El Govern celebrarà l’Any Irla amb una trentena d’actes des del sud de França fins al Parlament

Irla va ser regidor i alcalde de Sant Feliu de Guíxols (1906-1910), conseller de Governació (1933), president del Parlament (1938-1940) i posteriorment de la Generalitat (1938-1954), motiu pel qual els actes de commemoració dels 150 anys del seu naixement s’han articulat en col·laboració amb el Govern —a través del Departament de Justícia—, el Parlament, el consistori de Sant Feliu de Guíxols i la Fundació Irla. Seran un total de 32 activitats que s’allargaran fins al febrer del 2027 i que reuneixen iniciatives culturals, educatives, institucionals, de participació ciutadana i de recerca i divulgació de la seva figura, amb l’objectiu de posar l’expresident al centre i donar a conèixer el seu paper en la història del segle XX de Catalunya.

El paper de l’exili

L’encarregat d’organitzar i pilotar tots els esdeveniments és el comissari designat per a aquesta tasca, Jordi Gaitx, historiador que ha centrat la seva trajectòria investigadora en el republicanisme, la Guerra Civil i l’exili. "És important destacar el factor del seu exili; per això es mereix activitats per tot el territori, també en l’àmbit internacional", ha explicat en la mateixa presentació. De la trentena d’actes previstos destaquen els sis institucionals —el primer ja es va celebrar al Palau de la Generalitat el març passat—, que tindran lloc a Girona, Sant Feliu de Guíxols, el sud de França i el Parlament, per retre homenatge a la seva etapa a l’exili, a la presidència de la Cambra catalana i a la ciutat del Baix Empordà.

Més enllà de l’àmbit institucional, la confecció de l’Any Irla està pensada per arribar a un públic més ampli, motiu pel qual s’han dissenyat actes també per la resta de Catalunya, com a les vegueries del Penedès, Alt Pirineu i Aran o Lleida, on se celebraran iniciatives per comparar la figura d’Irla amb la d’altres republicans il·lustres d’aquests territoris, menys protagonistes en la vida de l’expresident. També hi ha una aposta per donar a conèixer la figura d’Irla entre els més joves, per als quals es preveuen diverses conferències en col·legis de secundària de Girona i de l’Alt Empordà. "Volem compaginar rigor amb aquesta capacitat d’arribar a públics no especialitzats", ha resumit Gaitx.

Notícies relacionades

El Govern aprovarà al maig la llei que prohibeix als menors de 16 anys cedir la seva imatge a les xarxes socials

Junts manté el veto a la pròrroga dels lloguers: "En comptes d’ajudar els vulnerables, n’afegeix més"

Una bona part dels esdeveniments estarà centrada en la recerca i la divulgació de la seva figura, amb conferències i taules rodones entre experts, exposicions itinerants per Sant Feliu de Guíxols i, fins i tot, una museïtzació de la casa d’Irla o una actualització de l’arxiu documental de l’expresident, així com de la seva biografia. Tot plegat amb el focus en la seva ciutat natal —i que va governar com a alcalde—, de la mà de la col·laboració de l’actual batlle, Carles Motas, que ha celebrat la posada en valor del seu municipi en aquest Any Irla. "És una oportunitat per a Sant Feliu de Guíxols i per a Girona per donar a conèixer altres personatges importants", ha afirmat, després de situar el "valor pel catalanisme, la democràcia, la concòrdia i l’acollida" com a eixos vertebradors de la seva política, que ha demanat no oblidar.

En aquest sentit, Espadaler ha fet una crida a recordar la defensa de la democràcia que Irla va saber mantenir fins i tot quan "li va tocar viure els moments més difícils". "En un moment en què alguns volen imposar que la democràcia va venir donada i que és eterna, és important la seva figura per demostrar que no és així; ara que determinats discursos passen de les xarxes als nostres parlaments, la memòria democràtica s’entén com una exigència democràtica", ha conclòs el conseller.