El PSOE fixa els seus límits i deixa en mans de Puigdemont la decisió sobre la investidura

L’equip negociador del PSOE es va reunir dimarts amb Sánchez a la seu del partit, al madrileny carrer de Ferraz. No va transcendir res de la cita. Els socialistes ni tan sols van comparèixer després, instal·lats com estan en el forrellat informatiu. Consideren que l’única manera de segellar el pacte amb Puigdemont és que no hi hagi «soroll». Alhora, i malgrat que el mateix president en funcions va anunciar que seria «clar» quan hagués sigut nomenat candidat pel Rei, volen protegir-se davant la possibilitat que tot acabi trencant-se i hi hagi repetició electoral. Per això eviten avançar res sobre l’assumpte més complex de tots: l’amnistia del procés. 

Però fonts de la direcció del partit expliquen que la impressió que va sortir de la trobada no va ser diferent de la de les últimes setmanes. Els socialistes continuen sent optimistes, tot i que la hipòtesi amb què treballaven fins fa poc, una investidura a l’octubre, fa temps que s’ha dissipat. Tot va més lent del que van projectar en un primer moment. Sospiten que Junts vol portar el suspens fins al final (el 27 de novembre es convocarien noves eleccions si Sánchez no ha sigut reelegit), per escenificar la transcendència «històrica» del pacte i intentar encarir el suport dels seus set diputats a la investidura del líder socialista. Els postconvergents ofereixen aquí una versió diferent: asseguren que no volen portar els temps al límit. 

En qualsevol cas, les converses continuen. «No hi ha hagut grans canvis en els últims dies. No hi ha res encallat, però l’acord tampoc està fet. No és bo anar amb presses, i nosaltres tampoc les tenim. El conflicte a Catalunya ve de molt lluny i no es pot solucionar en unes setmanes», assenyalen els col·laboradors de Sánchez. 

A falta que Puigdemont mogui fitxa, es mantenen dos esculls. D’una banda, l’exposició de motius de la futura llei d’amnistia, en la qual els socialistes volen que quedi reflectit el compromís de l’independentisme amb la «seguretat jurídica», que seria una manera tàcita de reconèixer que renuncien a la via unilateral impulsada el 2017. De l’altra, l’exigència de Junts a nomenar un mediador internacional que supervisi les relacions amb el Govern. Els socialistes rebutgen de ple aquest enfocament i insisteixen en una comissió de seguiment dels pactes, com van acceptar, per exemple, fa gairebé quatre anys amb el seu acord de coalició amb Unides Podem. 

La voluntat de l’expresident

Fonts de la direcció de Junts confirmen que les negociacions passen per un moment crític. Sánchez ha arribat fins a un límit en les seves ofertes i toca al partit independentista prendre una decisió, que en el fons correspondrà a una única persona que coordina i dirigeix personalment les negociacions: Puigdemont. La cúpula postconvergent insisteix que l’expresident té voluntat sincera d’acord. El sector més pactista de Junts admet que a favor de l’entesa hi ha un argument de pes: resulta difícil, gairebé impossible, tornar a tenir una oportunitat com l’actual per exercir pressió i aconseguir alguns objectius, donada l’aritmètica del Congrés. 

Però per arribar a un acord, Puigdemont haurà de vendre davant els seus i davant el conjunt de l’independentisme, en el qual hi ha una minoria radicalitzada contrària fins i tot a l’amnistia i instal·lada en posicions maximalistes d’«independència o res», que ha aconseguit el pacte «històric» que va reclamar en la seva conferència del 5 de setembre a Brussel·les.

Notícies relacionades

Enquesta CIS: El PSOE i el PP se situen en empat tècnic en plena negociació de l’amnistia i la investidura de Sánchez

Feijóo demana el vot a qui aposta per Cs i Vox contra el sobiranisme

Per poder vestir l’acord amb aquests adjectius, Puigdemont no només mirarà d’apropiar-se d’avenços com l’amnistia, l’ús del català al Congrés o la seva possible oficialitat a la UE, a més de les comissions d’investigació al Congrés reclamades per Junts, sinó afegir una cosa essencial per a ell: el reconeixement de l’independentisme com a actor i el concepte de Catalunya com a subjecte polític. Aquesta qüestió és bàsica per a l’expresident per poder defensar que ha aconseguit un salt qualitatiu previ a una negociació de quatre anys sobre el conflicte, en la qual defensarà el dret a l’autodeterminació.

Així també podrà treure pit i afirmar que els seus èxits han sigut superiors als dels republicans, que aquest dimecres, informa Quim Bertomeu, van assegurar que el pacte encara era «molt verd» i van posar el focus en el traspàs «integral» de Rodalies. Puigdemont, expliquen els seus col·laboradors, té el partit alineat al seu costat, decideixi el que decideixi.