Aquestes són les cinc preguntes als acadèmics per a l’acord de claredat de Pere Aragonès

Es tracta de la pregunta més àmplia i genèrica, molt centrada en la filosofia acadèmica i, per tant, purament acadèmica, en què poden tenir cabuda conceptes abstractes com ara ‘empoderament de la ciutadania’. Es tracta d’obtenir uns principis i valors que regulin el procés relacionat amb l’acord de claredat.

Pregunta molt típica de la ciència política i que mira de buscar exemples que puguin servir de guia i orientació, tant en el sentit positiu com en el negatiu. És a dir, observar com en altres conflictes s’han abordat problemes de sobirania, entenent sempre que la ruta que es fixi a Catalunya serà pròpia i exclusiva per a Catalunya. No hi sol haver fórmules universals.

En aquest apartat el ‘sanedrí’ haurà d’identificar quines institucions han de participar, de manera activa o bé passiva, com receptores, de l’acord de claredat. En els tres àmbits geogràfics que el Govern identifica, és a dir, internament a Catalunya, a l’Estat i, molt especialment, entre la comunitat internacional.

Notícies relacionades

Pere Aragonès convocarà després de les municipals una taula de partits sobre l’Acord de Claredat

El Govern català dona llum verda al consell acadèmic perquè esbossi l’acord de claredat

La formulació és prou oberta perquè es recomani des d’un referèndum vinculant a un de consultiu, passant per un que insti a obrir un procés negociador o bé un de ratificació d’algun document o llei. I alhora, sortint del marc mental del referèndum –que és el preferit pel Govern–, hi pot haver qui aposti per processos participatius o eleccions plebiscitàries.

Aquesta és la pregunta que més atenció atrau, perquè les respostes que el ‘sanedrí’ emeti aniran dirigides a esbossar com s’ha de fer el referèndum perquè sigui aplicable i compti amb tota la legitimitat. L’objectiu és identificar les peces d’un puzle que permeti tirar endavant un referèndum en què totes les parts acceptin el mecanisme (singularment l’Estat, que a hores d’ara ni se’l pren seriosament); que el conjunt de la societat catalana se senti partícip i que el resultat compti amb prou validesa perquè es pugui portar a terme. És aquí on apareixeran els percentatges de la majoria recomanats i com llegir, per exemple territorialment, el resultat.