Junts cita els seus dirigents dijous per debatre sobre la investidura

La reunió, per indicació de Turull, es farà no només a porta tancada sinó que serà de caràcter únicament presencial i no s’hi permetrà l’ús del telèfon mòbil. Junts manté un hermetisme total sobre l’estat de les converses amb el PSOE, que ja van fructificar en un pacte per votar la candidata socialista per presidir el Congrés, Francina Armengol. Aquesta decisió es va prendre arran d’una executiva en la qual no hi va haver debat intern i que va acabar confiant en la decisió final dels negociadors.

Les negociacions la dirigeix personalment l’expresident Carles Puigdemont, amb el total suport de Turull i de la presidenta de la formació, Laura Borràs. Junts continua movent-se internament entre dues posicions, amb nombrosos matisos interns. Una, la del sector pactista i moderat que pretén que la negociació amb el PSOE arribi a bon port a canvi d’avenços en l’autogovern català però sense posicions maximalistes. L’expresident Artur Mas ho va resumir, en una entrevista a Catalunya Ràdio, amb la idea de ser «més exigent que intransigent». Al pol oposat, els dirigents entorn de la presidenta de la formació, que consideren que és necessari mantenir la confrontació amb l’Estat i no témer una repetició electoral si no es compleixen totes les exigències del partit, basades en l’amnistia per als processats entorn del procés i l’exercici de l’autodeterminació amb un referèndum.

Turull ha reclamat insistentment que es mantingui un silenci absolut en públic respecte a les negociacions i fins i tot ha reclamat no fer tuits per evitar veus dissonants i cohesionar JxCat davant una tessitura política que fa que el partit sigui decisiu al tauler polític espanyol.

Les reclamacions

Junts ha deixat sobre la taula la reclamació de l’amnistia i l’autodeterminació. Amb tot, per a la negociació de la Mesa del Congrés, les reclamacions s’han centrat en qüestions sectorials: l’ús del català (el gallec i l’eusquera) a les Corts amb normalitat i la petició formal a la UE, la Comissió de la qual presideix el Govern del PSOE durant aquest semestre, perquè es converteixi en llengua oficial de les institucions comunitàries, així com l’obertura d’una comissió d’investigació parlamentària sobre l’anomenada «guerra bruta» de l’Estat contra l’independentisme i una altra respecte als atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost del 2017, tal com va fer el Parlament català.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’oportunitat

En aquesta segona fase negociadora, les exigències de Junts se centraran a pressionar en favor d’una llei d’amnistia. Òmnium cultural eleva a 4.200 persones les afectades per la «repressió» de l’Estat, però les beneficiàries de la possible amnistia serien únicament les relacionades amb causes penals pendents. La petició d’amnistia per part de Junts és prèvia a la votació de la possible investidura de Pedro Sánchez, perquè el partit independentista vol «cobrar per endavant». Si hi hagués acord en aquest aspecte, s’obriria la carpeta de l’autodeterminació i les reivindicacions sectorials. Tot i això, en aquest aspecte el més possible, segons fonts consultades, seria que s’obrís un marc de diàleg per al conjunt de la legislatura.

Sobre aquesta estratègia versarà probablement l’executiva de Junts, que encara no ha fixat ordre del dia, i que agruparà totes les sensibilitats internes, ja que en aquest òrgan conviuen exmembres del Govern, dirigents fidels a Borràs, altres partidaris de Turull i responsables territorials i sectorials.