4
Es llegeix en minuts
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Després d’acordar la llei d’amnistia amb ERC, el PSOE ha fet el mateix amb Junts per Catalunya, i resol així la investidura de Pedro Sánchez, que es preveu per a la setmana que ve, a falta que el PNB confirmi un suport que es dona per gairebé segur. Socialistes i postconvergents han segellat aquest dijous el seu acord i han superat les divergències que van aparèixer dijous, just una setmana enrere, per part de la formació de Carles Puigdemont respecte al perímetre d’aquesta futura llei d’amnistia, que malmetien el pronòstic inicial dels socialistes, que passava per lligar el mateix dia el suport d’Esquerra i de JxCat. La data de l’acord té un enorme simbolisme: avui, 9 de novembre del 2023, es compleix el novè aniversari de la consulta no vinculant sobre la independència de Catalunya convocada per Artur Mas, que entrarà dins de l’amnistia.

L’acord, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, inclou importants reivindicacions dels postconvergents, com el mediador internacional i el concepte de ‘lawfare’ en l’amnistia. Socialistes i postconvergents, assenyala el pacte, «han acordat dotar-se d’un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional, que tingui les funcions d’acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords entre les dues formacions als quals s’arribi». 

El partit de Sánchez s’havia negat fins ara a fer un pas d’aquest tipus, i només parlava d’algun mecanisme de verificació no internacional, però finalment han cedit davant les seves «profundes discrepàncies» i «la complexitat i els obstacles del procés que es disposen a emprendre». 

Alhora, les dues parts es comprometen a «contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya», tenint en compte que Junts «considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l’1 d’octubre, així com la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017», mentre que el PSOE «nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el seu rebuig de qualsevol acció unilateral». 

Aquí és on s’enganxa, com a via de superació del conflicte, la llei d’amnistia. Segons el document, la norma ha «de procurar la plena normalitat política, institucional i social com a requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat». La llei «ha d’incloure tant els responsables com els ciutadans que, abans i després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017, han sigut objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments». 

El document passa llavors a aturar-se en el ‘lawfare’, la presumpta guerra bruta judicial contra l’independentisme. «Les conclusions de les comissions d’investigació que es constituiran en la pròxima legislatura [sobre el cas Pegasus, les anomenades ‘clavegueres de l’Estat’ i els atemptats del 17-A] es tindran en compte en l’aplicació de la llei d’amnistia en la mesura que poguessin derivar-se situacions compreses en el concepte ‘lawfare’ o judicialització de la política, amb les conseqüències que, en el seu cas, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives», assenyala l’acord, pel qual els socialistes ampliaran la «participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals», mentre els postconvergents es comprometen a recolzar la investidura de Pedro Sánchez amb el vot a favor dels seus set diputats, així com a donar «estabilitat a la legislatura». Però en aquest últim punt amb una condició: que es compleixi amb «els acords que resultin de les negociacions».

La firma del pacte

L’expresident de la Generalitat finalment ha aconseguit un acord que explicarà aquest dijous en una compareixença a Brussel·les i que haurà de ser discutit per la militància del partit en una consulta que se celebrarà previsiblement aquest cap de setmana. La firma de l’acord es produirà entre el secretari general, Jordi Turull, i el número tres dels socialistes, Santos Cerdán, a la capital belga, ja que Puigdemont no ostenta cap càrrec orgànic en el partit postconvergent.

Alhora, dirigents de la cúpula de JxCat s’han desplaçat a Brussel·les per acompanyar Puigdemont. Entre ells, Jordi Turull, Albert Batet, Josep Rius, David Saldoni i David Torrents, tot i que no hi seran tots els membres del secretariat permanent del partit, ja que avui hi ha ple al Parlament i, per exemple, tant Anna Erra –presidenta de la Cambra– com Aurora Madaula –membre de la Mesa– s’han de quedar a Barcelona.

Notícies relacionades

La idea dels col·laboradors de Sánchez passa per registrar la futura llei d’amnistia al més aviat possible, tot i que aquest dijous és festiu a Madrid i pot ser que el pas es retardi fins divendres, amb tots els grups que en principi recolzaran la reelecció del president en funcions: del PSOE al PNB, passant per Junts, Bildu, Sumar, ERC i el BNG. Seria el pas previ a la investidura, i es compliria així amb el «pagament per avançat» que ha estat reclamant Puigdemont des que van començar les negociacions, tot i que no podrà ser la seva aprovació –com va requerir l’expresident–, sinó l’inici de la seva tramitació, a causa del calendari de la negociació i els temps parlamentaris. Segons aquest pla, el debat al Congrés per investir de nou Sánchez se celebrarà la setmana que ve.

Hi ha una cosa que facilita tot aquest esquema temporal: si Sánchez segella tots aquests pactes, com cada vegada sembla més probable, comptaria amb 178 vots a favor. O 179 si finalment s’hi adhereix també Coalició Canària. En qualsevol cas, es tractaria d’una suma per sobre dels 176 de la majoria absoluta, així que el president en funcions seria reelegit en primera votació, a diferència del que va passar el gener del 2020