Alcaraz no s’atura al seu jardí

Alcaraz va seguir ahir amb el seu camí triomfal cap a Wimbledon, on després de superar Taylor Fritz a les semifinals (6-4, 5-7, 6-3 i 7-6 (6)) jugarà la seva tercera final consecutiva. Ja són 20 victòries seguides sobre l’herba londinenca, el terreny dels quatre grans en què més ha triomfat. Sinner, mentrestant, es va desfer amb comoditat de Novak Djokovic (6-3, 6-3 i 6-4).

Amb 22 anys, Alcaraz és el tercer jugador més jove a aconseguir arribar a la final per tercer any seguit a Wimbledon després de Björn Borg (1976-1978) i Rafa Nadal (2006-2008), a la recerca de continuar amb el seu idil·li a les grans finals i aixecar el sisè títol de Grand Slam. El camí per arribar-hi, però, no va ser fàcil, i va haver de superar el jugador amb més triomfs en herba de l’any.

Eficàcia en el servei

Fritz va demostrar el seu potencial sobre la superfície, però va topar amb el gran rei. Alcaraz va tornar a exhibir un nivell de tennis brillant, basat en un servei que va funcionar d’allò més bé, i va aconseguir igualar els números i els percentatges de l’americà, que té una de les millors sacades de tot el circuit.

Ha sigut sens dubte la gran millora de l’espanyol en el torneig: ha sigut vital i desequilibrant des de vuitens i fins a arribar a la gran final. De principi a fi amb un cent per cent d’efectivitat en punts guanyats amb el seu primer servei en el set inicial, que va decantar tot just començar amb una ruptura que avisava de les intencions que tenia el murcià. Fritz gairebé no va poder entrar en el partit i de seguida es va veure per sota en un marcador que ja no va poder igualar malgrat que va aconseguir millorar a la pista.

El nord-americà cada vegada es va anar sentint més còmode i va guanyar confiança des del servei malgrat veure’s per sota en el marcador. Va deixar de patir en els torns de servei, va ser valent en la restada i va tenir premi. Fritz hauria pogut equilibrar el partit en el setè joc, després que s’hagués d’aturar dos cops seguits el matx per incidents a la grada a causa de la forta calor que feia a Londres, però va ser finalment en el dotzè joc.

Just abans d’arribar al tie-break, el jugador espanyol va firmar el pitjor joc possible i va entregar el parcial a un Fritz a qui, però, l’alegria va durar ben poca estona.

L’americà no va fer-se enrere i va continuar a la recerca de situar el partit novament empatat, però de seguida Alcaraz el va avisar que no això no seria gens fàcil. Una ruptura en blanc a favor de l’espanyol en el tercer joc va aconseguir fer tornar a posar Fritz a remolc.

La relliscada final del segon set no va passar cap mena de factura al murcià, que es va fer fort de nou des del servei i tan sols va perdre un punt en tot el set, que va tornar a tancar amb una ruptura.

El nord-americà va donar el millor de si mateix en el servei i va encaminar el desenllaç cap al tie-break final, en el qual va tornar a fer gala del seu mal bagatge en la mort sobtada, malgrat que va disposar de dos punts per conduir el partit fins al cinquè i definitiu set. Reacció de campió d’Alcaraz i cop sec camí de la sisena gran final, en què buscarà mantenir el seu idil·li i alçar el sisè títol de Grand Slam.

"Vull disfrutar el moment", va assegurar content el murcià a la pista, mirant d’allargar encara més una ratxa que ja és història del tennis mundial.

Després, Sinner sotmetria a un fort correctiu un Djokovic que tenia moltes esperances en el seu 25è Grand Slam. El somni es va truncar i va quedar palès que el seu nivell ara és lluny d’un número 1 que, malgrat el gran ensurt de vuitens contra Dimitrov, arriba llançat al partit definitiu.

El duel va tenir poca història, amb un guió de domini total calcat en els dos primers sets i una reacció brillant en el tercer, per passar del 0-3 i bola de ruptura en contra al 6-3 final.

Domini

Serà la segona gran final entre els dos homes cridats a dominar el tennis els pròxims anys després de la Roland Garros el 8 de juny. El desenllaç a París no va deixar indiferent ningú i el de Londres promet de nou emocions fortes. L’italià buscarà el seu primer Grand Slam lluny de la pista dura i posar fi al domini d’Alcaraz a l’herba.

Notícies relacionades

Un Àlex Márquez ferit causa sensació a Alemanya

Una Espanya espessa s’imposa a Itàlia i passa a quarts primera

Com a París, serà la primera final de Sinner a Wimbledon, tot i que ja sap també què és triomfar sobre l’herba. Va alçar el títol de Halle el 2024 i els seus números contra Djokovic s’assemblen als d’un especialista de tota la vida sobre la gespa de l’All England Club: més del 80% de punts guanyats amb el servei, un sola ruptura concedida i més de 30 cops guanyadors contra el set vegades rei de Wimbledon.

La catedral del tennis tornarà a viure una gran final entre Alcaraz i Sinner, els dos millors tennistes del moment, traslladant a Wimbledon una rivalitat que comença a ser d’època.