Sumar defensa l’amnistia com un «acord històric» per superar el procés

Sumar veu l’amnistia com una «oportunitat» per «superar una etapa», «posar el comptador a zero» i «superar ferides dels dos costats». Així ho ha defensat Jaume Asens, negociador del partit liderat per Yolanda Díaz, en la posada de llarg de la proposta de Sumar per a la negociació de la futura llei d’Amnistia,avançada ja divendres passat per EL PERIÓDICO.

Asens ha volgut deixar clar que la norma que exoneraria més d’un miler de persones no és una simple «moneda de canvi per a la investidura», sinó «un pas necessari» i «coherent» per arribar a un «acord històric». Justament, el mateix terme que va utilitzar l’expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, en la seva conferència de principis de setembre en què va exposar les condicions del seu partit per a la investidura.

Des de la primera fila, l’escoltava atentament la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, que finalment no ha intervingut, així com també eren presents les principals cares dels Comuns, entre elles la líder al Parlament, Jéssica Albiach, o l’exalcaldessa Ada Colau.

En canvi, cap membre del Govern ni d’ERC s’ha desplaçat a l’Ateneu. De fet, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha criticat aquest matí que Sumar i els Comuns hagin apostat per fer «un acte públic» d’aquestes característiques, perquè consideren que en aquests moments cal ser «discrets» i que no és «la millora manera de contribuir a la negociació» ni per convèncer els socialistes, que tampoc hi han enviat cap representant. Sí que ho ha fet per part de Junts, Joaquim Forn, un dels eventuals beneficiats d’aquesta amnistia.

Justament, Asens ha aprofitat l’acte per respondre a les crítiques dels últims dies, deixant clar que el text de Sumar és un «exercici de transparència» que pretén «contribuir al debat públic» i que en cap és «punt final de res». Així, ho ha presentat com una «element de treball de les negociacions» i ha demanat «blindar» aquesta tasca i aquestes converses de la «competició entre els partits».

Marc temporal i delictes

La proposta presentada i que ha defensat el catedràtic de dret penal Nicolás García apunta com a data d’inici del procés l’1 de gener del 2013 i advoca per considerar aquest dia com l’inici del marc temporal de la llei, tot i que deixa la concreció per al text articulat, que finalment no ha sigut inclòs en el dictamen que ha sigut distribuït a l’Ateneu.

Sobre els delictes que inclouria la llei, els juristes consideren que són «totes aquelles accions i omissions executades per ciutadans reivindicatives de l’autodeterminació de Catalunya».

Notícies relacionades

La proposta d’amnistia de Sumar planteja exonerar totes les «accions» per aconseguir la independència des del 2013

La proposta d’amnistia de Sumar planteja exonerar totes les «accions» per aconseguir la independència des del 2013

Això deixaria fora els procediments com el que afecta Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat per trossejar contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. El text, en canvi, sí que inclou expressament un total de 13 causes, entre les quals figuren una de les diligències que van donar origen al sumari obert contra els membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per terrorisme i fabricació i tinença de substàncies explosives.

El document també amplia la mesura de gràcia als agents policials per les actuacions realitzades per impedir la celebració tant del 9-N com de l’1-O o durant les protestes que puguin ser qualificats «com delictes de lesions». La proposta, no obstant, deixa fora de la futura norma «les actuacions dels membres de les forces i cossos de Seguretat susceptibles de ser qualificades com a delictes de tortures i altres delictes contra la integritat moral o de delicte de detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic».