El PSOE assegura que el «míting» del PP al Senat aplana la investidura: «Junts ja sap quina és l’alternativa»

Els socialistes veuen elements positius en aquesta coincidència. D’una banda, creuen que Aragonès, amb el seu discurs, va tornar a plasmar que no contempla en cap cas una autodeterminació com la que es va intentar l’1 d’octubre del 2017. Per una altra, asseguren que el debat aplana el terreny per a la investidura que Pedro Sánchez negocia amb ERC i Junts a canvi de l’amnistia i altres mesures, perquè mostra amb claredat quina és l’«alternativa» si no hi ha pacte i se celebren noves eleccions: un Govern del PP, que considera que la mesura de gràcia, com va dir Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, suposa una «fellonia» que, si es «consuma», farà que «aviat no hi hagi espanyols».

«Aquesta comissió pot ajudar a tots els que són aquí. «Ha sigut molt pedagògic sentir el que han sentit», van explicar els socialistes. És a dir, que si l’independentisme tenia dubtes sobre la conveniència de facilitar una coalició entre el PSOE i Sumar, que els té, el que es va viure ahir contribuirà a aclarir-los. Tot i això, i malgrat l’optimisme amb què els socialistes contemplen la governabilitat, tot continua obert. Ningú dona per fet una investidura que de moment no té data, ja que les negociacions van més lentes del que la Moncloa va projectar en un primer moment. 

La tornada a la «normalitat»

L’entorn de Sánchez, en qualsevol cas, va respirar alleujat al sentir a Aragonès, que va ser el primer mandatari autonòmic a intervenir, abans dels 13 del PP. El seu discurs no altera el rumb de les converses amb l’independentisme. «No canvia res. Ha apostat per un referèndum pactat. Suposa una ratificació més que ERC va renunciar fa molt a la unilateralitat», va assenyalar un col·laborador pròxim del president en funcions, en un moment en què els socialistes intenten precisament que Junts, més reticent al pacte que els republicans, deixin enrere la via que van impulsar fa sis anys. 

Altres fonts del PSOE van afegir més arguments per celebrar la presència del president de la Generalitat. «Està bé que vingui al Senat», destaquen des de la direcció del grup parlamentari, posant el focus en la «normalitat institucional» que això suposa. Els socialistes emmarquen un hipotètic acord amb els independentistes en la normalització de les relacions amb la Generalitat i la tornada del conflicte territorial al terreny de la política.

En termes generals, al PSOE consideren que la jornada d’aquest dijous al Senat pot beneficiar-los fins i tot per accelerar les negociacions de la investidura. Un debat que, segons fonts de Ferraz, serviria perquè els seus socis potencials i la ciutadania «comprovin fins a quin punt Alberto Núñez Feijóo ha assimilat un discurs ultra, lluny d’aquell presumpte moderat que va arribar a Madrid fa un any i mig».

La intervenció del portaveu de Junts a la Cambra alta, Josep Lluís Cleries, sembla donar la raó als socialistes. El postconvergent va denunciar que el PP «sempre parla de Catalunya amb finalitats electorals» i va acusar els conservadors de portar a terme una «utilització partidista del Senat».

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

«Podrien jugar amb una altra cosa, però no amb la nostra nació», va afegir, abans de defensar l’aposta de Junts per «la política amb majúscules», deixant entreveure l’ànim a la negociació després de la legislatura passada, marcada per la confrontació amb Sánchez. Cleries també va aprofitar per responsabilitzar el PP de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 contra l’Estatut. L’origen del «conflicte» que va identificar amb els populars per la seva campanya en contra i recollida de firmes.

El PSOE li va llançar igualment un missatge en clau negociadora, ara que l’exposició de motius de la hipotètica llei d’amnistia parteix de relats contraposats entre socialistes i postconvergents. El senador de Junts va avisar que l’1-O va ser una «resposta legítima», sense renunciar així a la unilateralitat, i que «no va ser un delicte com tampoc ho va ser la DUI (Declaració Unilateral d’Independència) ni les protestes massives contra la repressió del Tribunal Suprem». La finalitat de la llei d’amnistia, va acabar, «no pot ser perdonar els independentistes, sinó reparar les injustícies que el conflicte ha generat».