De les pensions a la monarquia

"No aspirem a fer constitucions centenàries", va dir Emilio Attard. El diputat d’UCD va pronunciar aquestes paraules el 5 de maig del 1978, poc després de les 10.20 hores, quan, en la seva funció de president de la comissió constitucional del Congrés, va arrencar la primera d’un centenar de sessions que acabarien donant a llum la Constitució espanyola. No han passat 100 anys, però sí 45, i la Carta Magna continua pràcticament igual. Tan sols ha tingut –o disfrutat– dos canvis. Tots dos per imposició d’Europa. No s’ha modificat el biaix masclista de la successió de la Corona i la paraula disminuïts, des de fa anys relegada per la seva càrrega despectiva, continua impresa en l’article 49. Aquestes són només algunes de les modificacions que proposa l’arc parlamentari.

El gener d’aquest 2023, el PSOE i el PP van arribar a un acord per retirar la paraula disminuïts i substituir-la per persones amb discapacitat. L’entesa, que ja s’havia aconseguit el 2018 i que va acabar en paper mullat per un avanç electoral, va ser complexa. Els populars van expressar la seva por que la reforma obrís la porta a més canvis. Els socialistes van donar la seva paraula que no seria així. Hi va haver esmenes d’altres partits –PNB, Junts i Ciutadans–, però sense aparences que tiressin endavant. No obstant, una altra convocatòria electoral, la del 23 de juliol, va tornar a tirar per terra la reforma.

Canvis inabastables

El PP, el PSOE i Sumar recollien aquesta modificació en els seus programes electorals per a la cita amb les urnes aquest estiu. No obstant, si una reforma tan senzilla, contra la qual és difícil trobar arguments, es resisteix, la resta de canvis proposats resulten inabastables.

Els socialistes i Sumar, per exemple, pretenen modificar la Constitució per blindar l’Estat de dret. El PSOE vol incloure blindar "el poder adquisitiu de les pensions amb un canvi constitucional" perquè pugin d’acord amb l’IPC. Els de Yolanda Díaz, per la seva banda, plantegen recollir a la Carta Magna "que el sistema de la Seguretat Social és una funció de l’Estat de què està exclosa tota operació de lucre privat" i que el "sistema està basat en el principi solidari".

A més, el PSOE, sense asseverar que forma part de les seves intencions, deixa entreveure que seria necessària una reforma del Senat. Per als socialistes, la Cambra alta hauria de representar "la diversitat i singularitat dels territoris d’Espanya, i oferir respostes adequades des d’un enfocament integrador, constructiu i eficient". I, fins aquí, tots els canvis que plantegen els quatre grans partits nacionals.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

Entre les seves reivindicacions no hi ha rastre de la monarquia. No es planteja ja la necessitat d’eliminar que la successió de la Corona recaigui en el primer fill home dels reis, per davant de qualsevol dona, i menys un canvi de sistema. Això és el que reclamen les formacions nacionalistes i independentistes. ERC va incloure en el seu programa l’aposta per l’"abolició de la monarquia i l’establiment de la república". Per la seva banda, el PNB i EH Bildu van recolzar una moció al Parlament basc al març per defensar una "necessària reforma" de la Constitució que incorpori com a "qüestions nuclears" la "possibilitat de canvi de la forma política de l’Estat, habilitant l’opció de la república".

Els republicans catalans són els que advoquen per més canvis: reconèixer la capacitat legislativa del País Valencià quant a dret civil i permetre que els estrangers participin en la vida política sense les retricciones actuals, entre d’altres. Bildu va prometre en el seu programa derogar l’article 135, l’únic modificat el 2011 després de la crisi financera per garantir el principi d’estabilitat pressupostària vinculant-hi les administracions públiques.