Traves dels jutges europeus
Els processos iniciats a Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Suïssa per l’execució d’euroordres o peticions d’informació evidencien les dificultats que presenten els magistrats europeus per perseguir els investigats. L’últim episodi amb la justícia helvètica sembla un ‘déjà vu’.
Suïssa ha tornat a respondre amb una negativa a l’última comissió rogatòria remesa per un jutge espanyol, Manuel García-Castellón, per avançar en la investigació de possibles conductes terroristes per part dels responsables del moviment Tsunami Democràtic, una causa en la qual està imputada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, resident al país helvètic. La resposta de l’Oficina Federal de Justícia Suïssa sembla ser un déjà vu de les dificultats que, especialment el Tribunal Suprem, ha anat trobant al trucar a la porta de la justícia d’altres estats europeus en relació amb el procés, per aconseguir el retorn de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers fugits després de la fallida declaració d’independència i mirar d’esquivar la immunitat parlamentària que alguns van obtenir.
La resposta negativa de Bèlgica a entregar l’exconseller de Cultura Lluís Puig va obligar a portar l’assumpte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que el gener del 2023 es va alinear amb l’instructor del procés al Suprem, Pablo Llarena, en la seva pugna per les autoritats belgues en relació amb les euroordres. La justícia europea també va acabar donant la raó a la justícia espanyola el juliol passat a l’acabar de ratificar el suplicatori cursat per Llarena i retirar-li la immunitat a Puigdemont.
Però per arribar a aquest punt, el camí judicial ha sigut ardu. De fet, les detencions de Puigdemont, primer a Alemanya (març del 2018) i després a Itàlia (Sardenya, setembre del 2021), no van servir per desbloquejar la situació i aconseguir la seva entrega a les autoritats judicials espanyoles.
La negativa de Suïssa a contestar al jutge García-Castellón ja es va materialitzar en la comissió cursada el 2019 i resposta el 2020, en la qual les autoritats helvètiques van emmarcar la petició d’ajuda espanyola en "un delicte polític". Es tractava d’una resposta molt similar a la que al seu dia va oferir un portaveu suís davant una hipotètica reclamació de l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel pel procés.
Malversació, no rebel·lió
Notícies relacionadesUn dels xocs més destacats va ser el protagonitzat per Llarena i la justícia alemanya arran de la detenció de Puigdemont el 25 de març del 2018, després de travessar en un cotxe la frontera amb Dinamarca. La decisió del Tribunal Regional de Schleswig-Holstein a entregar l’expresident només pel delicte de malversació de fons públics –rebutjant fer-ho per rebel·lió– va obligar el magistrat a prendre una decisió radical: deixar sense efecte les ordres de detenció europees i internacionals contra ell i la resta de fugats que eren Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí i Marta Rovira.
La justícia espanyola no es va estalviar retrets, acusant els alemanys d’extralimitar-se i de falta de compromís per anticipar un enjudiciament que no els corresponia i vulnerar les normes de les ordres de detenció europees. Al decaure les euroordres, Puigdemont i la resta d’investigats van quedar lliures per circular per Europa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Préstecs El Banc d’Espanya envia un missatge als que no poden pagar la hipoteca
- Una cullerada de mel al dia: així canviarà el teu cos si la prens
- Cotitzacions La Seguretat Social enviarà aquesta carta a milions d’espanyols
- El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac
- Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid