Supressió d’impostos

Sánchez vol frenar la competència fiscal entre regions a través del nou finançament autonòmic

Fonts d’Hisenda mostren «preocupació» contra l’«espiral» de la supressió o reducció d’impostos en comunitats governades pel PP

PSOE i Sumar aposten per incloure una proposta de reforma del model de finançament en el seu programa de coalició, però la seva aprovació dependrà d’un acord amb els populars

Sánchez vol frenar la competència fiscal entre regions a través del nou finançament autonòmic

BEATRIZ DONIO

5
Es llegeix en minuts

El Govern central vol posar fre a la carrera entre diverses regions governades pel PP per suprimir l’impost de successions. Una «espiral en la qual no es pot entrar», segons afirmen fonts de la cúpula del Ministeri d’Hisenda, que dirigeix María Jesús Montero. Davant aquesta situació, fonts de la Moncloa avancen que volen vincular l’«harmonització fiscal» a una futura reforma del sistema de finançament autonòmic. Tant el PSOE com Sumar aposten per incloure una proposta de nou model de finançament en el seu programa de coalició, però des del departament d’Hisenda asseguren que no es farà cap canvi que no es pacti amb el PP.

La falta de consens dins dels dos grans partits és precisament l’element que ja va impedir arribar a un acord en la passada legislatura. Ara, amb fins a 11 comunitats presidides pels populars, els socialistes volen posar davant el mirall les «diferències internes» dels populars. «Si s’imposa el model [Isabel Díaz] Ayuso o el model [Juanma Moreno] Bonilla», apunten des del departament d’Hisenda. Tot i que les mateixes fonts reconeixen que «ara les comunitats autònomes estan en posicions de màxims», posen el focus en Madrid com a origen del dúmping fiscal. L’harmonització fiscal va ser un dels pocs punts per a la reforma que compartien tots els barons socialistes en la legislatura passada, ja que sobre el mètode de càlcul van manifestar les diferències clàssiques entre les comunitats més poblades i les que tenen una demografia més reduïda i dispersa.

El PSOE ja va portar en el seu programa electoral el compromís de posar límit a la «competència fiscal deslleial» entre comunitats. Així mateix, s’apostava per avançar en el debat sobre la tributació de la riquesa en el marc del model de finançament autonòmic per acabar amb la competència fiscal deslleial entre territoris». L’harmonització fiscal com a mesura per lluitar contra les bonificacions en impostos com el de patrimoni a Madrid i Andalusia. Llavors, encara no havien iniciat el procés de supressió altres comunitats on el PP va accedir al poder després de les passades eleccions autonòmiques, com les Balears, la Comunitat Valenciana, La Rioja o les Canàries.

No es tracta d’un debat nou en el PSOE. Els socialistes ja el van agitar a nivell programàtic de cara als comicis regionals. El programa marc ratificat pel Comitè Federal va fixar el compromís de combatre el dúmping fiscal «garantint un mateix tracte fiscal a tota la ciutadania, independentment del lloc on visquin o actuïn». Tot això, amb l’objectiu d’«aconseguir un equilibri òptim en l’exercici de les competències normatives de les comunitats autònomes sobre els impostos de manera que la fiscalitat no distorsioni les decisions dels projectes vitals de la ciutadania o les decisions d’inversió de les empreses». Abans d’això, a l’últim congrés del PSOE, les federacions socialistes de Madrid, Catalunya, València i les Balears van promoure una reforma per equiparar impostos de les comunitats. 

En les últimes setmanes, l’«espiral» a què es refereixen al Govern central, sense amagar la seva «preocupació», té el seu reflex en el suport de Génova per estendre la competència fiscal entre regions. De fet, els populars faran valer la seva majoria absoluta al Senat per tramitar una proposició de llei que planteja la supressió de l’impost de successions i donacions a escala nacional. En la seva proposta es reclama una compensació, per la qual cosa deixarien de recaptar les comunitats autonòmiques, a través de correccions i ajustos en el marc d’una reforma del sistema de finançament autonòmic.

Tot el contrari del que proposen des de la Moncloa i que volen posar sobre la taula «quan s’abordi el debat» del nou finançament. La confrontació de models entre els dos grans partits és evident i, més enllà de les diferències internes en el si de cada formació, torna a dificultar la possibilitat d’una reforma consensuada del sistema de finançament de tirar endavant aquesta legislatura.

En matèria de fiscalitat, Sumar aposta per una reforma en profunditat i progressiva, mentre que el programa dels socialistes compaginava d’una forma una mica contradictòria la lectura que «és necessari fer canvis estructurals en el sistema tributari per avançar cap a una societat més justa» amb la màxima d’«incrementar els ingressos sense augmentar, amb caràcter general, els impostos». Sí que es valora, com demanen des del partit de Yolanda Díaz en les negociacions per pactar un Executiu de coalició, prorrogar els impostos a la banca i a les energètiques en cas que es mantinguin els beneficis extraordinaris de les empreses.

CCOO i la UGT reclamen «corresponsabilitat fiscal»

Els dos grans sindicats, la UGT i CCOO, van aprofitar la seva reunió amb Pedro Sánchez aquest dilluns a Ferraz, en el marc de la ronda de contactes per a la investidura, la necessitat de lligar el debat territorial a una «revisió ambiciosa de la política fiscal». Tant Pepe Álvarez com Unai Sordo van alertar de la «dinàmica» de diverses regions respecte a la «rebaixa sistemàtica d’impostos» per contraposar-la a una «corresponsabilitat fiscal més gran».

Notícies relacionades

El secretari general de la UGT, en roda de premsa des de Ferraz amb el seu homòleg de CCOO, va advocar directament per incloure el finançament autonòmic en el debat territorial des de la perspectiva d’augmentar la recaptació fiscal, en lloc de rebaixar-la, per equiparar-la a la mitjana de la Unió Europea. «Té poc sentit que les comunitats que fan dúmping fiscal després posin el crit al cel dient que no tenen mitjans per atendre els serveis públics», va retreure per estendre el debat no només a l’àmbit de l’Estat, «sinó també al de les comunitats autònomes».

L’objectiu dels socialistes passa per ampliar els suports a la investidura fora del Congrés i aquest dilluns les dues grans centrals sindicals han avalat la necessitat de «continuar avançant per aquest camí per millorar la convivència al conjunt de l’Estat», amb referència al procés de desjudicialització iniciat amb els indults. Les solucions, segons va matisar Unai Sordo «no passen per una visió punitivista ni penalista», sinó que «fan falta mesures que abordin la normalització de la vida política a Catalunya». Així mateix, el líder de la UGT, Pepe Álvarez, va insistir en la necessitat d’un programa de govern que desenvolupi una «agenda social» com a principal vector.