Puigdemont acusa la justícia espanyola de «cop d’Estat permanent» després de la seva imputació en el Tsunami

La imputació de l’expresident Carles Puigdemont en el cas del Tsunami Democràtic ha irromput de ple en les negociacions entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez. Una coincidència que ha enfurismat l’expresident, que ho veu com un nou capítol d’un «cop d’Estat permanent» i de l’«‘a por ellos’» que considera que exerceix la justícia espanyola contra l’independentisme. Així ha reaccionat a la xarxa social X –abans Twitter–, on també ha tornat a apuntar al rei Felip VI. «Mentre no tanquin la porta que va obrir el Rei amb el discurs del 3 d’octubre, sempre farà pudor de clavegueres», ha avisat.

En la interlocutòria, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón cita diverses converses en les quals apareix el nom de Puigdemont, per les quals considera que hauria de poder escoltar la seva versió dels fets i que no pot fer-ho «en cap altra condició que no sigui la d’investigat». El magistrat considera que té dret a fer-ho «assistit» per un advocat, ja que l’interrogatori «versaria sobre qüestions de caràcter evidentment incriminatori». Fins ara l’expresident no havia aparegut en aquesta causa, que se circumscrivia més a l’entorn d’ERC i de Marta Rovira.

“¡A por ellos!”, per no perdre el costum. És el cop d’Estat permanent que tant els agrada de reviure, sigui amb sabres o sigui amb togues. Mentre no tanquin la porta que va obrir el rei amb el discurs del 3 d’octubre, sempre se sentirà pudor de claveguera. https://t.co/StZy1SXXoj

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) 6 de noviembre de 2023

Notícies relacionades

Europa prepara combatents d’intel·ligència artificial per a la guerra en el ciberespai amb un programa de l’espanyola Indra

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

El dard de Puigdemont ha sigut dirigit contra el monarca, però no contra el Govern ni contra el PSOE, amb qui Junts continua negociant la investidura de Pedro Sánchez i la llei d’amnistia. El pacte estava gairebé fet dijous passat, però es va embarrancar pel perímetre d’aquesta norma per exonerar els processats i condemnats pel procés. Els postconvergents demanen que s’incloguin també casos no vinculats estrictament amb l’organització del 9-N o de l’1-O, però que afecten l’‘estat major’ que va dirigir l’organització i la logística del referèndum del 2017 i en els quals consideren que hi va haver ‘lawfare’.

Entre ells hi ha, per exemple, el cas de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, que té pendent un judici el febrer de l’any que ve per assistir el 2018 al referèndum de Nova Caledònia en representació de l’excap del Govern, un viatge que va costar 4.580 euros. Se l’acusa de malversació, per la qual cosa se li demanen tres anys de presó i 17 d’inhabilitació. També el de l’exconseller Miquel Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó i a 20 d’inhabilitació per proporcionar un escorta a Puigdemont a Bèlgica. ERC considera que aquest cas ja entrava en el primer redactat de la llei