L’últim serrell de la negociació amb Junts: Exteriors sol·licita per carta l’ús del català, eusquera i gallec a l’Eurocambra

Quan el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha anunciat a primera hora del matí d’aquest dijous en l’executiva del partit que el suport a la proposta del PSOE per a la presidència i la Mesa del Congrés ja estava gairebé segellat, també ha avisat que quedava un últim serrell. Els postconvergents no es fiaven de les paraules de Pedro Sánchez el dia anterior, en les quals va defensar que el català, l’eusquera i el gallec es poguessin utilitzar a l’Eurocambra. Volien, com va reaccionar Carles Puigdemont després d’escoltar el president en funcions, «fets comprovables». Les proves van arribar minuts després, al permetre desbloquejar el pacte parlamentari que dona ales a la investidura de Sánchez, tot i que encara no es pot donar ni de bon tros per segura. 

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

A les 8.18 del matí, s’ha registrat al Consell Europeu la petició formal del Govern: una carta firmada pel ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares. Si la iniciativa prospera, les llengües cooficials es podran fer servir al Parlament Europeu, els seus representants estaran legitimats per dirigir-se en aquests idiomes a les institucions comunitàries i els documents oficials hauran de ser també traduïts al català, eusquera i gallec. 

L’ús del català a l’Eurocambra, al qual se sumarà ara la possibilitat de fer-lo servir també al Congrés dels Diputats, segons el pacte al qual han arribat el PSOE i Junts, és un assumpte antic. El Govern de Sánchez ja va pactar aquesta mesura el juliol de l’any passat, durant una reunió de la taula de diàleg amb la Generalitat. La sol·licitud formal va arribar poc després, al setembre. Però ara la iniciativa té moltíssima més transcendència política que llavors.