Discurs al Congrés
Sánchez demana suport a Junts per «superar els conflictes que van esquinçar» Espanya
A menys de 24 hores de la transcendental votació al Congrés dels Diputats que prefigurarà si hi ha investidura o repetició electoral, Pedro Sánchez ha demanat aquest dimecres a Junts per Catalunya que permeti la seva reelecció com a president del Govern. El líder socialista, que depèn per complet del partit de Carles Puigdemont, ha trencat el silenci que s’havia imposat des dels comicis generals del 23 de juliol, en els quals el PP va aconseguir la victòria però es va quedar lluny de sumar majoria amb Vox: després d’atacar Alberto Núñez Feijóo i estendre’s en els èxits del seu Executiu de coalició amb Unides Podem durant la legislatura passada, Sánchez ha demanat el suport als set diputats postconvergents.
Entre els motius pels quals sol·licitarà la «confiança del Parlament» durant un debat d’investidura que de moment no té data, el president del Govern en funcions ha citat la seva capacitat per «generar convivència» i «superar conflictes que van esquinçar el nostre país en el passat», amb referència al procés independentista. La frase suposa una resposta a les exigències de Junts per facilitar la reelecció de Sánchez: amnistia sobre l’esdevingut el 2017 i autodeterminació de Catalunya.
Sánchez també s’ha aturat en la llengua catalana. «Espanya parla en castellà, però també en català, en eusquera i en gallec. El nostre deure és estendre el seu àmbit. Hem de fer més. Podem fer més. Farem més. Impulsarem l’ús de les llengües cooficials a les institucions comunitàries», ha assenyalat Sánchez en un moment en què Espanya ostenta la presidència europea de la UE, un mandat que durarà fins a final d’any.
Aquest compromís, però, no és nou. A finals de juliol de l’any passat, fa poc més d’un any, la taula de diàleg entre el Govern central i la Generalitat va segellar un acord per «sol·licitar al Parlament Europeu la consideració del català com a llengua d’ús en el ple i facilitant la presència de representants de la Generalitat o la seva integració en la delegació espanyola a tots aquells fòrums internacionals que tractin polítiques amb una dimensió lingüística».
La confiança
Sánchez, en qualsevol cas, s’ha mostrat convençut que no hi haurà repetició electoral i aconseguirà la investidura. «Hi haurà Govern socialista», ha anticipat, demanant alhora al PP que no qüestioni la «legitimitat» d’aquest hipotètic Executiu i deixi de «pressionar» el Rei perquè aquest nomeni Feijóo candidat a la investidura malgrat que no té cap possibilitat d’aconseguir els suports necessaris per convertir-se en president del Govern.
El discurs públic del PSOE mostra una gairebé absoluta confiança que no hi haurà nous comicis. En privat, però, la majoria de dirigents eviten mostrar-se segurs a l’hora d’anticipar escenaris. Tots coincideixen en la importància del que acabi passant demà, quan es constituirà el Congrés dels Diputats. Si finalment el PP, de manera inesperada, aconsegueix la presidència de la Cambra baixa i la Mesa, la reelecció del líder socialista com a cap de l’Executiu serà gairebé impossible.
Tot al Congrés passa per la Mesa, que és el seu òrgan de govern i resulta fonamental per controlar els temps de tramitació parlamentària i les iniciatives sotmeses a debat. Sense una majoria progressista allà, i unit al control absolut del PP al Senat, la legislatura estaria abocada al fracàs. Però així com els socialistes es mostren cauts al voltant de la investidura, sobre la Mesa i la Presidència de la Cambra, lloc per al qual han proposat l’expresidenta balear Francina Armengol, són més optimistes. «Sortirà», insisteix una ministra.
La composició de la Mesa (en principi, cinc llocs per a les forces d’esquerra i quatre per al PP i Vox) serà possible, afirma aquest membre del Govern, gràcies a Junts per Catalunya. Ara mateix els dos blocs estan igualats en nombre d’escons i els socialistes tenen dues possibilitats per desfer l’empat i fer presidenta del Congrés Armengol, una dirigent que tradicionalment ha mantingut bones relacions amb l’independentisme català. D’una banda, que tots o alguns dels set diputats del partit de l’expresident Carles Puigdemont recolzin la seva candidatura. Però si els independentistes catalans no fan el pas, tot dependria de l’única diputada de Coalició Canària. El partit governa l’arxipèlag amb el PP, però guarda silenci i en principi es dirigeix a l’abstenció.
Aquesta via, en qualsevol cas, no és la que contemplen els col·laboradors de Sánchez, que aquest dimecres va confirmar Patxi López i Eva Granados com a portaveus del Congrés i el Senat i va proposar l’expresident extremeny Guillermo Fernández Vara com a vicepresident del Senat. Totes les mirades dels socialistes es dirigeixen a Junts, que de moment no sembla disposat a posar les coses fàcils al líder socialista.
Els neoconvergents no decidiran el seu vot per a la presidència del Congrés i la Mesa fins al mateix dijous, moments abans de la votació, quan han convocat la seva executiva. I el mateix Puigdemont ha escrit aquest dimecres al matí un tuit en el qual deixa clar que és ell que pilota una negociació en què demana «fets comprovables» perquè Junts col·labori. «Fan falta fets comprovables abans de comprometre cap vot. I tant és si parlem d’acords per a la taula com d’acords de més calat, com seria el de la investidura», adverteix l’expresident. Tot i així, al PSOE es mostren optimistes: creuen que els postconvergents permetran dijous que Armengol presideixi el Congrés i hi hagi majoria progressista a la Mesa. «Comencem», ha dit Sánchez per acabar el seu discurs.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"
- Fenomen extrem als EUA L’huracà més violent de les últimes dècades arriba a Florida
- "Casa teva serà el teu taüt"
- Zadie Smith: "Per a Zuckerberg, un nen de 13 anys val 275 dòlars, com el preu d’un esclau"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- 'La vegetariana', de Han Kang: una dona que vol ser una planta
- CRÍTICA Han Kang: sang i ossos
- Apunt Futbolistes sense edat
- Mia Carol: "No em vaig sentir culpable. Sé que no vaig fer res malament"