Aragonès utilitzarà el Senat per rellançar la seva aposta pel referèndum

A més de defensar una consulta sobre la independència a través de l’article 92 de la Constitució, no es descarta que el president insisteixi en un finançament singular per a Catalunya

Aragonès utilitzarà el Senat per rellançar la seva aposta pel referèndum

quim bartomeu

5
Es llegeix en minuts
Quim Bertomeu
Quim Bertomeu

Periodista

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si per alguna cosa s’ha caracteritzat fins ara la precampanya electoral del president Pere Aragonès és per la hiperactivitat. En tot just dues setmanes ha formulat ja diverses propostes de pes, ha concedit nombroses entrevistes, ha desafiat els seus rivals a debats cara a cara i fins i tot ha tingut temps per viure una topada amb la Junta Electoral Central (JEC). És per aquesta raó que, quan el PP va convocar una altra sessió al Senat amb els presidents autonòmics per abordar l’amnistia, Aragonès no va dubtar a confirmar que acudiria a la cita. El president de la Generalitat no jugarà a casa, sinó al contrari, però la Cambra Alta li donarà un altaveu potent per formular les seves grans propostes de campanya, que és just el que necessita ara.

Avui, quan sigui el seu torn de paraula, tornarà a defensar el referèndum d’autodeterminació, ara que té una proposta concreta per fer-ho. I no seria estrany que defensi també un finançament singular català, tenint en compte que els seus interlocutors seran els presidents autonòmics amb qui comparteix el règim de finançament comú actual. Que té ganes d’acudir al Senat va quedar clar dijous quan, en una reacció poc habitual en ell, va intentar escalfar la cita: "Trolejar el PP sempre ve de gust", va dir. "Confrontar amb el PP no li fa gens de por, sinó al contrari", assenyala una veu de la Generalitat.

En tots els fronts

A la campanya electoral, el principal risc a què s’enfronta el president i el seu partit, ERC, és que el tauler polític es polaritzi al voltant del principal candidat antiprocés, Salvador Illa (PSC), i el candidat que representa més la tardor calenta del 2017, Carles Puigdemont (Junts). És per això que els republicans han iniciat la batalla electoral disparant a tots els fronts: el de formular propostes, però també buscant el cos a cos amb socialistes i postconvergents. I en l’estratègia de fer-se escoltar, la sessió del Senat d’avui era una oportunitat que l’equip de campanya del president no podia desaprofitar.

En el seu discurs, expliquen fonts del Palau de la Generalitat, Aragonès tornarà a defensar l’amnistia com a primer pas per a la solució del conflicte polític català i, una vegada més, tornarà a vincular-la al referèndum. "Cal posar al centre la resolució del conflicte", expliquen aquestes fonts. És a dir, exposarà que si l’independentisme ha sigut capaç de portar el PSOE fins a una amnistia que no fa tant injuriava, també serà capaç algun dia de forçar-lo a una consulta. I a diferència de l’última visita que el president va fer al Senat l’octubre del 2023, aquesta vegada anirà amb una proposta específica per convocar la votació.

Així, Aragonès es plantarà a la Cambra Alta, espai teòricament dissenyat per abordar les qüestions territorials, amb una proposta per celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya a través de l’article 92 de la Constitució. Una idea que d’entrada ningú hauria de poder titllar de desafiament, ja que planteja fer-ho dins dels cursos legals. I és que aquest és el punt actual del viatge ideològic que ha fet ERC: de la unilateralitat a una via possibilista inspirada en Escòcia, l’exemple més pròxim d’un referèndum a Europa.

L’altra gran proposta que ha formulat el president en campanya, i que avui podria recuperar també ha sigut la d’un finançament singular per a Catalunya, que passa perquè la comunitat recapti tots els seus impostos per a, després, pactar una quota de solidaritat amb l’Estat. Aquesta és una altra mostra de l’estratègia possibilista d’ERC: recuperar el debat sobre el finançament, tot i que sigui per reclamar un model a la basca que difícilment trobarà receptivitat en el PSOE i, encara menys, en el PP.

Però que al Senat no hi hagi receptivitat a les seves propostes en aquests moments no només no és un problema per a Aragonès, sinó que pot arribar a ser un estímul. Entre la delegació popular s’espera la presència de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. El president, en el passat, no ha dubtat a polemitzar amb la líder madrilenya quan ha considerat que li convenia. És aquesta tècnica de les arts marcials per la qual intentes utilitzar la força de l’oponent per intentar projectar la teva.

Escoltarà els líders

A diferència de la seva primera visita al Senat, que va ser exprés, aquesta vegada Aragonès sí que es quedarà a escoltar la resta de líders autonòmics que també facin ús de la paraula. L’anterior vegada, el president va parlar el primer i després se’n va anar, cosa que va suscitar moltes crítiques. L’explicació que llavors es va donar des de la Generalitat és que a la tarda havia d’estar a Barcelona per reunir-se amb un comissari europeu. En aquesta ocasió, es quedarà. No hi haurà motius perquè tota l’atenció no se centri només en el missatge.

Notícies relacionades

Aragonès va decidir avançar les eleccions quan es va confirmar que no tindria pressupostos i perquè va entendre que el moment polític el beneficiava, ja que l’amnistia desgastava el PSC i Puigdemont encara no podia tornar de Bèlgica. No obstant, no tot el pla ha sortit com esperava. Puigdemont serà finalment el candidat de Junts i això, segons les enquestes, ha mobilitzat el seu electorat. Malgrat tot, des del Govern asseguren que ERC es manté en la pugna. L’objectiu dels republicans és també mobilitzar aquesta part del seu electorat que li permeti fer un salt de qualitat en la batalla.

Abans fins i tot de sortir al faristol del Senat, el viatge d’Aragonès ja ha suscitat les primeres reaccions. La candidata de la CUP el 12M, Laia Estrada, va instar ahir el president a donar explicacions sobre la llei d’amnistia al Parlament en lloc del Senat, i va manifestar els seus dubtes sobre aquesta norma pels "forats" que planteja i perquè serà aplicada per jutges del "règim del 78". També es va pronunciar el candidat del PP, Alejandro Fernández, per dir que no espera "absolutament res" de la intervenció del president.