Totes les associacions de jutges mostren el seu rebuig a l’admissió del ‘lawfare’ i la supervisió parlamentària

Les quatre associacions de jutges s’han posat d’acord per la preocupació que els suscita la carta de naturalesa que l’acord entre el PSOE i Junts concedeix al ‘lawfare’ o «judicialització de la política», com ho defineix el text. En un comunicat conjunt denuncien la desconfiança en el poder judicial que entenen que transmet l’acord i adverteixen del risc que comporta de «trencament de la separació de poders».

La conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació de Jutges i Magistrats Francisco de Vitoria, la progressista Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i la minoritària Fòrum Judicial Independent mostren en el text subscrit amb més celeritat del que és habitual el seu «rebuig» a les referències relatives al fet que la justícia actua deliberadament contra adversaris polítics, una de les reivindicacions de Junts per Catalunya que apareix recollit en l’acord firmat amb el PSOE.

Reflecteixen el sentiment de la carrera judicial, perquè la preocupació per la inclusió del ‘lawfare’ es lamenta a la xarxa social X, abans Twitter, per gran part dels jutges i magistrats que la utilitzen amb freqüència. Molts, a més, han retuitejat la reacció del Col·legi d’Advocats de Madrid de convocar la seva junta de govern per «defensar l’Estat de dret».

«El text de l’acord aconseguit conté explícites referències a la possibilitat de desenvolupar comissions d’investigació en seu parlamentària per determinar la presència de situacions de judicialització de la política, amb les conseqüències que, en el seu cas, poguessin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives», denuncien les associacions de jutges. I no és per menys, perquè, malgrat la millorable redacció del pacte aconseguit per Junts i el PSOE, sembla apuntar que els instructors de certs procediments podran ser acusats de prevaricació si els diputats consideren que la seva instrucció obeïa a motivacions polítiques i no a la persecució de delictes reals.

Segons l’opinió de totes les associacions de jutges, això pot «suposar, a la pràctica, sotmetre a revisió parlamentària els procediments i decisions judicials amb evident intromissió en la independència judicial i trencament de la separació de poders».

«Els jutges han d’estar sotmesos únicament a l’imperi de la llei, ja que així ho estableix expressament l’article 117.1 de la Constitució», afirmen en el comunicat, que considera que «aquestes expressions, quan trasllueixen alguna desconfiança en el funcionament del poder judicial, no són acceptables».

«El poder judicial a Espanya és independent, no actua sotmès a pressions polítiques i disposa d’un sistema de garanties jurisdiccionals que aparta el risc que s’apunta», afirmen a l’uníson els representants de les diferents sensibilitats de la carrera judicial.

Canvi del model constitucional

Qui no s’han posat d’acord a l’hora de valorar l’acord han sigut les associacions fiscals, el que els ha permès entrar en més aspectes del text. La primera a reaccionar ha sigut l’Associació Professional i Independent de Fiscals (Apif), i el seu portaveu, Salvador Viada, qualifica directament de «molt greu» l’acord, perquè suposa «en si mateix un canvi de model constitucional» que es recolza en unes bases «molt preocupants».

Explica les seves paraules perquè la negociació s’ha mantingut entre el PSOE, com si representés tot Espanya, i Junts, tot Catalunya, el que suposa «un reconeixement al dret d’autodeterminació» i de passada «és un cop de gràcia al sistema constitucional espanyol», que té com a primera conseqüència l’amnistia en què totes les persones condemnades o investigades «veuen com els seus delictes queden esborrats».

Notícies relacionades

PSOE i Junts pacten incloure el ‘lawfare’ en l’amnistia i un mediador internacional

Text íntegre de l’acord entre PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez (2023)

No dubta a considerar «lesiva per a l’Estat de dret» la clàusula que permet «comissions d’investigació per investigar persones que han pogut portar processos» contra independentistes, el que creu «conseqüent amb la idea que hi havia una il·legitimitat del poder judicial quan els jutges i fiscals van actuar com havien d’actuar». En paraules de Sergio Oliva, de la Francisco de Vitoria, «només han complert la llei». Per això considera l’actual «un moment molt crític i un risc evident de trencament de la democràcia».

Viada admet que «la cúpula de la justícia està polititzada», però considera «un excés i una hipocresia» que ara s’al·legui per justificar un acord per facilitar una investidura, quan els partits no han promogut cap canvi en aquest sentit durant aquests anys.