Sánchez afronta una legislatura que només prosperarà amb avanços en matèria plurinacional

Durant els últims quatre anys, el líder del PSOE ha anat surfejant una legislatura trepidant en la qual no hi ha hagut partit en què no s’hagi recolzat. Des del ‘sí’ de Cs a algunes de les pròrrogues de l’estat d’alarma a treure lleis amb majoria absoluta amb els partits independentistes, d’aconseguir l’aprovació de la reforma laboral per un vot –el d’un diputat despistat del PP– davant el rebuig de tots els seus socis i esmenar la llei del ‘només sí és sí’ de la mà del PP. Aquesta estratègia, la de la geometria variable, ja no valdrà.

Per superar el bloc del PP (137 escons), Vox (33) i UPN (1), l’hipotètic Govern de PSOE i Sumar necessita del suport d’ERC (7), EH Bildu (6), PNB (5), BNG (1) i, a més, el ‘sí’ de Junts o aconseguir que Coalició Canària el recolzi i els postconvergents s’hi abstinguin. Aquests comptes s’hauran de repetir, una vegada i una altra, en cada votació al Congrés, per la qual cosa Sánchez es veurà extremadament obligat a compactar la majoria de la investidura i a complir amb els compromisos adoptats amb els seus socis si no vol veure perillar la seva acció legislativa.

L’«oportunitat d’or»

L’«oportunitat d’or»Per això ERC i Junts veuen en aquest context una «oportunitat d’or» perquè la factura que pagui el PSOE pels seus vots sigui alta per avançar en el seu objectiu del referèndum o que els partits bascos i gallecs vegin una bretxa per posar damunt la taula una millora del seu reconeixement nacional i els seus estatuts. Però també els socialistes, sabent que estaran permanent lligats a una sola aritmètica, són conscients que hauran de sortir de la zona de confort i, alhora, no pactar el que no podran complir si no volen veure curtcircuitada l’obra de Govern. La pregunta és quina és l’estació intermèdia entre la reclamació del referèndum i l’amnistia que fan els partits de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras i el ‘no’ taxatiu que fins ara ha mantingut Sánchez davant les dues reivindicacions.

No són poques les vegades que els independentistes catalans han emplaçat el president en funcions, així com el líder del PSC,Salvador Illa, a explicar quina és la seva proposta per resoldre el conflicte amb Catalunya. En una conferència el gener del 2022, just després d’assumir el lideratge del partit en substitució de Miquel Iceta, Illa va defensar que calia millorar l’autogovern per la via de «corregir l’anomalia» de l’Estatut, així com avançar cap a un finançament «just», però no va anar més enllà del terreny retòric ni ha insistit fins ara en aquesta proposta.

Fonts de la direcció dels socialistes catalans admeten que, sent conscients del paper clau de Puigdemont, però també de l’element desestabilitzador que suposa la seva situació judicial per a qualsevol govern, és el moment d’explorar una solució per a l’expresident resident a Bèlgica i que, més enllà de donar continuïtat a la taula de diàleg, pot mantenir vigent el compromís segellat el 2019 que els catalans votin l’acord que s’hi pacti. El president Pere Aragonès voldria també que el PSC s’impliqués en el debat de l’acord de claredat que té previst reactivar a partir de la tardor.

Però el que per als republicans pot ser suficient, per a Junts pot arribar a fer curt. Sobretot després d’una legislatura assenyalant ERC per sostenir el Govern de coalició «a canvi de res», malgrat els indults i l’eliminació del delicte de sedició. És davant aquesta acusació que els republicans han endurit les seves condicions i estan disposats a exigir, més enllà del conflicte polític, traspassos com el de Rodalies amb data i amb els recursos necessaris. Però Puigdemont ha sigut taxatiu quan ha manifestat que amb ell no funcionarà el «xantatge» que, segons considera, suposa que es digui al seu partit que, si no vota Sánchez, serà la dreta qui porti la batuta de la Moncloa.

Sense «xecs en blanc»

Notícies relacionades

Els socis del PSOE volen mantenir la legislatura amb Sánchez o sense

Tot el poder al PSOE

Fa quatre anys, tan sols el PNB i el BNG van firmar acords d’investidura amb el PSOE. L’experiència no ha resultat positiva ni per a aquests dos partits ni per a ERC, que lamenta que el PSOE no hagi complert compromisos segellats a canvi dels seus vots durant la legislatura. «Sabem el que és firmar un acord d’investidura amb Sánchez i sabem el que és no complir-lo», va asseverar fa uns dies el president del PNB, Andoni Ortuzar. El mateix va fer aquest dijous el diputat gallec, Néstor Rego, que ha assegurat que «no estan disposats a acceptar que el Govern no compleixi». I la diputada d’ERC Teresa Jordà també va deixar caure en l’entrevista amb EL PERIÓDICO que «la fortalesa del PSOE no és el compliment dels acords».

Així, totes les formacions que el PSOE necessita que posin l’espatlla avisen que no atorgaran un «xec en blanc»; per tant, Sánchez haurà de fer front a unes exigències que aniran en la línia de la «cultura federal» a què es va comprometre just fa 10 anys en la Declaració de Granada que va segellar la pau amb el PSC a canvi que aquest enterrés la seva defensa de la «consulta legal i acordada» amb què va arribar a trencar la disciplina de vot fins a dues vegades.