Revés al PP que no vol Vox

No és fàcil analitzar aquest contratemps. El líder del PP a Andalusia ha governat amb vocació de servir tots els andalusos, amb pragmatisme i sense absurdes batalles culturals. En quatre anys al capdavant de la Junta, el seu pitjor moment va ser la crisi pels errors en els cribratges de càncer de mama, però ha mantingut una aposta pel progrés econòmic sense delmar la sanitat i l’educació. I s’ha caracteritzat per exhibir lleialtat institucional amb el Govern d’Espanya, com en el cas de l’accident ferroviari d’Adamuz. Però ha perdut un 1,5% dels vots, poc després de vuit anys de president, però prou perquè l’increment de la participació, capitalitzat per l’esquerra andalusista, l’hagi deixat a dos escons de la majoria absoluta.

Vox tampoc ha tingut un bon resultat i, com ja va passar a Castella i Lleó, ha tocat sostre molt lluny d’aquest 20% que va acariciar en algunes enquestes. El desgast de Moreno no ha anat a favor de les seves tesis estrambòtiques com l’anomenada "prioritat nacional". Però al final del recompte va transmetre aquesta sensació de tenir a les mans la seva peça més preuada dins del PP. La maquinària de propaganda de la Moncloa es va afanyar a posar la governabilitat d’Andalusia en mans de Vox. Però des de posicions de radicalitat democràtica cal recordar que, com a la resta de comunitats autònomes on s’han celebrat eleccions els últims mesos, aquí també seria aritmèticament viable que una abstenció dels socialistes allunyés els d’Abascal de les institucions. Tot i que sigui políticament incorrecte recordar-ho.

Com a Extremadura, el partit socialista ha d’analitzar amb deteniment la seva deriva a les autonomies que havien sigut els seus graners principals de vots des de la recuperació de la democràcia. Els reptes del PSOE andalús davant aquestes eleccions no se solucionaven només per posar María Jesús Montero de candidata. I tampoc se solucionaran màgicament per assignar-li les culpes dels pitjors resultats de la història. La política de blocs, que ha servit a Pedro Sánchez per mantenir-se a la Moncloa, és clar que no serveix per guanyar les eleccions autonòmiques allà on s’han celebrat.

L’escrutini andalús no permet gaires pal·liatius per interpretar els resultats socialistes, per més que el creixement de l’esquerra andalusista, molt refractària a pactar amb el PSOE, alimenti el miratge que la unitat d’aquest espai polític pot revertir la majoria del PP i Vox en unes eleccions generals per la mateixa dinàmica de restes que es va produir aquest diumenge. Ocultar aquesta realitat no és més que una manera de donar una puntada de peu endavant a una dinàmica que el dia que Sánchez hagi d’abandonar democràticament el Govern, es pot carregar un dels partits vertebradors de la democràcia a Espanya. Que a Feijóo no li hagi anat tampoc bé no soluciona cap problema als votants.