Negociacions després del 23J

ERC es vanta d’haver ‘desenrocat’ el PSOE sobre l’amnistia

ERC es vanta d’haver ‘desenrocat’ el PSOE sobre l’amnistia

LORENA SOPENA / EUROPA PRESS

3
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Satisfacció indissimulada a les files republicanes, no només per l’abast del pacte amb el PSOE per facilitar l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés, sinó també per la comparació amb el que ha aconseguit Junts. Les dues alegries tenen un nexe en comú, que és la conversió de l’aprovació d’una llei d’amnistia d’una cosa impossible a una cosa discutible. A això s’hi ha d’afegir, com a adorn de luxe, els avenços quant a l’ús del català en tota l’administració de l’Estat (també en l’àmbit judicial, taló d’Aquil·les de la normalització del català a Catalunya) i la creació d’una comissió d’investigació sobre el Catalangate. Qüestions, totes tres, sobre les quals el PSOE ha votat en contra en els últims dos anys.

La direcció estratègica d’ERC considera, a més, que l’acord per la Mesa del Congrés, quant a l’amnistia, és doble. Per tal com es garanteix que l’òrgan de direcció de la Cambra baixa no bloquegi la tramitació d’una llei de perdó, sí, però a més es força el PSOE que n’estudiï la viabilitat. La discussió, per tant, ja no és si ‘amnistia, sí o no’, sinó ‘com es pot fer’.

En via de concreció

Uns rèdits, sempre segons ERC, que en superen els propis d’una negociació per a la simple presidència del Congrés i que ja esquitxen la que vindrà a continuació, la de la investidura.

És en aquesta en la qual, expliquen a la seu republicana del carrer de Calàbria, s’ha de concretar com s’efectuarà aquest estudi de viabilitat. O dit d’una altra manera, com es poden aconseguir els efectes d’una amnistia sense sortir de l’encaix constitucional.

Fil de continuïtat

De fet, una de les idees que persegueix ERC és establir un fil de continuïtat en tots els seus passos a Madrid. La negociació de la investidura compta amb el prefaci de la del Congrés, de la mateixa manera que l’elecció de Francina Armengol va comptar amb els treballs de la taula de diàleg que, al seu torn, va néixer de la investidura de Pedro Sánchez, el 2019. «No es parteix de zero reclamant màxims, com d’altres. Que queda molt bé però no és pràctic».

I sí, els ‘altres’ són Junts. Aquesta dècada llarga de procés ha derivat en el fet que els que mostren galons d’experiència és ERC i els que són assenyalats pels republicans pel seu presumpte diletantisme són els hereus del peix al cove de CiU.

Mà guanyadora

I és que en la lectura en clau de derbi català, entre republicans i postconvergents, els primers es consideren amb la mà guanyadora en aquest ‘round’ per la Mesa del Congrés. I esgrimeixen com a argument que la qüestió de l’amnistia l’aborda el PSOE amb ERC, però no amb Junts, com testifica que en l’acord que també ha portat el partit fundat per Carles Puigdemont a donar suport a la socialista, no es mencioni la llei de perdó.

La satisfacció republicana es pot adjudicar no només a la rivalitat mateixa, sinó que els fets també donen la raó al mantra republicà de les últimes setmanes, quan Junts s’autoassenyalava com l’única força decisiva a Madrid i la direcció d’ERC replicava que tant claus eren els set dels uns com els set dels altres. 

Notícies relacionades

A més, ERC considera que el vot de Junts «a canvi d’una satisfacció de les seves condicions després d’una negociació» reprodueix el comportament d’ERC. «Han tornat a fer política, com nosaltres», presumeix una veu republicana. És a dir, ja no es pot assenyalar uns com a ‘venuts’ per pactar amb el PSOE i, els altres, de ‘purs’ per restar fidels a les seves incòlumes reivindicacions. 

L’exlíder d’ERC al Congrés, i diana freqüent dels sectors més ultramuntans de l’independentisme, precisament per fer i defensar una visió molt de política realista amb l’Estat, Joan Tardà se’n va vantar divertit en un missatge a X en el qual va fer servir els insults més habituals que ha rebut aquests anys: «Amics de Junts, benvinguts a la política dels independentistes de l’ERC ‘nyorda’ [sic], traïdora i botiflera, evidentment.