El jutge García-Castellón prepara el terreny per portar a Europa l’amnistia de Puigdemont per Tsunami Democràtic

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón dedica ni més ni menys que quatre pàgines de la interlocutòria en la qual vincula l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont amb la plataforma Tsunami Democràtic a justificar que el que s’investiga en la causa que va obrir el 2019 és constitutiu de terrorisme o, en el seu cas, desordres públics terroristes. Gran part de les pàgines se centren en la persecució europea d’aquests delictes, en el que es creu una manera de preparar el terreny per plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), si la llei d’amnistia que es negocia inclou les accions comeses per Tsunami en protesta per la sentència del procés.

L’únic problema és que el terrorisme, atesa la pena que comporta per la seva gravetat, s’investiga en un sumari i en un procediment d’aquestes característiques el jutge d’instrucció no pot plantejar ni una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional ni una qüestió prejudicial davant el TJUE, perquè això correspon a la Sala Penal, que, si Tsunami Democràtic és amnistiat, haurà d’elevar el procediment una vegada es tanqui. Serà la Sala Penal de l’Audiència la que, en el seu cas, elevi els seus dubtes sobre la legitimitat de la llei que surti de les Corts.

Malgrat això, en la seva resolució, el jutge defensa que les accions, especialment el bloqueig dels aeroports de Barcelona-el Prat i Madrid-Adolfo Suárez (aquest amb escàs èxit), són mereixedores de ser considerades terrorisme, segons els diferents convenis internacionals firmats per Espanya. La fiscalia ja ha anunciat que no comparteix aquest criteri i que recorrerà la decisió del jutge, a l’entendre que totes les accions coordinades per la plataforma són mers desordres públics, que han de ser investigats als jutjats d’on es van cometre les protestes concretes, no a l’Audiència Nacional.

Al recurs fiscal s’hi oposaran les dues acusacions populars, la personació de les quals va permetre el jutge fa un parell de setmanes, Vox i Dignitat i Justícia, que comparteixen amb el magistrat la qualificació que les actuacions de Tsunami Democràtic són constitutives de terrorisme. Per justificar la seva acusació, el jutge en la seva resolució demana a la Guàrdia Civil que identifiqui els perjudicats de cada un dels fets atribuïts a la plataforma i que identifiqui els familiars de la persona que va morir durant el bloqueig del Prat per poder citar els seus familiars com a perjudicats, igual com el policia que va resultar ferit d’una pedrada en les protestes contra la sentència del procés.

Casualment, en l’acord pactat entre el PSOE i ERC s’exceptuen els procediments per terrorisme amb ferits o morts, cosa que permetria la paradoxa que la llei pogués incloure la causa oberta per terrorisme contra una presumpta cèl·lula dels CDR, als quals es van intervenir substàncies susceptibles de convertir-se en explosives, i no Tsunami Democràtic, a les accions del qual (bloqueig d’aeroports, tall de l’AP-7 a la Jonquera, ocupació d’oficines d’empreses de l’Ibex o no respectar la jornada de reflexió) mai fins ara s’havia destacat la violència.

Argumentació

El jutge explica que «la persecució dels delictes de terrorisme resulta una qüestió essencial per a la seguretat nacional i internacional dels ciutadans» i hi ha «un mandat del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per assegurar-ne l’enjudiciament», en el qual es demana a tots els països que així ho facin. Com no podia ser d’una altra forma després del que es va viure amb ETA i el terrorisme gihadista, «Espanya és part de diversos instruments internacionals que comprometen la seva responsabilitat en la persecució i enjudiciament dels delictes de terrorisme».

A continuació assenyala que en els «atacs contra instal·lacions aeroportuàries» ha de tenir-se en compte el conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil, que castiga tota persona que il·lícitament i intencionalment «destrueixi o faci malbé les instal·lacions o serveis de la navegació aèria o en pertorbi el funcionament, si tals actes, per la seva naturalesa, constitueixen un perill per a la seguretat de les aeronaus en vol».

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

En aquest punt afegeix que «si bé no hi ha una definició universal de terrorisme, en l’àmbit del dret de la Unió Europea sí que s’ha tractat d’harmonitzar i delimitar alguns conceptes relacionats amb el terrorisme» amb una directiva del 2017, en la qual es considera «grup terrorista» «tota organització estructurada de més de dues persones establerta per cert període de temps», que actua de manera concertada a fi de cometre delictes de terrorisme.

Afegeix que entre d’altres s’inclouen «els atemptats contra la vida i integritat física de les persones, i les destruccions d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport o infraestructures». Per això, derogada la sedició, ell considera que els fets comesos per Tsunami Democràtic puguin es considerats desordres públics terroristes, a l’entendre’ls comesos «per una organització o grup de manera terrorista o individualment» o «emparats» en aquests, cosa que sosté que es pot entendre aplicable a Tsunami Democràtic. De moment, la fiscalia ja ha anunciat que recorrerà aquesta interpretació.