció rere elecció: l’altaveu de Vox es va apagant lentament i el PP es va consolidant no només com la principal, sinó com l’única alternativa des de la dreta. Madrid, Andalusia, Galícia, el País Basc... segueixen el mateix patró i la incorporació de Vox als governs autonòmics no l’ha convertit davant l’electorat conservador en una formació més creïble, sinó més aviat al contrari. Seria important que aquesta tendència es consolidés en les eleccions catalanes i en les europees.