El centre del camp no es toca

El centre del camp representa per a un equip de futbol el que representa el core per al cos humà: el nucli principal de la força, del moviment i de l’equilibri. Montse Tomé va alinear les tres migcampistes indiscutibles en un onze amb molts canvis, amb la convicció que amb Aitana, Patri i Alexia juntes, els noms de la resta de l’alineació són secundaris. Són dues pilotes d’or per duplicat, i una tercera que se la mereix pel suport que els proporciona.

DOSIFICAR SENSE DEBILITAR.

Amb les tres migcampistes van jugar les altres jugadores. Les expertes. Les millors. La columna vertebral. Com es vulgui dir. Es van mantenir en l’onze Mariona i Paredes, la capitana, i Adriana Nanclares, portera titular per la malaltia de Cata Coll. Les altres van refrescar l’onze inicial, un delicat balanç per dosificar els esforços individuals sense debilitar l’equip. Estava justificat el relleu d’Ona Batlle, amenaçada de suspensió si veia una targeta. La va rellevar Jana Fernández.

Espanya tenia la feina feta. Només s’havia de limitar a no cometre cap malaptesa, és a dir, perdre contra una Itàlia inferior i caure al segon lloc.

DEU MINUTS CLARS.

Les transalpines s’hi jugaven més, ja que la seva classificació quedava amenaçada si perdien. Van jugar vuit de les titulars habituals, i la seva necessitat va derivar en més ambició. Una rematada al travesser, una ocasió i un gol d’Elisabetta Oliviero en deu minuts ho van certificar. I quatre minuts després també va quedar corroborat que la capacitat futbolística de cada equip era desigual. Espanya és la vigent campiona del món i conserva la mateixa base. Millorada fins i tot. Més preparada, més cuidada, més atesa, més professional. Si s’equilibrava l’actitud, la pilota rodaria en baixada cap al camp blau.

UN COP DE TALÓ, UN LLAMPEC.

Itàlia no va tenir temps d’il·lusionar-se. Amb prou feines havien apagat les jugadores italianes la flama de l’eufòria. Ni tan sols van tenir temps de pensar com gestionarien el marcador. Se’ls va colar en la defensa Athenea del Castillo, que va avançar fins que va veure-hi una amiga. Més que una amiga. Li va donar una pilota i li va acabar tornant una llaminadura. Així de generosa i desinteressada és Alexia Putellas, a qui li sobren els gols i els MVP. Un simple i alhora complex cop de taló va aclarir l’espai i el temps perquè Athenea enfoqués la porteria de Giuliani i col·loqués la pilota allà on mai la podria agafar la portera. La derrota no va castigar les italianes perquè Portugal no només no golejava el Bèlgica, sinó que perdia.

LA MIRADA POSADA EN PARÍS.

Alexia competeix per ser la màxima golejadora del torneig amb Esther González, a qui també va servir un caramel perquè desempatés. Es disputen un premi tan pròxim com la Pilota d’Or, que desitja recuperar al setembre. L’Eurocopa pot ser el trampolí definitiu d’Alexia per saltar a l’escenari del Théâtre du Châtelet de París.

Des de la platea, si hi acudeix, l’aplaudirà Patri Guijarro, la versió més pròxima a Sergio Busquets en l’equació entre l’enorme importància de la seva tasca i el poc reconeixement que obté. Si Patri no va ser candidata quan va marcar el doblet amb el Barça en la final de la Champions contra el Wolfsburg l’any 2023, tampoc hi anirà per la puntada que va assegurar el triomf en una de les seves discretes i silencioses arribades.

Notícies relacionades

Un Àlex Márquez ferit causa sensació a Alemanya

Una Espanya espessa s’imposa a Itàlia i passa a quarts primera

UN ALTRE CÓRNER MAL DEFENSAT.

Les dues assistències van fixar els ulls en Alexia, però per un sentiment de culpa, segurament, el grup de tècnics de la UEFA va atorgar l’MVP a Patri pel gol, tot i que no va ser el millor de la seva vida. "Em vaig treure la pilota de sobre, però amb intenció", va reconèixer. El gol d’Itàlia va burxar en les accions de pilota aturada mal defensades –va passar contra Bèlgica– i que encara no han passat factura per la pròspera producció ofensiva que encapçala la catalana. Espanya, que acumula el ple de punts i ha marcat més gols que mai, ja cavalca per Suïssa.