La proposta d’amnistia de Sumar planteja exonerar totes les «accions» per aconseguir la independència des del 2013

Redactada per un equip de reconeguts penalistes, el text només consta de dos articles. En el primer, deixa clar el perímetre de la futura norma en relació amb el moviment independentista. «Tindrà en qualsevol cas l’esmentada consideració tot acte relacionat amb la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del procés participatiu relatiu a la consulta sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre del 2014, com del referèndum d’autodeterminació d’1 d’octubre del 2017, així com tot el desenvolupat a la via pública o per qualsevol altre mitjà en defensa de l’esmentat referèndum o realitzat com a protesta contra les decisions governamentals o judicials encaminades a impedir-ne la celebració o a perseguir-ne penalment o administrativament seus responsables». Això vol dir que causes com la que afecta Laura Borràs quedarien excloses d’una eventual amnistia.

L’elecció de la data a partir de la qual s’aplicaria l’amnistia obeeix, expliquen els autors, al fet que va ser «el 23 de gener del 2013 quan es va produir la resolució del Parlament per la qual es va aprovar la declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya».

Les Forces i Cossos de Seguretat 

Però el document també amplia la mesura de gràcia als agents policials. «També seran amnistiats els membres de les Forces i Cossos de Seguretat per les actuacions realitzades per impedir la celebració del procés participatiu i el referèndum esmentats en l’apartat primer de l’article anterior o el desenvolupament d’actes en defensa de l’esmentat referèndum o realitzats com a protesta contra les decisions governamentals o judicials encaminades a impedir-ne la celebració o a perseguir-ne penalment o administrativament els responsables, susceptibles de ser qualificats com a delictes comesos pels funcionaris públics contra les garanties constitucionals i com a delictes de lesions dels articles 147 i 148 del Codi Penal causades per un ús desproporcionat de la força», assenyala el dictamen, que va més enllà de proposar un articulat de la llei i exposa els motius pels quals considera beneficiosa una amnistia que els seus autors consideren que seria perfectament constitucional.

La proposta, no obstant, deixa fora de la futura norma «les actuacions dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat susceptibles de ser qualificades com a delictes de tortures i altres delictes contra la integritat moral o de delicte de detencions il·legals d’autoritat o funcionari públic».

El marc temporal

La data de gener del 2013 que recull el document encarregat per Sumar coincideix amb el marc temporal de la proposta que van registrar al Congrés el març del 2021 els partits independentistes de la mà de les entitats. Llavors encara no s’havien aprovat els indults i exigien la llibertat dels presos i la retirada de les acusacions, càrrecs i condemnes per «tots els actes d’intencionalitat política, fos quin fos el resultat», des de l’1 de gener del 2013, un marge que inclou els encausats de l’1-O, però també de la consulta del 9-N del 2014. Van xifrar llavors en 2.800 persones les persones que podien quedar amnistiades. L’11 de setembre, Òmnium Cultural va situar aquesta xifra en 1.432 persones. El que tampoc incloïa la proposta dels independentistes és els policies que estan processats per les càrregues durant l’1-O, a diferència de l’informe que des de Sumar s’ha posat sobre la taula. 

L’aposta d’ERC, Junts, la CUP i el PDECat plantejava que l’alliberament dels presos fos immediat, mentre que per a la retirada de condemnes i causes fixava un termini de dos mesos i el retorn de les fiances i multes pagades, així com que els afectats no haguessin de respondre més per aquestes accions en el futur. Els delictes i acusacions que quedarien sense efecte amb la seva proposta d’amnistia, detallaven, anaven de la rebel·lió i la sedició, als delictes contra l’ordre públic, així com els delictes econòmics, la malversació, prevaricació, falsedat, desobediència, revelació de secrets i actes d’expressió i d’opinió que hagin sigut vinculats a delictes d’incitació a l’odi relacionats amb el conflicte polític.

La presentació, dimarts 

Notícies relacionades

PSOE i ERC acosten postures per a la reactivació de la taula de diàleg

La política d’ara mateix

L’informe serà presentat dimarts a Bacelona i està previst que, a més de Díaz, Jaume Asens, que ha pilotat el document, pugi també a l’escenari junt amb la vicepresidenta segona en funcions i líder de Sumar. A partir d’aquest dictamen, que ja s’ha traslladat als grups independentistes, el soci minoritari del –de moment– hipotètic Govern de coalició articularà la seva proposta de llei. L’objectiu del dictamen és que hi hagi unes bases perquè la llei que finalment s’aprovi pugui passar el filtre del Tribunal Constitucional. «No es tracta de fer l’amnistia que agradi a cada un, sinó una amnistia que passi el filtre de la Constitució», va dir Asens aquesta setmana.

El de Díaz és el primer gran moviment de la contrarellotge de les negociacions per a la investidura, mentre els socialistes continuen amb les seves discretes negociacions amb ERC i Junts i eviten pronunciar si més no la paraula ‘amnistia’. Segons ha explicat la vicepresidenta del Govern en funcions a La 2 i Ràdio 4, els seus moviments són prèviament comunicats a Sánchez i ha defensat que els socialistes comencin a parlar «amb claredat» de l’assumpte.