Junqueras entra en escena per donar més protagonisme a ERC en la negociació amb el PSOE

Han transcorregut dos mesos des de les eleccions generals del 23J i ERC comença a impacientar-se amb l’actitud del PSOE i Sumar sobre la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez. Tant és així, que el president del partit, Oriol Junqueras, comença a prodigar-se en compareixences públiques davant els mitjans de comunicació, una cosa que no sempre ha figurat entre les seves preferències. Dimarts va convocar els periodistes davant el Congrés i aquest dimecres ho ha tornat a fer a la seu dels republicans a Barcelona. La intenció és continuar pressionant el PSOE perquè mogui fitxa per desencallar l’amnistia, però també donar més presència a ERC en la negociació, ja que Junts ha concentrat fins ara molts més focus, malgrat que estan empatats a set diputats i la suma dels 14 resulta imprescindible perquè Sánchez sigui reelegit.

El motiu per comparèixer dimarts davant els lleons de la Cambra baixa era que per primera vegada es podia parlar en català a l’hemicicle, mentre que el d’aquest dimecres és que es complien sis anys de les detencions de diversos càrrecs de la Generalitat que col·laboraven en l’organització del referèndum. Però el rerefons de totes dues ha sigut el mateix: Junqueras ha dedicat el seu discurs a insistir en què l’amnistia ja està acordada i que, ara, el PSOE i Sumar han de decidir com i quan la materialitzen. ¿En què es basa per fer aquesta afirmació, desmentida tant pels socialistes com pels morats? Doncs que l’acord del 17 d’agost entre ERC i el PSOE per desencallar la Mesa del Congrés i, per tant, la presidència de Francina Armengol, ja incloïa el fet que l’Executiu es comprometia «amb el final de la repressió relacionada amb l’1-O per les vies legals necessàries». Per ERC, amb aquesta fórmula els socialistes ja quedaven compromesos amb l’amnistia i el que quedava pendent era el seu redactat. «Podem donar per descomptat el seu compromís», ha conclòs Junqueras, minuts després que el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ho negués en una entrevista a RTVE.

Però el cert és que els dies passen i la negociació no avança al ritme que volen els republicans. Fonts del partit exposen, de fet, que està sent «molt complicada», una cosa en què coincideixen els socialistes, que al·leguen que el principal escull per al pacte és la «pugna» entre ERC i Junts. Un dels escenaris amb què treballa ERC és que el PSOE vulgui portar les converses al límit perquè Esquerra hagi d’escollir entre ‘el dolent’, un acord no del tot satisfactori, i ‘el pitjor’, tornar a unes eleccions de pronòstic incert. Aquest dimecres Junqueras ha insistit que els socialistes han de moure’s, i ha recordat que no només amb l’amnistia, sinó també amb reactivació de la taula del diàleg per «poder continuar defensant el dret d’autodeterminació» i aconseguir millores econòmiques i socials com el traspàs de Rodalies.

Més projecció davant Junts

Notícies relacionades

El Consell de la UE tornarà a debatre sobre l’oficialitat del català el 27 de maig

Illa reclama reforçar la UE davant les «amenaces» dels aranzels i la guerra a Ucraïna

Un altre dels motius que expliquen l’entrada en escena de Junqueras és donar més projecció pública a ERC en el marc de les negociacions per a la investidura, després que l’expresident Carles Puigdemont acaparés tots els focus amb la seva compareixença pública a Brussel·les en la qual va fixar els criteris previs de la postconvergència per negociar amb el PSOE. Un dels problemes dels republicans és que, des de l’endemà de les eleccions, Junts va concentrar molta més atenció quan els set vots d’Esquerra també són decisius per fer president al candidat socialista.

Esquerra evita en públic el cos a cos amb el partit de Puigdemont, però no deixa d’intentar fer notar que el que està fent Junts és el que defensen ells des de fa quatre anys: la via de la negociació amb el Govern espanyol per afrontar el conflicte polític i aconseguir millores materials per a Catalunya. Una negociació que, segons admeten totes les parts, els dos partits catalans estan portant per separat, fet que els resta força de cara a les seves condicions i exemplifica, una vegada més, les ferides que mantenen obertes i evidencia que la competició electoral a Catalunya i per aconseguir ser el referent del PSOE a Madrid és prioritària.