Espanya llançarà un altre satèl·lit per a la comunicació amb tropes a l’exterior

El que veu la càmera que porta el soldat al pectoral de la seva armilla, dades d’intel·ligència d’una fragata rastrejant míssils, la informació que envia el dron Sirtap a gran altitud, una conversa d’un agregat militar a l’exterior amb el seu cap a Madrid... o tot alhora. Les Forces Armades adquiriran una capacitat d’amplitud inèdita per rebre i enviar missatges quan la màquina que ara concita l’atenció de Defensa desplegui els seus panells solars i es posi a ple rendiment en el buit orbital que li correspon, a 36.000 quilòmetres de la Terra.

El pla espacial de Defensa està en preparatius per al segon enlairament. Space X, l’empresa de coets d’Elon Musk, va fixar la setmana passada una finestra de llançament: serà entre el 22 i el 29 d’octubre. I, atesa l’alta demanda que té la firma de Musk, el satèl·lit espanyol ha d’estar preparat a Cabo Cañaveral a primera hora del 22; o sigui, ni un sol dia de pèrdua per a l’SNG2.

Les sigles resumeixen el nom de l’SpainSat New Generation 2. És el germà bessó que l’SNG1 està esperant a l’espai, després del seu salt des de Florida el 30 de gener passat. El tàndem de satèl·lits en què Defensa està invertint 1.400 milions d’euros d’un total de 2.000 (tant com tres fragates o 150 carros de combat Leopard) multiplicarà per 60 la capacitat de recepció i transmissió de comunicacions xifrades per a desplegaments militars a l’exterior.

El feix de cobertura de la parella abastarà dos terços del planeta, des de l’eix de Denver, als Estats Units, cap a l’est fins a Singapur. Aquesta porció de la Terra comprèn el Sahel, l’Atlàntic, tot Europa, l’Àrtic occidental, l’Orient Mitjà, l’Índic..., espais susceptibles de projecció de força militar d’Espanya en un futur incert.

A l’àrea espacial de la planta gegant d’Airbus a Tolosa, pujada com si fos un tòtem en una plataforma de càrrega, la nau rep ajustos i passa proves aquests dies.

Diu la gent lligada al projecte que hi ha més de 1.000 quilòmetres de cable a l’interior de la seva fina carrosseria de fibra de carboni teixida en ruscos i forrada de material reflector. Els seus laterals de mirall estan pensats per rebotar la llum solar i terrestre. Evacuar calor és essencial per a la màquina.

Un centenar d’enginyers s’han escarrassat en la creació de les antenes actives del satèl·lit, la seva innovació més important. "Són les antenes de satèl·lit més potents i versàtils fabricades fins ara a Europa", asseguren a l’equip de l’SNG2.

Entorn del tòtem formiguegen tècnics vestits amb bates blaves, falques a les sabates i gorrets quirúrgics al cap perquè a la zona de treball entri la mínima contaminació. Entre els servidors de la màquina també hi ha personal de seguretat. Tota la plantilla té acreditació especial. Està prohibit fer fotos dels seus trencats, i d’altres àrees del taller, on Airbus treballa més projectes militars.

Empremta industrial

Notícies relacionades

El Govern proposa assumir per llei el cost de l’oficialitat del català

Alvise diu que no va utilitzar els 100.000 euros de CryptoSpain a SALF

Amb set metres d’altura i 6.000 quilos en massa de llançament, l’SpainSat NG 2 és un satèl·lit més gran que la mitjana. Quan sigui operatiu a l’espai, amb els seus panells solars desplegats, tindrà 50 metres d’envergadura. Fa un parell de setmanes es va treure el cos del seu bressol per muntar-lo en una planxa mòbil que va agitar tota l’estructura simulant les fortes vibracions que patirà quan, sota la còfia d’un coet Falcon, iniciï el viatge al cosmos.

Ha sigut un altre test d’estrès, com el de buit tèrmic o les proves acústiques que ha passat el satèl·lit abans que, fa vuit dies, el visités la secretària d’Estat de Defensa, Amparo Valcarce, amb una delegació espanyola d’executius d’Hisdesat i Airbus; amb la francesa Thales, són les tres principals empreses del projecte. També hi estan implicades Sener, Indra, GMV, Tecnobit, Arquimea i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), en un flanc espanyol que representa el 45% de la fabricació.