Resolució del conflicte polític
El ‘sanedrí’ per a l’acord de claredat no tanca la porta a alternatives al referèndum
Aquestes són les cinc preguntes que ha d’abordar el consell acadèmic que guia l’Acord de Claredat
Laura Borràs i Alba Vergés, cara a cara al Parlament
El consell acadèmic que ha de guiar les primeres aproximacions a l’Acord de Claredat que proposa el Govern ha iniciat aquest dimecres els seus treballs amb una primera reunió dels seus membres, posterior a una trobada amb el president Pere Aragonès. El material de treball dels nou membres del ‘sanedrí’ són les preguntes que els ha traslladat el Govern, qüestions modelades per l’entorn del president, però en què les opinions dels experts ja han sigut tingudes en compte. El resultat, com es visualitza en les cinc preguntes, en les paraules d’Aragonès i en les del coordinador del comitè d’experts, Marc Sanjaume-Calvet, és un terreny de joc molt més ampli del que més d’un imaginava i en què, de moment, no hi ha cartes amagades. És ben sabut, i així ho repeteix sense parar l’Executiu, que l’aposta de la Generalitat és celebrar un referèndum d’autodeterminació, però, alhora, ningú es tanca en banda que s’explorin altres opcions.
És més, en l’enunciat de les preguntes traslladades al ‘sanedrí’ la fórmula més repetida és la de ‘referèndum o mecanismes anàlegs’. I és que per sobre de l’instrument que es pretén fer servir, l’obsessió d’Aragonès és aconseguir que el que la ciutadania catalana decideixi pugui ser aplicable. «Els acadèmics tenen total llibertat per mostrar el seu punt de vista i plantejar opcions alternatives, sempre encaminades a donar resposta a la majoria social», va dir Aragonès després de veure’s amb els experts. I va afegir: «La clau és que es pugui implementar».
Sense cartes amagades
Tampoc hi ha cartes amagades en el recorregut triat fins a la culminació de l’acord. Tots els acadèmics saben que el seu informe formarà part del procés, però no és l’Acord de Claredat per si mateix. S’haurà d’afegir el debat amb els partits polítics, així com el que s’obri amb les entitats i la mateixa ciutadania. La llibertat de moviments, de moment, és àmplia.
Aragonès es va mostrar obert a escoltar tots els partits que tinguin una proposta alternativa, en especial les forces i entitats que, com ERC, siguin independentistes. I es va queixar que «en altres ocasions, quan qui presidia la Generalitat eren uns altres» no hi havia cap dubte que, com a mínim, qualsevol plantejament de l’inquilí del Palau de la Generalitat havia de ser, com a mínim «debatuda». En referència, que per òbvia no es pot ni assenyalar com a velada, a Junts per Catalunya.
Picabaralla simptomàtica
En aquest registre s’ha d’enquadrar la picabaralla viscuda al Parlament, al matí, entre una contundent, gairebé enfadada, Laura Vilagrà i la portaveu postconvergent, Mònica Sales. La número 2 del Govern va criticar Junts per haver oblidat que l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín es van involucrar, el 2021, en el grup europeu Self-Determination Caucus amb l’objectiu de treballar per una llei de claredat de la Unió Europea que marqui una pauta per a les nacions sense estat que es vulguin emancipar.
Respecte al tercer gran actor de la política catalana, de fet, el primer partit del Parlament, el PSC, Aragonès va recordar que ha sigut Salvador Illa el gran avalador d’una taula de partits catalans i que ell no tancava l’ordre del dia. «Jo acudiré amb la meva proposta [el referèndum] però si algú més té un altre pla, es debatrà», va assegurar.
Taló d’Aquil·les
Notícies relacionadesI és que el principal taló d’Aquil·les de la jugada plantejada per Aragonès segueix sent el mateix que el setembre del 2022, quan va plantejar la ‘via canadenca’. La falta de suport polític, més enllà de les fronteres del seu partit i de la dels Comuns. En la seva única valoració política, el coordinador del ‘sanedrí’, Marc Sanjaume-Calvet, va asseverar davant els mitjans, després de la reunió baptismal del grup, que «qualsevol proposta ha de tenir un suport polític». I aquest, en el cas del Govern republicà, és escàs.
Quant als treballs del ‘sanedrí’, segons va reconèixer Sanjaume-Calvet, el Govern no els ha delimitat, ni tan sols esmentat, un marc legal a què acollir-se. No hi ha doncs, com es podia esperar, cap referència a la Constitució, però tampoc a cartes de drets de les Nacions Unides o similars. «No hi ha una predefinició del terreny de joc», va ampliar el coordinador, «treballarem des de totes les perspectives, ja que les respostes que donem a les preguntes pretenen la inclusió de tots els projectes polítics», va assenyalar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"
- Fenomen extrem als EUA L’huracà més violent de les últimes dècades arriba a Florida
- "Casa teva serà el teu taüt"
- Zadie Smith: "Per a Zuckerberg, un nen de 13 anys val 275 dòlars, com el preu d’un esclau"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- 'La vegetariana', de Han Kang: una dona que vol ser una planta
- CRÍTICA Han Kang: sang i ossos
- Apunt Futbolistes sense edat
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"