Segona victòria de Pérez de los Cobos al Suprem, que anul·la la decisió de Marlaska de no ascendir-lo

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va tenir un paper clau en l’actuació policial davant el referèndum il·legal de l’1-0 del 2017 a Catalunya, ha obtingut una segona victòria en el Tribunal Suprem. La seva Sala Contenciosa Administrativa ha estimat els recursos que va plantejar contra tres reials decrets de nomenament de generals de l’esmentat Cos que el van relegar en ascensos a general de Brigada a què deia tenir dret.

El tribunal, en els termes demanats en les demandes, acorda l’anul·lació dels nomenaments i ordena la retroacció dels procediments perquè s’emeti l’informe del director general de la Guàrdia Civil previst a l’article 67.2 de la Llei de Règim de Personal de la Guàrdia Civil, que regula les avaluacions per a l’ascens per elecció als llocs de treball de gGeneral de Brigada i de coronel, ha informat el tribunal. La decisió ha sigut comunicada a les parts i el contingut íntegre de les sentències es coneixerà en els pròxims dies.

Fonts de la Guàrdia Civil consultades per aquest diari descarten, no obstant, que aquesta decisió hagi de suposar cap canvi en les expectatives d’ascens del coronel.

Necessitat d’informe previ

El nomenament d’un general és decisió exclusiva del Consell de Ministres, per la qual cosa la reclamació del Suprem va dirigida a obtenir que a l’informe previ a la decisió del Govern s’inclogui la valoració de Pérez de los Cobos que es va obviar en el seu dia. Pérez de los Cobos va recórrer perquè amb prou feines comptava amb uns mesos per ascendir, ja que arriba a l’edat de pas a la reserva el desembre del 2024.

El mes de març passat, la mateixa Sala Contenciosa Administrativa va estimar el seu recurs contra la sentència de l’Audiència Nacional que havia confirmat el seu cessament com a cap de la Comandància de Madrid el maig del 2020 per part del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. A principis del mes d’agost passat es va donar compliment a aquesta sentència amb la reincorporació del coronel com a cap de la Comandància de Madrid, i al mateix lloc.

Arguments de Marlaska

En una entrevista concedida el maig del 2021, el ministre va defensar la seva decisió de no ascendir-lo malgrat que Pérez de los Cobos va quedar al lloc número u dels candidats que van sol·licitar la promoció, va informar Europa Press. «Els ascensos els decideix el Govern», va comentar Grande-Marlaska, detallant que el procediment s’estudia en el Consell de Ministres a proposta d’Interior i Defensa. Segons ell, que es negués la possibilitat de promocionar a general Pérez de los Cobos: «no és una excepció ni res extraordinari. Això passa sempre», va emfatitzar llavors.

La destitució de Pérez de los Cobos en la Comandància de Madrid que es va anul·lar el març passat va resultar molt polèmica en el seu moment perquè el comandament va ser cessat el maig del 2020, concretament un diumenge a la nit al cap de pocs dies de declarar-se l’estat d’alarma per la pandèmia de covid i que agents de la Comandància de Madrid iniciessin una investigació –-després arxivada-– per ordre d’una jutge sobre la possible connexió de la manifestació feminista del 8M i l’expansió de contagis.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

El coronel va al·legar en un dels seus recursos que el seu cessament era una «directa conseqüència de no haver accedit a realitzar un acte obertament il·legal», com hauria passat en el cas d’«informar els responsables polítics del Ministeri d’Interior d’una investigació sotmesa a la més estricta reserva».

En un primer moment, el jutge de l’Audiència Nacional Celestino Salgado va declarar «il·legal» aquest cessament a l’entendre que la motivació no era «real» o, com a mínim, no s’ajustava «a la realitat». No obstant, la Sala Contenciosa Administrativa va donar la raó a l’Advocacia de l’Estat, al considerar que no hi va haver «desviació de poder» per deure’s a una pèrdua de confiança. El contrari, va adduir, suposaria eliminar la possibilitat de destituir del càrrec de lliure designació un oficial. Finalment, el 28 de març passat el TS va donar la raó a Pérez de los Cobos, confirmant la primera sentència dictada el 31 de març del 2021 pel Jutjat Central del Contenciós Administratiu número 8 de l’Audiència Nacional.