El Govern proposa assumir per llei el cost de l’oficialitat del català

Espanya ha proposat a la resta de països europeus blindar per llei el seu compromís de cobrir les despeses que implica l’oficialitat del català, el gallec i l’eusquera a la UE, per mirar d’aconseguir el suport unànime que necessita la decisió, que els Vint-i-set debatran divendres vinent. El Govern ha enviat un nou document als Executius europeus a fi de convèncer-los que donin el seu suport a la proposta de l’oficialitat d’aquestes llengües en el marc de les institucions europees. Els ministres d’Afers Exteriors es tornaran a reunir amb aquesta proposta sobre la taula, que parteix d’un compromís de l’Executiu de Pedro Sánchez amb Junts. Segons expliquen fonts diplomàtiques a aquest diari, el document d’Espanya ofereix aclariments sobre els criteris que compleixen aquestes llengües, sobre el compromís del Govern de cobrir les despeses de l’oficialitat –com ho és la traducció–, el procediment que s’ha de seguir i la base legal. Totes aquestes qüestions suposaven un obstacle per a alguns països, en una decisió que requereix unanimitat.

En particular, proposa fer legalment vinculant el compromís de fer-se càrrec de les despeses. La fórmula passaria per incloure aquest compromís en la regulació que estableix per llei l’oficialitat de les tres llengües. La Comissió Europea va calcular que això seria uns 132 milions d’euros a l’any.

Espanya defensa davant els seus col·legues la particularitat del català, l’eusquera i el gallec respecte a altres llengües minoritàries a la UE. Al·ludeix a l’origen històric d’aquestes, la seva oficialitat al país, el fet que són llegües oficials del poder legislatiu, o el seu ús en algunes institucions, així com en la transposició de la legislació comunitària.

Notícies relacionades

Illa normalitza la relació amb l’Estat pendent de Rodalies i el finançament

Illa, governant malgrat tot

Segona votació

Aquests criteris es podrien utilitzar en cas que hi hagi noves demandes en el futur. Segons fonts diplomàtiques, cap altra llengua els compleix, de manera que aquest reconeixement no suposaria un precedent. A més, el Govern espanyol obre la porta que els països europeus votin una segona vegada sobre la mesura. Aquest vot tindria lloc per completar l’oficialització i l’ús d’aquestes llengües el 2027. Espanya al·lega en aquest sentit que segueix la mateixa fórmula que el gaèlic al seu dia.