Seguretat Nacional insta a aprendre de l’apagada i a blindar el subministrament

La gran apagada va suposar un repte sense precedents per a la seguretat de tot el país. Un desafiament històric per avaluar la capacitat de resistència i resiliència de tothom i de tot. Durant l’últim any s’han desgranat tots els motius tècnics que van portar al zero elèctric, i encara està pendent de determinar (o de repartir) les responsabilitats i d’establir qui va ser el culpable o culpables.

El Departament de Seguretat Nacional (DSN), dependent de Presidència del Govern, evita en l’esperat informe anual del 2025 entrar a analitzar les causes de l’episodi o auscultar les fallades de funcionament del sistema elèctric. L’òrgan reconeix que la vulnerabilitat energètica ha tornat a pujar en l’escalafó de riscos per a la seguretat nacional després de l’apagada, però amb prou feines fa una enumeració de les reformes legals aprovades i els canvis operatius empresos per reforçar el sistema elèctric.

El DSN sí que analitza, però, la resposta donada en tots els àmbits per mantenir en funcionament i les carències que cal corregir en altres sectors de cara a futures crisis. I és que aquell dia es va interrompre el normal funcionament d’infraestructures, comunicacions, carreteres, trens, aeroports, escoles o hospitals. La dependència del subministrament elèctric va posar en un compromís –o directament va paralitzar, en alguns casos– instal·lacions de molt diversos sectors econòmics i diversos àmbits institucionals o dels serveis públics.

"El zero energètic registrat el 28 d’abril va posar de manifest l’exposició de determinats sistemes i la importància de disposar de mecanismes eficaços de resposta davant d’incidents de gran impacte", assenyala l’informe de l’òrgan assessor de la Moncloa. "L’incident va remarcar la necessitat de disposar de sistemes d’alimentació ininterrompuda i fonts d’energia alternativa que garanteixin l’autonomia de les infraestructures davant de fallades a la xarxa principal".

Combustible per a generadors

Els generadors de dièsel van permetre el 28A salvar el caos en moltes institucions clau. Els autogeneradors de gasoil van aconseguir mantenir en funcionament hospitals, ministeris i altres administracions públiques, companyies de sectors estratègics, infraestructures crítiques i fins i tot les mateixes centrals nuclears.

Les Forces Armades, a través en particular de la Unitat Militar d’Emergències (UME), van proporcionar nombrosos suports a organismes civils mitjançant la instal·lació urgent de grups electrògens i subministrament de combustible per mantenir el funcionament d’organismes i instal·lacions essencials. I la tasca de Policia i Guàrdia Civil va ser crucial per fer arribar carburant per mantenir en marxa generadors de diversos serveis públics i assegurar els subministraments crítics.

"Si bé la resposta coordinada, l’activació de comitès de crisi i la col·laboració amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat van resultar determinants per limitar l’impacte, l’experiència ha posat en relleu àrees de millora necessàries", reconeix Seguretat Nacional. "És imprescindible reforçar l’autonomia energètica, optimitzar la gestió de combustible per a equips d’emergència, incrementar la resiliència de les comunicacions i perfeccionar la coordinació intersectorial davant d’incidents de gran magnitud".

La caiguda d’internet

De facto, es pot considerar que el 28 d’abril l’apagada que hi va haver a Espanya va ser doble: una, el col·lapse elèctric pel tall total del subministrament de llum a tota la Península durant hores; l’altra, la caiguda del servei de mòbils i d’internet de manera gairebé simultània a conseqüència de la primera. El zero elèctric "va evidenciar que la resiliència de les xarxes de comunicacions constitueix un element essencial per a la gestió de crisis, ja que requereix canals robustos i redundants que permetin mantenir el control operatiu i la capacitat de resposta coordinada en escenaris de pèrdua de subministrament elèctric", remarca el DSN.

Notícies relacionades

Els neobancs esmolen els seus plans per captar desencisats amb la banca

El gegant Nippon Sanso s’assenta a BCN per créixer

La gran majoria de les xarxes i antenes de telecomunicacions no estaven preparades per continuar funcionant de manera autònoma durant cert temps i es va produir un efecte en cadena. El Govern ja ha posat en marxa la tramitació per aprovar una nova regulació que obligarà grans telecos i gegants tecnològics a blindar la seguretat i garantir el funcionament de les xarxes de telecomunicació, de centres de dades i altres instal·lacions –com ara cables submarins, xarxes de satèl·lits i xarxes de distribució de continguts– en cas d’apagada i d’episodis meteorològics greus com les danes, terratrèmols, erupcions volcàniques, inundacions o fallades informàtiques i atacs cibernètics greus.

L’Executiu té la intenció d’obligar els operadors a fer que estableixin garanties que les instal·lacions essencials de primer nivell puguin funcionar fins a 24 hores en cas d’interrupció del subministrament elèctric, que les instal·lacions de nivell intermedi ho facin almenys 12 hores i que la resta d’instal·lacions de comunicacions públiques hagin d’estar operatives com a mínim quatre hores de manera autònoma. Aquesta última garantia és un element clau en plena ressaca de la gran apagada.