Aragonès defensa l’encaix legal del referèndum per la via de l’article 92

L’informe porta la firma de l’Institut d’Estudis d’Autogovern (IEA), un organisme dependent de la Generalitat al qual Aragonès va encarregar a l’octubre trobar les "vies jurídiques" per celebrar la consulta. La via que finalment ha proposat és aquest article de la Constitució que estableix que "les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans". Un referèndum que hauria de ser "convocat pel Rei, mitjançant proposta del president del Govern i prèviament autoritzada pel Congrés".

El president va llançar aquesta proposta en plena precampanya de les eleccions catalanes per guanyar notorietat en el debat públic i davant els electors. La seva intenció és, si revalida el càrrec, portar aquest informe a la taula de diàleg que la Generalitat té amb el Govern per començar a negociar.

"Electoralista"

Fins ara el PSOE sempre s’ha negat a una votació d’aquestes característiques i ahir no va ser una excepció. "No i no". La Moncloa va rebutjar de ple la proposta de referèndum pactat. El Govern de Pedro Sánchez ni la comparteix ni tampoc li dona rang de proposta formal pel context preelectoral. Fonts de l’Executiu la van titllar d’"electoralista" i, per això, ni tan sols van entrar al detall de valorar la via jurídica.

La portaveu del Govern, Pilar Alegría, va rebaixar la iniciativa al caràcter d’un "plantejament que realitzen diferents candidats" de cara al 12M. "La posició d’Aragonès és la seva posició i en absolut és la d’aquest Govern ni la majoritària en la societat catalana", va dir. L’Executiu descarta de ple la possibilitat de pactar una consulta d’independència perquè "va en contra de la política que estem fent els últims anys".

En la mateixa línia, el PSC va insistir en el seu no al referèndum. Per enèsima vegada, va rebutjar la proposta del president del Govern en funcions sota l’argument que és "divisiu" i forma part d’un context, el del procés, que donen per extingit. No obstant, els socialistes catalans reconeixen que "hi pot haver vies legals" per celebrar-lo i que aquesta vegada el camí exposat pels republicans a través de l’article 92 de la Constitució s’emmarca dins de la jurisprudència vigent, a diferència del que va passar amb el de l’1-O, informa Sara González.

"Sòlida i robusta"

No és la primera vegada que des de la Generalitat es proposa l’article 92 de la Constitució per celebrar un referèndum a Catalunya. Des del 2013, el Govern ha rebut almenys quatre informes diferents que recullen fins a set vies diferents per convocar un referèndum emparant-se amb el marc jurídic vigent. Ahir Aragonès va defensar que el referèndum pactat amb el Govern és una via "sòlida i robusta" que només requereix "voluntat política" entre les parts.

L’Institut d’Estudis d’Autogovern va presentar un document de 37 pàgines per sustentar aquesta proposta jurídica, un informe fet per Joan Ridao, director de l’organisme amb una àmplia trajectòria tant jurídica com política que inclou haver sigut l’exlletrat del Parlament i també exsecretari general d’ERC.

Cinc consellers opten al 12M sense Torrent

Notícies relacionades

Vox resisteix, però no evita el ‘sorpasso’ dels populars

El PP quintuplica els seus escons i passa a ser la quarta força

ERC va tancar ahir la candidatura a les eleccions del 12M i amb la qual aspira a convèncer els catalans que ha de retenir la presidència de la Generalitat. Des de fa uns dies se sabien els principals noms: el del candidat, Pere Aragonès, el del seu número dos, Laura Vilagrà, i el de les líders de les llistes territorials: Raquel Sans (Tarragona), Marta Vilalta (Lleida) i Laia Cañigueral (Girona). De la candidatura final destaca la presència de cinc consellers del Govern –Joan Ignasi Elena, Ester Capella, Carles Campuzano, Tània Verge i, en un lloc simbòlic, Quim Nadal–, però també en queda fora el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent.

L’absència de Torrent sorprèn perquè en les últimes eleccions catalanes, les del 2021, va ser el número tres per Barcelona. A més, anys enrere havia tingut molta notorietat com a president del Parlament i era un dels valors destacats del partit. Mentre liderava la cambra catalana, Torrent va flirtejar amb la idea de disputar-li a Aragonès el lideratge de la candidatura del 2021, però al final va acabar recolzant l’actual president.